Amb aqueix títol s’han celebrat ahir i avui, unes jornades d’estudi organitzades per la Diputació de Barcelona amb la col·laboració del Museu d’Història de Barcelona i el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, a la seu del Museu de la ciutat. Rosa Serra, coordinadora de Desenvolupament Econòmic Local de la Diputació ha liderat aqueix projecte patrocinat pel programa de la UE, “Europa amb els Ciutadans”.
Durant els anys que va durar la Segona Guerra Mundial milers de persones van creuar la frontera franco-espanyola dels Pirineus catalans fugint de la barbària nazi, jueus en la seva major part però també voluntaris provinents dels països ocupats arreu d’Europa que volien enrolar-se als exèrcits aliats que combatien el nacionalsocialisme alemany i els seus col·laboradors.
A Catalunya, a banda i banda de la frontera interestatal, i a Andorra es van crear xarxes d’evasió per ajudar aqueixos perseguits a fugir, sovint passant per la ciutat de Barcelona en una època en la qual l’ocupació franquista del nostre país era més ferotge i la seva complicitat amb el règim nazi era més intensa. Per exemple, el consul espanyol a Marsella, Vicente Via Ventalló denegava sistemàticament els permisos de reagrupament familiar amb destí a Barcelona formulats per jueus internats als camps del Sud de França, fet que va comportar que acabéssin a Auschwitz. O l’assalt dels falangistes barcelonins a les oficines de l’American Jewish Joint Distribution Committee (JDC) ubicades a l’Hotel Bristol el 18 de juliol del 1942, ebris de fanatisme després d’un dinar commemoratiu de l”Alzamiento Nacional”.
A les jornades hi han participat investigadors alemanys, israelians, francesos, espanyols, andorrans i catalans, alhora que nombrosos testimonis i descendents dels jueus que van passar per Barcelona o s’hi van establir. Els relats de Dalia Levinshon i
Dory Sontheimer sobre les vicissituds dels seus pares i altres familiars han estat especialment emotius. A més, han deixat caure la següent reflexió: a Alemanya s’han bastit memorials en record de les víctimes del nazisme però molt pocs dels còmplices d’aquella persecució o els seus descendents han demanat personalment perdó pel sofriment causat.
Just abans dels parlaments de cloenda a càrrec dels responsables de les entitats organitzadores, Vicenç Villatoro i jo mateix hem estat convidats un diàleg obert amb els assistents al voltant de l’acollida als refugiats a la Barcelona del primer franquisme, la percepció de la població autòctona envers els nouvinguts jueus i el silenci d’aqueixos sobre el trauma col·lectiu que havien patit.
Personalment he avinent als presents que el camp de concentració de Miranda de Ebro, on eren internats els jueus que aconseguien travesar la frontera franco-espanyola, va ser bastit l’any 1938 per l’exèrcit franquista per acollir els
presoners republicans, majoritàriament catalans capturats arran de la batalla de l’Ebre. També he fet referència a l’activitat resistent de
Jaume Cornudella Olivé passant aviadors aliats -i jueus fugitius- pels passos pirinencs. I finalment he fet una reflexió d’actualitat sobre els fils que enllacen
l’anticatalanisme i l’antisionisme.
Es podrán consultar les ponències?
Atentament