Josep-Lluís Carod-Rovira va publicar el proppassat 11 de desembre a Nació Digital un article titulat “Por a la ideologia“, del qual val la pena extreure’n aqueixos paràgrafs: “No hi ha congressos, ni simposis, ni col·loquis, ni jornades, ni conferències, ni debats amb enunciats com ara La dreta i el futur del país, potser perquè, ofegats per
L’aparició recent del col·lectiu Nexe nacional és per si sol un bri d’esperança enmig de la fallida del “procés simulat”, com el defineix encertadament un dels seus prootors, Abel Riu. Volen ser un espai de reflexió per rellançar la construcció de la nació des de l’esquerra, però la mateixa declaració de principis que formulen reitera
Abans d’ahir hi va haver al Parlament de Catalunya una votació sobre una proposta de resolució favorable a la independència de Catalunya presentada per Alainça Catalana. Només va obtenir 3 vots favorables, 95 contraris (els d’ER i CUP inclosos) i 35 abstencions (de Junts per Catalunya). Per coherència amb els principis que hom aparenta defensar,
Al cap d’any del 2021 vaig publicar un apunt amb aqueix mateix títol que ara vull actualitzar atesa la davallada multidimensional de l’independentisme català que s’ha accentuat enguany, especialment, amb la decisió d’ERC d’investir Salvador Illa com a president de la Generalitat. El posicionament d’Esquerra culmina una deliberada desconstrucció del procés que va menar al
En Josep Maria Renyé i Teulé ha escrit unes memòries sobre la seva trajectòria de militant patriota que ha fet circular entre els seus amics. Amb el seu permís les publico en aqueix bloc: “Fa temps que hi ha gent que em diu d’escriure una autobiografia explicant la meva vida, les autobiografies només les fan
La política catalana està immersa en la controvèrsia sobre les reivindicacions d’amnistia i autodeterminació que presenten, en ordre dispers, els partits catalans amb representació parlamentària. Fins i tot hi ha una campanya -desdibuixada– que, des de fa anys les promou entre la ciutadania amb un èxit escàs. El president Carles Puigdemont va fixar en el
Segons informa avui Vilaweb: “Els CDR i entitats independentistes convoquen marxes a Barcelona i una manifestació el Primer d’Octubre”. Els Comitès de Defensa de la República (CDR), Desobediència Civil Catalunya, la Plataforma Antirepressiva de Ponent, la Plataforma Antirepressiva de Barcelona i la sectorial de Persones Represaliades de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) han organitzat una jornada antirepressiva el diumenge Primer d’Octubre,
El Consell per la República es va presentar al mateix palau de la Generalitat el 30 d’octubre de 2018 essent president Quim Torra i vicepresident Pere Aragonès. L’acte va comptar amb l’assistència dels membres del Govern de la Generalitat i de diputats dels partits que li donaven suport i representants d’organitzacions civils. Semblava que la
Personalment, només votaré Josep Andreu com a candidat al Senat per la circumscripció de Tarragona a les eleccions espanyoles de diumenge vinent. Els partits dirigits per mentiders i mesells no mereixen cap mena de suport en nom de l’independentisme. El veritable conflicte és entre el poder espanyol i el poble català, prioritzar l’eix dreta/esquerra (espanyoles)
Carles Garcia Solé, aleshores militant del FAC, després de fugir de la presó de Segòvia en una operació organitzada per ETA el 5 d’abril del 1976, va ser el principal promotor de la fugida de l’illa de Yeu on havien estat confinats els quatre escàpols de la presó espanyola que havien aconseguit arribar a Euskadi
Comunicat d’Estat Català fet públic abans d’ahir en solidaritat amb Lluís Puig: “Davant la decisió del Tribunal Constitucional espanyol de suspendre la delegació de vot del diputat Lluís Puig al Parlament de Catalunya, Estat Català vol fer el següent posicionament polític: Denunciem que, un cop més, els tribunals espanyols vulneren els drets polítics més elementals
L’evolució de l’independentisme català entre l’any 1968 i el 1993 la vaig mirar d’exposar en l’assaig “Catalunya, qüestió d’estat” (Edicions del Mèdol, 1994, Tarragona), que ara caldria actualitzar i ampliar però aqueix cop mirant de sintetitzar l’evolució de les mentalitats, l’ideari, l’estratègia i les formes d’actuació de les successives fornades que han anat engruixint el
Arran de la commemoració dels 80 anys de la mort de Daniel Cardona i Civit, figura que fa de pont entre el separatisme històric i l’independentisme modern, la Fundació Reeixida, historiadors i societat civil engeguem aquesta commemoració amb aqueix manifest: Els/les sotasignats, ens adherim a la commemoració en que prenem part la Fundació Reeixida, historiadors,
Els dies 20, 21 i 22 de gener del 1927 a Francesc Macià i uns quants dels voluntaris d’Estat Català processats arran de l’intent d’aixecament per la independència de Catalunya al novembre de l’any anterior, conegut perquè havia de partir de Prats de Molló, van ser jutjats a París. A més del mateix Macià, Josep
Josep Digon i Balaguer (Barcelona, 17 d’abril del 1954 – 1 de març del 1995) fou un patriota català, membre del Front d’Alliberament de Catalunya (FAC), la biografia del qual mereix ser divulgada per excepcional i exemplar. Els seus companys van publicar aqueixa esquela al diari Avui l’endemà del seu traspàs: “Una vida de lluita.