Es tracta d’activar i prioritzar la lluita anticapitalista per contraposar-la a la independència tal com vaig mirar d’exposar en un apunt de fa dos anys sobre el procés d’independència i les possibles violències en perspectiva. Ni els plantejaments basats en confrontar una hipotètica “democràcia real” a institucions democràtiques com el Parlament de Catalunya, ni unes reivindicacions aparentment proclius a un canvi radical de l’ordre social són susceptibles d’aplegar el suport majoritari de la ciutadania que vol un estat propi per prosperar i viure en llibertat. En canvi, sí que poden contribuir a desestabilitzar el procés cap a la independència.
Significativament les mobilitzacions del moviment 15-M són sempre d’àmbit estatal espanyol (les de solidaritat amb el barri de Burgos anomenta Gamonal, per exemple) i promouen una Spanish Revolution en detriment de la revolta catalana, bandejant el dret d’autodeterminació i les reivindicacions específiques del nostre poble que deixen en evidència l’espoli fiscal dels Països Catalans. Dissortadament, els assetjadors que són jutjats a Madrid ho haurien de ser a Barcelona i els seus actes no haurien de comptar amb la comprensió de gent com Arcadi Oliveras o Vicent Partal i resoldre políticament les contradiccions que he apuntat, però les coses no van per aqueix camí precisament.
Aqueixa persistent activitat del progressisme més radical d’efectes contraproduents per a la causa de l’alliberament nacional coincideix en el temps amb l’encalçament mediàtic de la premsa espanyola (fa quatre mesos l’ABC, fa dugues setmanes va ser El País i avui La Razón) contra l’ANC tot propugnant la seva il·legalització. Equiparant els anhels independentistes (als que es tanca tota via institucional) amb la preparació d’un cop d’estat es prepara el terreny pel veritable cop que l’ordre estatal arribat el cas pot descarregar contra les institucions i les entitats catalanes. Escapçar l’Assemblea Nacional Catalana i les entitats sobiranistes suposaria -pensen els diaris madrilenys esmentats- aturar en procés pro independència socialment en curs hores d’ara.
La resposta nacional catalana, tant front als “indignats” que assetgen el nostre Parlament, com front els colpistes de paper que de Madrid estant amenacen de suspendre’l i il·legalitzar l’ANC, hauria de ser un pas endavant conjunt des de les institucions catalanes i la majoria social que els hi donen suport per tal de convocar un referèndum d’autodeterminació el 9-N. En els propers mesos és previsible un augment significatiu de les accions intimidatòries al carrer dels grups espanyolistes per tal de crear les condicions per a una intervenció de l’ordre públic directa per part del govern estatal i impedir l’expressió democràtica de les reivindicacions nacionals catalanes. Es tracta d’un escenari de conflicte polític obert que els partits polítics catalans haurien de saber preveure i afrontar enlloc de fugir d’estudi.
Post Scriptum, 4 d’abril del 2014.
Comparteixo plenament l’article d’avui a Vilaweb de Toni Strubell, que fou parlamentari de Solidaritat i un dels encerclats al Parlament el 15 de juny del 2011, titulat “Sobre el judici per l’assetjament al Parlament”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sembla ser (si més no, les posades en escena d’uns i altres així ho sembla) que un sector de l’esquerra alternativa sobiranista i sectors espanyolistes dessitjen una confrontació com la que hi haguè al Pais Basc.
Al final, d’aquestes topades entre mascles alpha qui surt més malparat és qui menys culpa té…
Atentament