El govern espanyol és un dels més hostils a Israel d’Europa, el seu palestinisme foll aplana el camí al retorn d’Al-Andalus, un dels objectius dels gihadistes pro-palestins als quals serveixen d’idiotes útils tots els que els fan costat pensant que defensen la causa progressista universal. A més de reconèixer unilateralment el fictici estat de Palestina,
Pedro Sánchez està aconseguint situar-se com el baluard contra l’extrema dreta i campió de l’antisemitisme pro-palestí, dos impostures que li permeten, probablement, guanyar les eleccions a Catalunya i les europees. El PSOE, que és un component essencial de l’integrisme espanyol front als nacionalismes perifèrics, després de votar l’aplicació del 155 CE per estroncar l’autonomia catalana
Aqueix matí, Mónica Oltra, Yolanda Díaz, Mónica García, Ada Colau i Fàtima Hammed Hossain, s’han reunit a València per a parlar de política espanyola, en un acte que contrasta amb el Pacte de Sant Sebastià de fa noranta-un anys, on tots eren homes, de diferents nacionalitats i aspiraven a restablir el règim republicà per l’Estat
La persistent, tot i que per ara fallida, persecució del jutge Llarena contra el president Puigdemont i els altres membres del Govern de la Generalitat exiliats fa evident l’autarquia del sistema judicial del Regne d’Espanya, aparentment adherit als principis i valors de la Unió Europea, però a la pràctica aliè, com ho demostren les desproporcionadament
El Regne d’Espanya viu immers en una crisi multidimensional (ètica, política, sanitària, econòmica) que afecta a la seva mateixa viabilitat davant la qual les elits dirigents reaccionen amb la mentalitat supremacista i mancada de pragamatisme que històricament les han caracteritzat. La corrupció congènita i estructural del sistema de poder centralitzat a Madrid la van descriure
La setmana passada va ser notícia que l’Ajuntament de León demanés a proposta de l’Unión del Pueblo Leonés (UPL) la segregació de tres de les províncies de l’antic Regne de Lleó de l’actual comunitat autònoma de Castilla-León, a causa del despoblament i la desinversió en pro de la megalòpoli madrilenya. Hi ha una base històrica
Les eleccions autonòmiques a Andalusia de demà són les que més expectació han aixecat a Catalunya, (més que les departamentals a la Catalunya Nord, com alerta Aleix Renyé) ja que l’anticatalanisme ha estat el recurs emprat per PP, Ciudadanos i Vox per erosionar el PSOE, històricament un baluard advers a tota millora de l’autogovern català
Avui comença el mandat de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol havent triomfat la moció de censura contra el seu predecessor Mariano Rajoy, tancant així el segon cicle del PP comandant l’Estat amb un fracàs en tots els fronts. Tot i que el conflicte català ha estat absent del debat és la qüestió
Els sistema cleptocràtic espanyol, tan ben descrit pels professors Pérez Francesch i Del Clot Trias, ha sobreeixit fins al punt que els jutges del règim han hagut de condemnar el PP pel cas Gürtel sense que això suposi que facin com els jutges italians que fa trenta anys van liquidar el sistema corrupte del pentapartitto.
Fernando López Agudín és un veterà periodista i analista polític espanyol que ha publicat al diari Público en data d’ahir aqueixa anàlisi sobre el significat profund de l’adopció per part del govern espanyol de mesures excepcionals contra Catalunya a l’empara de l’article 155 CE tot pronosticant una crisi del règim borbònic a mig termini: La
Félix de Azúa, reputat escriptor espanyolista, va guanyar notorietat arran d’un article publicat el 14 de maig del 1982 a les pàgines del portaestendard del progressisme il·lustrat madrileny titulat “Barcelona es el Titanic” on feia una desqualificació global de la política cultural de la Generalitat tot just restablerta i profetitzava que el cap i casal
Josep Maria Batista i Roca (1895-1978) va publicar l’any 1968 a la revista “Vida Nova” de Montpeller un article titulat “La desintegració d’Espanya i les idees de Toynbee”. Posteriorment, l’any 1983 va ser reeditat per l’editorial barcelonina El Llamp. Arnold Toynbee (1889-1975) fou un historiador anglès conegut per la seva teoria cíclica del desenvolupament de
Fa cinc anys les manifestacions del moviment posteriorment denominat 15-M foren efímerament batejades com a Spanish Revolution, un fenomen protestari que a Catalunya va tenir també els seus imitadors ocupant la plaça de Catalunya i assetjant indignament el Parlament. La CUP i Els Comuns han canalitzat parcialment vers la intervenció a les institucions aqueixes reaccions
Sovint hom empra l’expressió “processisme” per denigrar el procés sobiranista en curs, com fa uns anys es menyspreava a Solidaritat apel·lant al “sobiranisme exprés”. Certament, són apreciacions subjectives a l’entorn de l’estratègia independentista que poden ser objecte de contrast d’opinions. Però el veritable processisme és l’espanyol, instal·lat al poder amb el suport del front nacional
A Espanya després del tombant adoptat avui per la direcció del PSOE les alternatives polítiques es redueixen a dugues: el bloc tardofranquista integrat per PP, Ciudadanos i PSOE, i el tardocomunisme de Podemos, barreja de chavisme i islamogauchisme. Tots ells units per un comú denominador totalitari, encara que de signe diferent, però coincident en negar