Estic gratament sorprès de comprovar que encara us agrada llegir aquest bloc després de quatre anys i mig clavant-vos el pallissot que us clavo cada dia. Però no solament això. Estic desbordat d’alegria –alguna cosa hi deu tenir a veure la sentència del TC– de comprovar que encara es poden batre rècords. Aquest bloc s’havia
Si el tema de la independència no us fa ni fred ni calor; si penseu que tot plegat és una comèdia; si tant se us en dóna de pagar 3.000 euros l’any a l’Estat (aquests dies estem presentant l’IRPF, oi?); si penseu que sou persones insignificants que no teniu cap mena d’incidència en el vostre
Què voleu que us digui un dia com avui? Val la pena dir res quan t’adones que tothom és perfectament conscient del que significa la sentència contra el darrer estatut d’autonomia? No. Avui callo, escolto i llegeixo. Escolto en Joan Oller que, al programa d’en Barril, engega el gramòfon i posa en Ribalta cantant allò
La irresponsabilitat i la temeritat de l’actual president de la Generalitat, el Molt Honorable Senyor José Montilla i Aguilera, ha assolit una nova cota que fa imprescindible que, acabat el contracte que tenim amb ell com a ciutadans demòcrates que acceptem el resultat de les urnes per un període determinat de quatre anys, ens el
Com que no tinc cotxe i no m’agrada gens conduir, fa molts anys que funciono amb transport públic i això, la immensa majoria de vegades, vol dir tren, cosa que, al Maresme, també vol dir, necessàriament, Renfe. A partir de la meva experiència personal, i per si algú en vol treure alguna conclusió que el
Si aneu seguint aquest bloc ja deveu saber –i si no és així, el subtítol hi ajuda– que, des del 8 de juny d’enguany i arran de l’admissió a tràmit de la IP, considero que som al tram final. Alhora, però, ens trobem en un moment absolutament crític en què cal reaccionar. Al cap d’una
Votar pot ser fruit d’un cop de geni, de la influència d’una collonada qualsevol com l’aspecte físic d’un candidat o l’astúcia d’una campanya electoral enganyosa. O pot ser fruit de la reflexió i de la maduresa. Diria que, en essència, la qualitat de la democràcia que construïm entre tots passa per la qualitat d’aquesta reflexió
Efectivament, sospito que Artur Mas, si no se n’ha adonat ja, no trigarà a fer-ho. Entendrà que es va equivocar de valent quan va dir el que va dir del referèndum i de la maduresa. La idea d’assegurar-nos la victòria en el referèndum la podem compartir molts, però en cap cas això havia de portar
Catalunya pot ser matemàticament independent. Coneixeu aquesta expressió perquè sovint l’apliquem al futbol quan un equip assoleix una quantitat de punts que fa impossible que els altres l’atrapin. Quan passa això, celebrar les coses abans del final és normal. Segons quin sigui el resultat de les properes eleccions, segons quina sigui la composició del Parlament
Com sempre, les consultes sobre la independència deixen dades interessants damunt la taula que val la pena comentar i remarcar. Si volem continuar avançant –i ho volem!– no podem desaprofitar cap dada ni cap reflexió. A continuació us n’ofereixo unes quantes. Des de Cerdanyola, l’Alfons Escoda ens compara els resultats amb els vots obtinguts pels
Dissabte passat, 19 de juny, llegíem a El Periódico que “Artur Mas va camí de trepitjar el cim de la majoria absoluta en les pròximes autonòmiques i, en conseqüència, d’enfonsar el PSC en una crisi d’un abast ara per ara insondable.” Aquesta és la projecció de futur que fa el diari suposant que la tendència
Aquests que veieu a la foto són alguns dels nombrosos voluntaris que faran possible avui que el referèndum d’independència sigui una realitat a Mataró. La foto és d’ahir, de la sessió informativa prèvia de cara a les meses i al funcionament bàsic. No hi és pas tothom, però és una d’aquelles imatges amb què es
A les vigílies de la darrera onada de consultes abans de les eleccions i coincidint amb una altra notícia sonada, sonada, sonada, com és l’enquesta que publica ara El Periódico –sí, fillets i filletes, aquells que el 26 d’abril asseguraven que el sobiranisme havia punxat…; com s’han de veure alguns, oi?– i que deixa en
Així és com estic pel que fa a la política. Em preocupa no haver llegit més reaccions d’alerta i de denúncia arran del que va dir Artur Mas a la darrera DocSession i que jo denunciava a l’apunt de dimecres. No és que m’hagi sorprès que Mas continuï dient el mateix que ja va dir
El dia 8 de juny, el militant de CDC Alfons López Tena veu admesa a tràmit la IP pensada i impulsada per ell i pel diputat d’ERC Uriel Bertran aprofitant la Llei de Consultes Populars per via de Referèndum aprovada pel govern d’Esquerra, PSOE-C i ICV i amb el vot en contra del seu partit