Blog d'en Xavier Mir

Un dels 2.079.340 vots del 21 de desembre de 2017

29 de juny de 2010
17 comentaris

#AdeuEspanya

Què voleu que us digui un dia com avui? Val la pena dir res quan t’adones que tothom és perfectament conscient del que significa la sentència contra el darrer estatut d’autonomia? No. Avui callo, escolto i llegeixo.

Escolto en Joan Oller que, al programa d’en Barril, engega el gramòfon i
posa en Ribalta cantant allò d’en Joan Maragall que al final fa “Adéu,
Espanya!” Més clar, l’aigua. I al programa d’en Barril!

Llegeixo el Mail Obert d’en Partal que certifica que els nostres camins se separen des d’avui mateix.

Llegeixo els correus que m’arriben a cabassos i que em fam l’efecte que estem carregant milions d’escopetes alhora i que només la remor que fem ja acolloneix qualsevol que tingués previst plantejar res que no sigui la independència.

Veig estelades arreu al Facebook.

Veig i llegeixo piulades enginyoses al twitter, piulades divertides i piulades emocionants, totes amb un element en comú: la contundència de l’Adéu, Espanya! (Un exemple)

Avui no tinc cap reflexió a fer. Avui em ve de gust gaudir de l’espectacle impagable d’un país que s’alça AMB PLENA MADURESA i comprèn que hi anem.

Avui, que ja és dimarts, a les vuit del vespre seré a la plaça de Sant Jaume de Barcelona amb els amics d’Acte de Sobirania (hi seré abans, a les sis). I el dia 10 seré a la manifestació i m’asseguraré que el crit unitari més clar i l’únic possible és aquell que tots sabem: IN-INDE-INDEPENDÈNCIA.

I quan em cridin a votar, votaré independència, que tots sabem que és això i no cap altra collonada, el que ens juguem a les properes eleccions.

Bona nit a tothom. Descanseu… si podeu.

  1. Estaria molt bé aconseguir que el dia de la manifestació (el 10 de juliol em sembla que ha dit Omnium Cultural), i que ja han donat suport diversos expresidents de la Generalitat i del Parlament, entre ells Pasqual maragall, s,aconsegueixi que precisament ell llegeixi el text: ADÉU ESPANYA. Crec que la imatge seria MOLT forta i contundent, precisament venint d’ell. Tinc la sensació que si se li proposa de veritat, no s,Hi oposarà, al contrari! Ell ha viscut el mateix desengany que el seu avi.

    A més, s’ha d’aconseguir que el lema “ADÉU ESPANYA” sigui tot un èxit, que estigui a tot arreu. Ara és el moment!

  2. Això de la manifestació, tot i veient-ho clar, no ho veig gaire efectiu (i tant de bo m´equivoqui).
    En canvi, fixem-nos què fa una nació quan, per la raó que sigui, esta molt enfadada amb una altra i li vol fer veure (a banda de declarar-li la guerra, és clar): retira als seus ambaixadors.
    Els catalans no tenim ambaixadors enlloc (encara) … l´únic que tenim són uns representants que, per diversos motius, presten els seus serveis a la nació amb la qual estem enfadats.
    Què passaria si el Parlament de Catalunya (tal i com estan les coses, és desaconsellable que el Govern aconselli res) aconsellés tornar als esportistes catalans ?. 

  3. S’han acabat definitivament les mitjes tintes: Ni Espanya federal, ni espanya plurinacional ni espanya plural ni polles en vinagre.
    S’acosta el moment de la gran decisió: haurem de triar entre ser una trista provincia madrilenya o entre ser un país lliure.
    Tots aquests que encara volen refer l’estatut (Montilla, Herrera…) serà tant estrepitós el ridicul que faràn que el seu absurd argument es diluirà en questió de dies.
    Bé, prou xerrameca. Avui és un gran dia per le nostre país. Ara sí, el compte enrera cap a la independència ha començat.
    Visca Catalunya lliure !

  4. Que els dies que venen (a partir d’avui mateix) seran emocionants.

    A banda del que passi a partir d’ara l’agenda de la setmana porta metafores interesants:

    Dilluns. El TC sentència contra l’estatut. (Missatge: Fins aquí hem arribat)

    Dimarts. Espanya eliminada del Mundial per Portugal. (Missatge: l’autonomia que ens cal és la de Portugal) Aquest no és segur però preparem la vuvuzela per si de cas.

    Dimecres. Espanya acaba la presidència semestral europea amb un fracàs (Missatge: Amb aquests impresentables no podem anar. Millor que anem sols pel món)

    Dijous. Entra en vigor l’absurda apujada de l’IVA (Missatge: L’economia espanyola s’enfonsa, nosaltres no ens hem d’enfonsar amb ells)

    La resta de dies no se…potser que diumenge és Sta. Isabel de Portugal (Una altra referència lusitana).

  5. El govern de la generalitat podria declarar una vaga general. Per donar exemple, hauria de deixar de demanar credits i aixi no podria pagar els funcionaris i les empreses. Sense transports el pais seria un caos i l’estat espanyol deixaria de recaptar impostus.

    Seria completament legal. Per incompetencia per aconseguir credits la generalitat entraria en bancarrota.

    Morir matant?

  6. Jo faig una petició als independentistes :
    1.- Es el moment d’agafar la bandera Europea,i passejar-la al costat de l’estelada. Europa és nostre.
    2.- Anar a la manifestació amb les 2 banderes,no pas per acollonir a Madrid sinó per demostrar als centenars de milers de catalans que diuen que això “no importa a nadie”,que Catalunya està viva i que som majoria malgrat que en ciutats o barris l’espanyolisme adormit esn repeteixi coses com “con la crisis que hay”.
    3.- Ser oberts a la immigració : son ells qui ens atorguen la majoria democràtica. Són més d’un milió,i no ténen lligams a Espanya i els interessos de butxaca els ténen a Catañunya.
    4.- A votar independentistes:
         Els liberals a Laporta-Reagrupament
         Els progressistes a ERC.
         Entre tos 2 han d’aconseguir amb aixafar la guitarra a Mas i a CiU i obtenir 30 escons decisius a la propera legislatura.  Trenta escons,seria el pas decisiu per al 2014 obtenir majoria independentista. Trenta escons significa que el PSC pot tenir-ne menys de 30 i patir una altíssima abstenció entre els seu electorat.Trenta escons significa que CiU es queda amb 50 i sense possibilitat de govern sense pactar. I 30 escons significa que una ruptura a CiU o un pas definitiu a l’independentisme,és possible i real per al referèndum del 2014. 
    5.- Deixeu-vos de candidatures unitàries i martingales: votem a dreta o a esquerra (liberals o progressistes: els que volen el progrés des de l’esforç individual i els que volen el progrés col.lectivament. D’això es tracta i aquesta és la diferència que ni és dramàtica ni és allunyada d’un model racional en què TOTS defensem el mateix sistema amb dues visions que no són antagòniques sinó complementàries en cicles polítics).

    Si hi esteu d’acord, veniu el dia 10 a  Passeig de Gràcia amb l’estelada…i la bandera Europea. Es més important del que a molts els hi pot semblar. Es el símbol de que Catalunya s’obre a Europa. Qui ens podrà dir provincians amb la bandera blava europea al costat de l’estelada??

     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!