Em faig creus de la immensa animalada que acabo de llegir al bloc del convergent Albert Bardolet. Activem, sisplau, totes les alarmes, perquè aquesta mena de reaccions són extremament preocupants. En un termini de mig any tindrem l’ocasió que el Parlament debati la IP i voti si convoca o no convoca el referèndum que s’hi
A l’apunt d’ahir alertava del risc que els vots independentistes que vegin en Artur Mas la millor garantia per evitar que Montilla repeteixi com a presidet podrien trobar-se amb el vot segrestat en la qüestió més important de la propera legislatura: la votació al Ple de la IP per convocar un referèndum d’independència. CiU no
A l’actual president de la Generalitat li queden ben pocs mesos al càrrec. Aviat passarà a la història. I crec que hi passarà amb un elevadíssim grau de discreció i de grisor. Podria haver quedat com a president de moltes coses, podria haver fet molts cops d’efecte, però tot plegat ha quedat en una presidència
Avui és Ernest Maragall des de l’Avui qui ens torna a cantar la cançoneta enfadosa. Segons ell, “la crisi fa més necessària que mai una Espanya federal”. Segur que sí! Segur que tot s’arreglarà si Espanya és federal. Encara hi insisteixen? No s’han adonat que aquesta prèdica al desert és del tot inútil i que
De les dues cares visibles de la fita històrica del passat 8 de juny, un és d’ERC i l’altre, de CiU: Uriel Bertran i Alfons López Tena respectivament, com sabeu. Esquerra ja ha reaccionat. Diversos blocaires del partit i Puigcercós mateix en nom de la formació han mostrat ja la determinació d’abocar-s’hi i de fer-ne
S’acosta el dia en què els municipis on s’ha fet la consulta sobre la independència i els municipis que encara l’han de fer ens federarem, anirem junts i ens tractarem de tu a tu i farem que la nostra unió faci la força en profit del nostre projecte comú. Oi que el federalisme deu ser
L’admissió a tràmit de la IP per part del Parlament de Catalunya representa el punt de partida simbòlic que ens calia per encetar el tram final del procés. A partir d’ara, tot canvia. He modificat, novament, el subtítol d’aquest bloc. El títol és encara el mateix. Em sap greu si el trobeu massa egocèntric, però
Tot i que la calor m’estova de valent i la situació política em fa pujar encara més la temperatura, a l’agenda d’aquest proper juliol ja hi tinc un parell de coses confirmades de les quals us volia fer partícips, per si us animàveu a acompanyar-m’hi. D’una banda, els Juliols de la UB ha organitzat un
Apel·lo al vostre sentit de l’humor per tolerar el to fatxenda que m’he permès al títol de l’apunt, però és que una mínima anàlisi dels indicis que tenim damunt la taula ens aboquen a una desfeta evident del projecte del PSOE-C i comença a ser hora que es plantegin un nou discurs de cara a
La mala reacció dels socialistes catalans al reportatge de Dolors Genovès Adéu, Espanya emès a la Televisió de Catalunya dijous passat –si encara no l’heu vist, us el recomano– és un símptoma més de la seva desorientació, un problema que, si no esmenen de manera urgent, els porta, de cap, a la marginalitat. El programa
… aniria a votar el 20 de juny o abans, en les parades de vot anticipat que es poden trobar per tots els racons de la ciutat. L’alternativa seria no anar a votar, fer el boicot abstencionista com s’ha promogut des d’alguns sectors amb la idea que, si la participació era molt baixa, fins i
En prime time, és a dir, en horari de màxima audiència televisiva –i espero amb ganes les dades perquè quedi clar que el reportatge va arrasar d’èxit perquè el tema interessa de valent– ahir a TV3 es va plantejar un interrogant. Cap a les deu del vespre Dolors Genovès es va preguntar públicament: “Adéu, Espanya?”
Suposo que qui més qui menys ha sentit algun cop aquesta expressió d’estar a la lluna de València. Avui al vespre, TV3 emet, en horari de màxima audiència, un reportatge en què es compara la situació de Catalunya amb la d’altres nacions en una situació semblant, és a dir, amb una massa social suficient perquè
Tenia pendent l’apunt sobre la jornada de diumenge a Sabadell, que en Joan Vives ja me l’ha reclamat i tot. Amb ell precisament i amb un amic comú que és en Joan Calsapeu –vegeu-ne també la crònica– vaig estar unes hores al matí. Va tenir l’amabilitat de fer-nos de cicerone i per un moment va
Maig de 2010 torna a acabar per sobre de les 30.000 visites. La suma de visites a la pàgina principal i visites a les entrades dóna un total de 31.827. Continuem consolidant, doncs. Aquest mes de juny, per variar, també ens porta una agenda política ben pleneta. Després vindran dos mesos que típicament són de