Com sempre, les consultes sobre la independència deixen dades interessants damunt la taula que val la pena comentar i remarcar. Si volem continuar avançant –i ho volem!– no podem desaprofitar cap dada ni cap reflexió. A continuació us n’ofereixo unes quantes. Des de Cerdanyola, l’Alfons Escoda ens compara els resultats amb els vots obtinguts pels
… aniria a votar el 20 de juny o abans, en les parades de vot anticipat que es poden trobar per tots els racons de la ciutat. L’alternativa seria no anar a votar, fer el boicot abstencionista com s’ha promogut des d’alguns sectors amb la idea que, si la participació era molt baixa, fins i
Tenia pendent l’apunt sobre la jornada de diumenge a Sabadell, que en Joan Vives ja me l’ha reclamat i tot. Amb ell precisament i amb un amic comú que és en Joan Calsapeu –vegeu-ne també la crònica– vaig estar unes hores al matí. Va tenir l’amabilitat de fer-nos de cicerone i per un moment va
Avui és el dia de Sabadell. Prop de dues-centes mil persones estan cridades a engruixir el nombre de participants en les consultes sobre el futur d’aquest país. Tot i que encara hi ha qui creu que no votar és una opció, cada cop són més persones les que volen fer sentir la seva veu. Avui
Aquest cap de setmana en què s’espera que el Barça es proclami campió de la lliga de futbol professional de primera divisió i que això permeti a Joan Laporta marxar victoriós de la presidència del club i trobar el camí aplanat per presentar-se com a presidenciable a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, un
Lluís Miquel Pérez, alcalde de Reus i primer secretari del PSOE-C de Reus, ha publicat un apunt al seu bloc personal on valora la consulta deta el 25 d’abril a la ciutat. Quatre paràgrafs en què comença mostrant-se satisfet amb la normalitat democràtica amb què es va fer la consulta, felicitant-se per la imatge positiva
449.312 persones (19,4% sobre el cens) constitueixen, fins ara -cal insistir-hi molt: fins ara; falten encara Sabadell, Mataró, Cornellà, Barcelona, etc.- el gruix del vot fidelitzat. Quan els partits fan enquestes o analitzen l’evolució dels seus resultats electorals solen parlar de vot fidelitzat per definir aquell perfil de votant amb el qual el partit pot
Surto d’Eindhoven amb uns vint minutets de retard. A l’anada havia anat tot massa bé. Tant és, però. Encara conservo l’hàbit de tenir un marge de tolerància. Arribada a l’aeroport de Girona cap a ¾ de 4. El bus Aeroport-Mataró no surt fins a les sis, de manera que exploro alternatives que em permetin estalviar
Això s’ha acabat. Holanda ha decidit. Més d’un centenar d’holandesos s’han acostat a votar avui a Àmsterdam. 106 persones han dit que volen que Catalunya sigui un estat i una sola persona ha dit que no, que ja li va bé com estan les coses. Com que el món és petit, al pati del museu
Acabo de fer-ne una foto de l`interior i l’he enviada al twitter. És un edifici modern, arquitectònicament espectacular. En Miquel Marzabal m’ha aconsellat que hi tragués el cap i realment val la pena. L’accés a internet és lliure, amb moltíssims punts de connexió i il·limitat. Aquí tot és a punt perquè demà es faci la consulta
Si tot va bé i no hi ha més ensurts ni núvols de cendres ni vols cancel·lats, aquesta matinada volo cap als Països Baixos per fer costat a en Miquel Marzabal i les persones que han organitzat Holanda Decideix. Ahir a La Placeta de Ràdio Arenys, cap a quarts d’una, deia que estava amb l’ai
I tant, que és una onada decisiva! I arriba en un moment que fa venir ganes de votar. L’acolloniment polític general de la majoria de partits catalans se centra ara a provar de distreure’ns amb la renovació del TC. La qüestió és anar-se traient conills del barret, anar dissimulant i provar de desviar l’atenció cap
Mentre assistim, entre incrèduls, atemorits i agosarats, al combat aquest a tres bandes entre govern, oposició [Vanguardia] i tercer en discòrdia [Laporta 2010] on les espases han estat substituïdes per esmolades enquestes, a l’Avui apareix un article d’Hèctor López Bofill intitulat “El poder de les consultes“. Dimarts passat recordava en aquest apunt que fa més
L’homenatge és sentit i sincer, però també és una manera de cridar l’atenció sobre un tipus de màrqueting molt intel·ligent que hauríem de saber aplicar al nostre projecte polític.
Consens. Màgica paraula en boca de segons qui. Quantes vegades no ens han dit que la bandera estelada només representa una part de la ciutadania i que la senyera, en canvi, ens representa a tots? Quantes vegades no ens han dit que l’independentisme no és majoritari a Catalunya i que, en canvi, cal cercar el