Blog d'en Xavier Mir

Un dels 2.079.340 vots del 21 de desembre de 2017

22 de juny de 2010
4 comentaris

Dades i reflexions sobre el 20-J: Cerdanyola, Mataró i Cornellà

Com sempre, les consultes sobre la independència deixen dades interessants damunt la taula que val la pena comentar i remarcar. Si volem continuar avançant –i ho volem!– no podem desaprofitar cap dada ni cap reflexió. A continuació us n’ofereixo unes quantes.
Des de Cerdanyola, l’Alfons Escoda ens compara els resultats amb els vots obtinguts pels partits a les darreres municipals: “El partit més votat, el PSC, va obtenir el 16,31 % del suports dels
cerdanyolencs, IC el 14,56, CiU el 6,04, el PP el 4,92 o ERC el 2,10. Un
13,9 de votants per la independència és poc o és molt?” Sovint ens diuen, des del PSOE-C, que si el poble vol la independència el que ha de fer és votar els partits que la inclouen al programa, que només els consta que n’hi hagi un, que és ERC –cosa que no els impedeix, en flagrant i absurda contradicció, retreure a Mas el suposat independentisme inexistent de CiU– i que ERC obté els resultats que obté. Primer plat: Cerdanyola amb papates. 13,9 menys 2,10? Dit d’una altra manera, ni sumant el 6.04 % de CiU i el 2,10 % d’ERC no s’arriba al 13,9 % de persones que han manifestat que volen la independència i que, per tant, demostren l’evident transversalitat que neguen els socialistes i que neguen, precisament, perquè els fa molt de mal. Dubto, però, que amagar la realitat sigui el millor remei a la seva malaltia. I segona lectura immediata: hi ha un mercat de gairebé un 6 % de votants independentistes a Cerdanyola que volen comprar independència i no troben un bon producte. Algú vol entrar al mercat?

Al bloc d’en Vilapou trobem una altra reflexió interessant a propòsit de Mataró. En Josep Barri observa que Alfons López Tena ha obtingut novament una participació remarcable, millor que l’obtinguda, per exemple, a Calella, que vas ser del 19,05 %. Val a dir, però, que els resultats de Mataró no han estat pas els millors del Maresme. Potser ha superat Calella, però no ha superat pas, precisament, Arenys de Mar, on només vam fer tres dies de vot anticipat i vam tenir el mèrit d’arribar al 26,95 % gairebé en un sol dia. Si algú em diu que no es pot comparar Arenys de Mar amb Mataró jo preguntaré per què. No són dos municipis del Maresme? No és justament l’Alfons López Tena qui sempre diu que la qüestió no és la grandària del municipi sinó la manera de treballar? Que 21.114 persones de Mataró hagin dit sí a la independència és més que remarcable si tenim en compte que el PSOE-C hi governa amb 13.692 vots. I per qui no ho sabés encara, una informació curiosa: una de les ànimes –per no dir l’ànima– de la consulta a Mataró ha estat Joan Baron, fill de l’alcalde socialista Joan Antoni Baron.

Finalment, Cornellà. Aquí la notícia ha estat el 19,45 % de suport que ha obtingut el NO. Havia de ser precisament el municipi on va ser alcalde Montilla el primer a fer-li arribar el missatge de legitimació de les consultes entre l’unionisme. El descrèdit del president de la Generalitat en aquest punt és màxim i irreversible. El poble, inclosos els contraris a la independència, ha fet seves les consultes per pura convicció democràtica mentre ell, que precisament hauria de potenciar aquests valors, les continua negant. D’altra banda, a Cornellà 6.781 persones han dit que volen que Catalunya sigui independent. Si els independentistes anessin junts a les municipals, per exemple, serien el primer partit de l’oposició per davant de CiU (2.139 vots el 2007), PP (3.809 vots), ICV (3.523 vots) o ERC (1.748 vots). Sort, aquí també, que l’independentisme només el representa Esquerra i, com a màxim, part de CiU, no?

  1. L’èxit de Mataró rau en la ferma decisió de relegar el rol dels partits polítics a un segon terme i es va reblar amb la ferma decisió de cedir la direcció de l’organització a l’equip de l’Alfons López Tena. L’anècdota del fill de l’alcalde és això, una simple anècdota, sense desmerèixer la seva gran capacitat de treball, compartida també per d’altra gent que ha jugat un paper més discret públicament però decididament molt determinant en el disseny i construcció de la plataforma. Tornant a l’anàlisi cal no oblidar que els vots obtinguts en les darreres municipals per CIU+ERC+IC van ser tant sols 15499 i que els vots dels socialistes van ser de 13675.  I si ens posem a comparar, amic Xavier, observa els valors absoluts: Arenys de Mar va assolir 3173 vots afirmatius inferiors a la suma de CIU+ERC+IC= 3648, tot i haver ampliat el cens als majors de 16 anys! Així doncs alhora de fer anàlisis cal ser molt rigorós i just al contrastar-les. Els resultats absoluts ens desmostren que Arenys de Mar podia haver fet molt més si hagués aplicat una metodologia més pràctica i menys partidista com s’ha fet a Mataró. No podem desmerèixer els resultats en base al vot anticipat. La funció del vot anticipat era donar a conèixer el referèndum donada la gran complexitat territorial i social de Mataró. Els resultats canten.

  2. A Bellaterra (EMD de Cerdanyola) vam fer una consulta amb plataforma pròpia, tot i que el sistema informàtic estava coordinat amb Cerdanyola per evitar el vot duplicat. Vam assolir una participació del 32%. Huaríem pogut aconseguir millor participació? segur que sí. Sospito que hi ha una bossa important de vot que té una posició semi-favorable a la consulta, encara que per diversos motius no acaba de fer el gest. Justament per ampliar el suport en properes accions hem fet un escrit que  enviarem a totes les cases per agrair la participació i/o respecte a la Consulta. En aquest acte de retre comptes explicarem com s’ha organitzat la consulta, els resultats i el desenvolupament de la jornada electoral.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!