Sembla que entre la nostra classe política hi ha grans alegrois perquè finalment l’Ajuntament de Barcelona s’ha dignat a aprovar el reglament lingüístic del Cap i Casal. Un reglament que converteix el català en la llengua “oficial i d’ús normal i preferent de l’Ajuntament”. Ep!, això passa el 2010. Trenta-cinc anys després del restabliment de la democràcia.
(El que trobareu a continuació és el text que aquest migdia he llegit al final de la cerimònia religiosa de comiat de mon pare al Tanatori de Sancho de Ávila. Us confesso que tenia alguns dubtes sobre l’oportunitat de penjar-lo aquí atès el seu caràcter íntim i familiar. Tanmateix, els seguidors d’aquestes Totxanes -i molt especialment els que han
Una bona amiga m’envia un correu de condol per la mort de mon pare i em demana una cosa que no se m’havia acudit i que em sembla que és una excel·lent idea. Em proposa que aplegui tots els apunts dels darrers mesos en els que he anat parlant de la malaltia de mon pare sota
Aquesta nit, pocs minuts després de la una de la matinada, mon pare finalment ha abandonat la lluita i ens ha deixat. En el moment d’escriure aquest apunt d’urgència l’únic que sé és que a partir de demà, dissabte, a la tarda el tindrem en el tanatori de Sancho de Ávila i que estic trist i una mica
Tarda de pluja. Poca llum que m’arriba a través de la finestra. Horaris canviats i poques ganes d’escriure. Els rituals de l’inusual (anava a escriure “de l’inesperat”, però, per desgràcia, no és el cas) i el pas lent de les hores. Des de fa una setmana la salut de mon pare s’ha agreujat. Des de fa unes hores
Aquests dies estic llegint un llibre deliciós, creieu-me. Un llibre que, a més a més, per la seva condició de fragmentari em permet atacar-lo en petites dosis (entre mon pare i la feina vaig molt atrafegat, últimament) sense perdre’n el fil. Es tracta d’“Estimat amic. Cartes i textos”, editat fa tot just tres mesos per les Publicacions de
Curiosa -per no dir patètica- la situació amb què es troba des d’ahir el lector que, catalanista i militant, va al quiosc a comprar els dos diaris catalans i en català que té al seu abast: l’Avui i El Punt. De dilluns a diumenge troba a cada diari el mateix suplement esportiu: “El 9”. I tots
Dels divuit apunts que he escrit durant el mes de gener els 10 més visitats han estat: * 1) Els discos catalans de 2009 que més m’han agradat. (vegeu-lo aquí) * 2) Una tria dels llibres interessants en català de 2009. (vegeu-lo aquí) * 3) El Punt, l’Avui i el llençol de cada bugada. (vegeu-lo aquí) (n’hi ha més) * 4) “Ha d’haver-hi un caganer”, diu Joan