Darrerament ha fet fortuna, gràcies a la divulgació mediàtica que té tot allò forani a casa nostra, la festa d’Halloween, importada de la cultura nord-americana i d’origen irlandès, que ha anat desplaçant la nostrada castanyada. Mantenir, tot gaudint-ne, les festes tradicionals catalanes és un acte d’autoestima col·lectiva i d’afirmació nacional en un temps en
L’article d’Alfons López Tena ahir a l’Avui, “Dependència és corrupció”, és una anàlisi encertada sobre les causes de la corrupció en una nació sotmesa com la catalana: “A principis dels anys noranta tota una sèrie d’empreses de Suècia es van establir a Barcelona. En pocs anys, totes van marxar, i no han tornat. Vaig treballar
Aquest matí la diputada del PSC (PSC-PSOE) al Parlament de Catalunya Lídia Santos ha reiterat l’argument -que el seu partit empra per oposar-se al dret d’autodeterminació del poble català- segons el qual l’accés a la independència de Catalunya seria un “fracàs de la convivència”. La diputada Santos parteix de la constatació que hi ha un
Joan Mir i Obrador és un patriota de pedra picada, amb una llarga trajectòria militant en pro de la causa independentista des de Mallorca estant. Hores d’ara és una de les firmes convidades al Mail Obert de Vilaweb on escriu esporàdicament. En data 23 de maig del 2007, hi va publicar “El dret de cuixa”,
L’operació policial dirigida pel jutge Garzón detenint una sèrie de notables, polítics i empresaris catalans, afins als dos principals partits amb representació parlamentària catalana ha desencadenat una seqüència d’esdeveniments, ara per ara, d’evolució imprevisible que mereixen algunes reflexions. La primera, afecta al poder judicial espanyol mateix, caracteritzat per una successió de decisions que responen a
Manllevo a l’amic Salvador Garcia (l’ànima del Col·lectiu Emma i un dels primers promotors de Reagrupament Independentista) la frase que dóna títol a aquet apunt, quan s’escauen noranta-dos anys de l’inici de la Revolució russa. Pocs mitjans han parat compte en aquest aniversari, només un article punyent de Fred Halliday, “¿ Qué fue el comunismo?”
“Katyn”, d’Andrzej Wajda, Polònia, 2007. Aquesta pel·lícula narra la detenció i posterior execució de quinze mil oficials de l’exèrcit polonès per part del règim soviètic, comandat per Stalin, que al setembre del 1939 (en connivència amb Hitler) ataca a traïció la Polònia agredida pel nazisme. La majoria dels oficials -morts i enterrats als boscos de
“Capitalisme et pulsion de mort”, de Gilles Dostaler i Bernard Maris, Albin Michel, París, 2009. Aquests dos professors especialistes en pensament econòmic contemporani reflexionen -en aquest assaig sobre la crisi financera de l’economia occidental- creuant les tesis de Freud i Keynes i l’acumulació de capitals, la cobdícia pel diner i l’instint rapinyaire que han quedat
Els Equips de Pastoral de la Política i de la Comunicació de la Federació de Cristians de Catalunya (www.federaciocristians.org) acaben de fer pùblic, a través del portal http://www.flama.info, aquest manifest datat el 20 d’octubre d’enguany. En uns moments en els quals la jerarquia catòlica al nostre país declina actuar amb la mentalitat nacional catalana que
Enmig de la impostura, el sectarisme i la mediocritat que diàriament esbomben els mitjans de comunicació en relació a la realitat política catalana contrasta amb la imatge decrèpita de Fèlix Millet l’alçada moral de Teresa Forcades i Vila. Sobre aquesta monja catòlica i doctora en medicina no he llegit gairebé res, cap entrevista en profunditat,
Antoni Vives i Tomàs (Barcelona, 1965), és actualment conseller de l’Ajuntament de Barcelona, ha estat secretari general del Govern de la Generalitat i, també, director de la Fundació Trias Fargas. Una de les derivades de l’afer Millet, són els convenis signats entre l’Orfeó Català i la Fundació Trias Fargas. Sense entrar a valorar jurídicament el grau
“Hacía una ética mundial: declaración del parlamento de las religiones del mundo”, Hans Küng i Karl-Josef Kuschel (editors), Editorial Trotta, Madrid, 1994. Entre el 28 d’agost i el 4 de setembre del 1993 es van reunir a Chicago milers de representants de les principals creences religioses del món per tal d’aprovar una declaració en pro d’una
Albert Botran i Pahissa és un jove historiador i militant independentista, originari de Molins de Rei, que ha estat escollit membre del Secretariat Nacional de les Candidatures d’Unitat Popular, ahir mateix, en una assemblea celebrada a Tarragona. Vaig conèixer l’Albert gràcies al Carles Castellanos, veterà militant del Moviment de Defensa de la Terra, que el va convidar
L’infatigable patriota Ramon Sargatal i Pellicer (Ripoll, 1955) ha engegat un projecte associatiu orientat a col·laborar amb els ajuntaments disposats a afavorir la integració dels immigrants marroquins a la catalanitat (http://catalansimarroquins.wordpress.com). Vaig conèixer el Ramon ara fa cinc anys, quan ambdós militàvem a ERC i la secció local de Santa Coloma de Farners va
Joaquim Auladell i Freixinet (Barcelona, 1950), a més d’un patriota de la primera hora (i de primera fila) – de nom de guerra “el sinistre”- és un bon coneixedor de la història del nostre poble. En un opuscle sintetitza la controvèrsia entre Enric Prat de la Riba i Joan Maragall arran de la Setmana Tràgica