Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

21 d'octubre de 2009
3 comentaris

Amb Antoni Vives

Antoni Vives i Tomàs (Barcelona, 1965), és actualment conseller de l’Ajuntament de Barcelona, ha estat secretari general del Govern de la Generalitat i, també, director de la Fundació Trias Fargas.

 

Una de les derivades de l’afer Millet, són els convenis signats entre l’Orfeó Català i la Fundació Trias Fargas. Sense entrar a valorar jurídicament el grau d’afectació d’aquest vincle pel que fa a l’entitat convergent, vull aportar el meu suport a Antoni Vives ara que és objecte d’una campanya d’assetjament per part del PSC i l’aparell mediàtic al seu servei. Ara que es fa patent el balanç de trenta anys de gestió socialista de l’Ajuntament de Barcelona, la crosta ha esdevingut bunker i malda per destruir les possibles alternatives a la seva hegemonia. La regeneració democràtica de la vida municipal del Cap i Casal i la recuperació de la seva catalanitat passen per una nova majoria de la qual CIU n’és element imprescindible, per bé que no pas l’únic.

Corrompre la imatge dels candidats de CDC -Antoni Vives, en primer lloc- és l’objectiu del PSC i els seus còmplices. Això que fan a Barcelona, ho fan a nivell de tota Catalunya amb Reagrupament -no és pas cap casualitat que Joan Carretero tingui un procediment judicial obert- ja que el canvi passa necessàriament pels diputats que la candidatura independentista obtingui.

Anàlisis polítiques a banda, cal donar suport a Antoni Vives i caldrà expressar-lo a tots els patriotes catalans que es veuran en situacions similars d’ara endavant. Pels qui no coneguin l’esperit que anima a Antoni Vives a fer política (ell que es podria guanyar molt bé la vida en el seu camp professional) recomano la lectura de l’article “De la catalanitat”, publicat a Dossier Econòmic, el 13 de gener del 2007, o els apunts del seu bloc “Lletra de batalla per Barcelona”, a Vilaweb mateix.

Post Scriptum, 2 de febrer del 2017.

Antoni Vives avui ha estat detingut en una investigació judicial que afecta presumptes pagaments d’empresaris adjudicataris d’obres públiques a les fundacions de CDC. Per a ell la situació no és nova, ja que ha viscut l’assetjament mediàtic i polític des que ha assolit notorietat pel seu compromís independentista.

Precisament, la ressenya biogràfica que n’ha fet avui el periodista de Nació Digital, Pep Martí, “Antoni Vives, l’home que va impressionar Pujol”, em sembla de les més ajustades a la seva personalitat i ressalta un fet silenciat: el buit de que fou objecte a ERC atesa la recança que produia entre el nucli dirigent “una persona que havia triomfat en la vida professional”. Antoni Vives no ha sigut mai un professional de la política com eren -i són encara- molts dels qui l’envegen per pur ressentiment disfressat de consciència de classe, (com els agarda dir als progressistes que exhibeixen una aparent superioritat moral).

Confio que finalment sortirà deslliurat de les investigacions judicials i de l’assetjament mediàtic i podrà aportar en uns anys clau la seva fermesa patriòtica per tal d’ajudar a resoldre favorablement a la causa nacional catalana el conflicte en curs amb l’ordre estatal espanyol.

  1. Algun dia Jaume algú haurà d’explicar on neix i d’on ve aquest odi entre ERC I CiU, sóc un militant d’ERC que signa amb pseudònim no perquè tingui por, em guanyo bé la vida fora de la política, sinó perquè em fot mandra generar més malestar en la meva secció local.
    Sóc un militant relativament novell (2002) i no he entés mai aquest odi més enllà de les trifulques tribals i locals.
    Conec gent d’ERC que pactarien abans amb el diable que amb CiU, i no ho entenc perquè qualsevol presona minimament documentada sap que el càncer de Catalunya es di PSC.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!