“Katyn”, d’Andrzej Wajda, Polònia, 2007.
El film comença amb un imatge impactant: fileres de civils polonesos es creuen al mig d’un pont, els uns fugint dels russos i els altres dels alemanys. Els oficials presoners són liquidats pels primers, que neguen la seva responsabilitat acusant els nazis de ésser-ne els autors quan aquests descobreixen les fosses l’any 1943. La victòria soviètica l’any 1945, i la conseqüent ocupació de Polònia per instaurar-hi un règim satel·lit, comporta la imposició de la mentira oficial davant la qual es neguen a acotxar-se els familiars de les víctimes.
Una de les escenes més significatives de l’obra és aquella en la qual un oficial de les SS es dirgeix al claustre de la Universitat de Cracòvia per anunciar la seva clausura i l’enviament als camps d’extermini dels professors que han desobeït l’ordre. Tant el nazisme com el comunisme no admeten la llibertat individual, la creativitat personal, que ha de ser sacrificada per a poder imposar l’alienació de masses sobre la qual han bastit el seu poder. La pel·lícula de Wajda (nascut l’any 1926, fill d’un oficial -Jakub- també mort a la guerra) és un clam en pro d’aquesta llibertat personal, que associa a la llbertat de la nació polonesa, i en pro del manteniment de la memòria històrica entre les joves generacions nascudes després de la caiguda del comunisme. Una reflexió escaient avui que fa noranta-dos anys que va començar la revolució soviètica.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Salvant les distàncies i en honor al govern polonés a l’exili a Londres que va ser l’únic en reconeixer la qualitat de “lluitadors per Catalunya” a la gent del Font Nacional de Catalunya (1944), al llarg del film vaig percebre en molts dels seus protagonistes, els principis de “Patriotisme i Dignitat”.
Un “Polaco”.