Ahir va fer seixanta-dos anys de la mort de Josep Irla i Bosch, (Sant Feliu de Guíxols, 24 d’octubre de 1876 – Sant Rafèu, Provença, 19 de setembre de 1958), 124è president de la Generalitat de Catalunya (1940–1954), a l’exili. Una efemèride que ha passat desapercebuda als mitjans i a la classe política nostrada llevat
Aprofitant les hores vagaroses durant aqueix temps del coronavirus he fullejat llibres adquirits que encara no he llegit. Un dels que esperava el seu torn és un relligat de fascicles editats pel llibreter Salvador Bonavia l’any 1919 dedicats a les sardanes, al cuplet català i al teatre. Entre el fascicle de les lletres per a
Ordenant les carpetes de documents després del traspàs dels meus pares he trobat una còpia de la sentència de la Sala Penal del Tribunal Suprem espanyol de 2 de desembre del 1969 que condemna a pena de presó per apropiació indeguda a qui fou batlle de Tarragona entre el 1961 i el 1965 per raó
Aqueixos dies (i per bastant de temps) torna a reflotar arran del Brèxit la qüestió de Gibraltar i la de Catalunya. És un moment escaient per contrastar les actituds dels diferents actors implicats en el conflicte entre l’ordre estatal espanyol i l’independentisme català en el joc diplomàtic que implica Gibraltar i Anglaterra. Un dels precedents
Esporàdicament he llegit les obres de Pere Anguera o Ferran Toledano sobre el carlisme català i especialment he procurat aproximar-me a la mentalitat dels tradicionalistes nostrats que s’alçaren contra la República el 18 de juliol del 1936 creient defensar una forma de vida social a la qual s’aferraven sobretot els sectors de la població rural
Avui s’escau el centenari de la fi de la batalla de Verdun en la qual destacaren els voluntaris catalans i en suport dels quals s’encunyà el crit de guerra “No passaran !“. També el 19 de desembre del 1918 aparegué el número quatre de “La trinxera catalana”, el portaveu dels Voluntaris catalans a la Legió Estrangera
L’origen dels mots “catalans” i “Catalunya” és objecte de debat entre els erudits nostrats de diverses disciplines sense que hom hagi arribat a conclusions definitives en un tema tan essencial per a la identitat col·lectiva com és el de l’origen de l’autodenominació com a poble. Un text de referència en aqueixa matèria és “El nom
Avui, finalment, ha tingut lloc l’acte commemoratiu del centenari de la batalla del Somme amb participació de la delegació del Govern de la Generalitat per tal d’homenatjar la memòria dels voluntaris catalans, malgrat els entrebancs del govern espanyol que el periodista Romaric Godin publicà el proppassat 23 de juny en aqueix article al setmanari digital
Avui fa cinc anys que va morir Víctor Torres i Perenya (19 de gener del 1915-19 de juny del 2011) a la seva Lleida natal. El vaig tractar esporàdicament durant els anys en els quals vam coincidir a ERC i com tots els patriotes de la seva generació sempre em va despertar sentiments d’admiració. Li
El 6 de juny del 1925 eren detingut una colla de separatistes catalans quan estaven preparant l’atemptat als tunels del ferrocarril del Garraf per on havia de passar el rei Alfonso XIII, de la casa dels Borbons. El fet va tenir una gran repercussió popular per la goasadia del propòsit i per la personalitat dels
Ahir va fer 563 anys de la caiguda de Constantinoble a mans dels turcs, una data oblidada des de fa molts anys en la memòria col·lectiva dels catalans, també per la resta de la cristiandat, llevat encara dels darrers cristians d’Orient que fins fa dugues generacions encara remembraven enmig de planys la seva dissort sota
El proppassat 6 d’abril, l’historiador i arxiver reusenc Ezequiel Gort Juanpere va pronunciar una conferència a la seu de l’Arxiu Municipal de Reus que duia per títol “El llarg camí cap a la formació de la Comuna del Camp“, que ara ha estat divulgada pel bloc de l’Arxiu de la ciutat que n’ha publicat aqueix
Joan Alavedra i Segurañas (1896-1981), escriptor i periodista de formació autodidacta, fou també seguidor i secretari del president Francesc Macià, amic dels germans Badia. Aqueixa és la transcripció de la seva alocució radiofònica diària a Ràdio Barcelona, “El fet del dia”, corresponent al 29 d’abril del 1936, l’endemà del seu assassinat, reproduïda pel butlletí d’Estat
El crit de guerra “No passaran !”, que expressa la determinació de defensar una posició contra l’enemic i que ha estat popularitzat en diverses llengües al llarg del segle XX, és d’origen català. Un fet que és poc conegut ja que fins i tot l’entrada d’aqueix eslògan en llengua catalana a la wikipèdia n’atribueix l’autoria al
Avui, l’Associació Catalana d’Amics d’Israel ha divulgat mitjançant Facebook un extracte de les paraules de salutació del President Companys als voluntaris jueus (segurament participants a l’Olimpíada Popular que s’havia de celebrar aquell juliol tot denunciant els Jocs organitzats pel règim nazi a Berlín) que reproduïdes a la vigília del setanta-cinquè aniversari del seu afusellament adquireixen