Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

18 d'octubre de 2009
1 comentari

Catalans i marroquins

L’infatigable patriota Ramon Sargatal i Pellicer (Ripoll, 1955) ha engegat un projecte associatiu orientat a col·laborar amb els ajuntaments disposats a afavorir la integració dels immigrants marroquins a la catalanitat (http://catalansimarroquins.wordpress.com).

 

Vaig conèixer el Ramon ara fa cinc anys, quan ambdós militàvem a ERC i la secció local de Santa Coloma de Farners va convidar-me a fer una xerrada. Havent sopat a Castanyet, em va explicar la seva tasca (diària, en acabar l’activitat docent a l’institut) orientada a aproximar els diferents col·lectius d’immigrants establerts a la comarca de La Selva cap a una catalanitat acollidora. Cubans, gambians i marroquins eren els que tractava amb més assiduïtat, visitant-los a ca seva, preocupant-se pels seus problemes quotidians. I això ho feia sense suport del partit, només d’alguns companys a títol individual. Al cap del temps, es va fartar d’Esquerra i va plegar, però ha continuat dedicant-se a la tasca d’integrar els nouvinguts a la societat catalana. Ara ens hem retrobat a Reagrupament i ja prepara un acte a Santa Coloma.

Ramon Sargatal és filòleg i un home de basta formació cultural. Entre altres obres ha publicat “Diccionari dels Sants” (Edicions 62, Barcelona, 1996), una amena introducció al santoral cristià, (en l’exemplar que va dedicar escrigué “A vós prego, sant pilot, perquè guardau bé en Carod”). És també l’autor d’una magnífica conferència amb motiu del setanta-cinquè aniversari de la Constitució catalana de L’Havana l’any 2003.

Post Scriptum, 13 d’octubre del 2019.

L’entrevista que publica avui Vilaweb a un jove marroquí de Calella que es va enfrontar fa dos anys amb un grup d’espanyolistes defensant l’estelada a Calella és significatiu del capteniment favorable a la independència d’una part encara minoritària del jovent magrebí, especialment d’origen rifeny. Això inquieta els imams controlats pel règim marroquí que controlen bon nombre dels llocs de culte musulmà i que malden per evitar la integració a la catalanitat i el contagi de les reivindicacions nacionalistes entre la comunitat amazic resident a Catalunya.

Post Scriptum, 18 d’octubre del 2022.

No he vist cap anàlisi sociològica, ni molts menys política, sobre els actes de vandalisme perpetrats per centenars de joves marroquins a l’estadi del RCD Espanyol el proppassat 23 de setembre, quan els senyals que es desprenen dels fets fan evidents els perills potencials que representen.  És un tema tabú derivat de la ficció “casa nostra és casa vostra“, i això que a França hi ha precedents similars a càrrec de joves algerians que aprofiten els esdeveniments esportius per demostrar el seu rebuig a la societat que els acull.

Un altre indici inadvertit van ser, ja fa mesos, les declaracions hostils del raper d’origen magrebí Morad contra Valtònyc justificant la repressió de la qual és víctima el cantant mallorquí exiliat.

Post Scriptum, 7 de desembre del 2022.

Les celebracions per la victòria de la selecció del Marroc sobre la d’Espanya al mundial de Qatar han desfermat expressions de joia de la comunitat magrebí als carrers de Bèlgica, França, Espanya i també al nostre país. Majoritàriament han estat manifestacions d’autoestima del jovent que reivindica la seva identitat front a societats en les quals se senten discriminats, sobretot als estats que han estat potències colonials. S’ha fet viral: “L’agraïment d’en Josep, aficionat del Marroc: És impressionant, gràcies a tots els catalans”. El jove seguidor de la selecció marroquina ha volgut deixar clar que “nosaltres tenim molt de cap”, en referència a possibles aldarulls després del partit”. I ha afegit: “Free Palestina”. La fotografia de la selecció del Marroc celebrant el seu triomf amb la bandera palestina és també un missatge políticament dirigit al règim monàrquic que ha esdevingut aliat estratègic d’Israel, com si els jueus marroquins no fossin conciutadans  ignorant el seu èxode forçós arran de la constitució de l’estat jueu l’any 1948. De fet, tota l’escenografia del mundial és propaganda pro-Palestina i anti-Israel.

La reacció de l’espanyolisme futbolístic ha estat furibunda, posem per cas davant les celebracions a Melilla, però en general perquè s’ha produït el dia de la Constitució. Als Països Catalans, la població amb consciència nacional més aviat ha acollit amb satisfacció la derrota espanyola, observant com apareixien també banderes amazics entre els que ho festejaven als carrers, cap de catalana però.  Significativament hi ha senyals contradictoris: hi han participat força dones joves i sense vel islàmic però també hi ha hagut alguns actes vandàlics greus (com per exemple a Reus). Molts catalans,  entre els quals el mateix Ramon Sargatal al seu facebook, (“Els colons del segle XXI han eliminat els colons del segle XX”), expressen un sentiment d’impotència similar als que deuen viure els saharauís nostrats.

Post Scriptum, 9 de desembre del 2022.

Alaaddine Azzouzi va escriure abans d’ahir a Vilaweb una reflexió a tenir en compte:  “La Catalunya d’en Youssef i la celebració dels afeccionats del Marroc. No cal triar entre Catalunya i Marroc, no és qüestió de “nosaltres” i els “altres”, es pot ser català i dir-se Youssef”.  És una aportació constructiva i benvinguda, però a la qual cal fer algunes objeccions. La primera és que obvia l’islamisme que impregna –via els imams del règim marroquí–  bona part de la comunitat cercant d’evitar la convivència amb la població catalana i les seves reivindicacions (atès que molts són d’origen rifeny i consciència cultural amaziga). Segon, ignora també que la comunitat jueva marroquina té dos milenis d’història estroncada l’any 1948 amb l’emigració forçada envers Israel com a represalia per la constitució de l’estat d’Israel. I tercera, la victmització dels islamistes, com en el cas Mohamed El Badaoui, promoguda pel progressisme autòcton fent bandera de la lluita contra la islamofòbia, és incompatible amb les polítiques públiques basades en la laïcitat i els principis de les societats obertes europees i acaben fomentant la formació d’una comunitat al marge, i en contra, de la resta de la societat.
  1. Em sembla molt interessant l’aportació d’en Ramon. Si més gent tingués un apropament als immigrants facilitaria la coneíxença mútua que és per on em sembla que cal començar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!