Darrerament ha fet fortuna, gràcies a la divulgació mediàtica que té tot allò forani a casa nostra, la festa d’Halloween, importada de la cultura nord-americana i d’origen irlandès, que ha anat desplaçant la nostrada castanyada.
Mantenir, tot gaudint-ne, les festes tradicionals catalanes és un acte d’autoestima col·lectiva i d’afirmació nacional en un temps en els quals des del poder establert es fomenta l’autoodi i l’alienació cultural i nacional. No sóc dels que rebutgen les festes d’altri i les aportacions dels col·lectius de nouvinguts a la societat catalana, ans al contrari, m’agraden -i miro de participar- les activitats dels amazics, argentins i altres grups nacionals que conviuen entre nosaltres i transiten cap a una nova catalanitat integradora. Però refuso les apologies teledirigides com Halloween o les nits de ramadà (que promouen totes les institucions governamentals del país, prescindint del laïcisme instrumental que només drecen contra el catolicisme).
M’agrada la castanyada (malgrat que enguany faci calor) pel seu caràcter amical i festiu, pels àpats que l’acompanyen, per les antigues tradicions que rememoren i pel gust de transmetre-les i ensenyar-les als fills i nouvinguts. Gaudiré d’Halloween si em conviden a sa casa uns americans, però no si me la fan empassar per TV(E)3.
Fa just cinquanta anys la nostra tradició era molt semblant a la del “Halloween”.
Les carabasses eren d’un us tant comú com les castanyes i altres fruits de tardor, el anar a trucar a les portes “ma morta, truca a la porta” era habitual en els pobles on la foscor dels carrers feia por, i el culte als avantpassats morts era el costum de cada casa molt més enllà de la comercialització de la por.
Aquest intent d’anar contra el “Halloween” es també un intent d’anar contra les nostres pròpies tradicions.
En la tasca de recuperació i difusió massiva dels costums propis, després del franquisme, la petjada modernitzadora va fer perdre part del contingut essencial de la nostra festa. L’afany laicista per desvincular totalment la celebració “gastronòmica” de la dia dels difunts i del Tots Sants, i el menyspreu (en nom de la modernitat i la ciència) per rituals que pervivien en el món rural, va buidar la celebració de la castanyada de tot referent a la mort.
El soroll de la pol·lèmica entre la celebració autòctona i la forània no deixa escoltar la buidor en referents que la propicia, ni deixa endinsar-se en el coneixement. Saber d’on neixen els símbols i costums que arrosseguem i entendre què els ha transformat al llarg de la història, amb els canvis introduïts per les diferents creences i religions, els diferents territoris on s’ha expandit, etc,
Tu el que voldríes és que féssim la Hannukah i ‘santes pasques’…