Jaume Renyer - per l'esquerra de la llibertat

Comunisme

Françoise Thom: “De Lénine à Poutine : cent sept ans de malfaisance”

19 de novembre de 2024

Françoise Thom (Estrasburg, 1951), és una historiadora especialitzada en l’estudi de l’època soviètica, actualment membre activa de l’observatori Desk Russie on tota una munió d’intel·lectuals i analistes -majoritàriament vinculats als estats de l’Est europeu, ofereixen les seves percepcions sobre el conflicte del règim post-soviètic contra Ucraïna i la resta d’Europa. Atès que a casa nostra

Galia Ackerman: “Réflexions sur l’attentat de Krasnogorsk”

25 de març de 2024

Galia Ackerman (Moscou, 1948) és una historiadora, escriptora, periodista i assagista nacionalitzada francesa d’origen jueu especialitzada en l’estudi del règim soviètic i una de les impulsores del portal Desk Russie on ahir va publicar aqueixa reflexió sobre la massacre gihadista d’abans d’ahir a Moscou: L’ampleur et l’atrocité de l’attentat de Krasnogorsk ont secoué le monde,

Anotacions sobre el règim post-soviètic: l’estat-civilització rus

30 de desembre de 2023

Galia Ackerman i Stéphane Courtois han aplegat un grup d’historiadors especialitzats en l’estudi del comunisme en una obra col·lectiva, “Le livre noir de Vladimir Poutine”, (Robert Laffont, Paris, 2023), que retrata l’actual sistema de poder a la Federació Russa, inspirat en els principis mafiosos dins el qual Putin ocupa el lloc de gran “padrí” de

Anotacions a Anna Politkóvskaia: “La Russie selon Poutine”

11 d'octubre de 2022

Anna Politkóvskaia (1958-2006) fou una periodista russsa d’origen ucraïnès (el seu cognom de soltera era Mazepa), assassinada per un sicari del règim el 7 d’octubre del 2006, el mateix dia que Vladimir Putin celebrava el seu 54è aniversari. Casualment, el proppassat 7 d’aqueix mes em trobava a París i a la llibreria on vaig anar

Per què no hi ha un BDS contra la Xina comunista ?

22 d'octubre de 2021

El proppassat 18 un dels columnistes del Washington Post, Max Boot, hi publicava aqueix punyent article The BDS movement shows its hypocrisy by boycotting Israel but not China. Partint de la crítica a l’escriptora irlandesa Saly Rooney que ha acceptat publicar la traducció de les seves obres per l’editorial del règim Laogaï, (no n’hi ha

La Xina comunista contra les societats obertes occidentals

9 de juliol de 2020

L’objectiu del règim comunista xinès d’esdevenir la primera potència mundial comporta un conflicte multidimenional (econòmic, polític, ideològic, militar) amb la forma de civilització antitètica, la pròpia de les societats obertes occidentals. El món islàmic no és percebut com a rival de Xina estant, com ho demostra el fet que la repressió contra els uigurs no

Xina: coronavirus i expansionisme

23 de març de 2020

El règim comunista malda per eludir la seva responsabilitat en l’origen i l’ocultació de la pandèmia a base de difondre teories de la conspiració que l’exoneren (com explica Daniel Pipes) i que tenen acollida acrítica entre nosaltres (veure aqueix pamflet de LLibertat.cat). Pels amics i parents coreans m’arriba com la Xina està intentant fer veure

Tiananmen: 1989-2019

3 de juny de 2019

Demà, 4 de juny, s’escau el trentè aniversari de la matança de manifestants pro-democràcia a la plaça de Tiananmen de Pequín, una remembrança prohibida pel règim comunista que la va perpetrar pensant que així esborra aqueix episodi de la història. Avui, la República Popular Xina és l’estat totalitari que empra els mètodes més perfeccionats per

Xina i l’islam: repressió interior i aliances exteriors

7 d'octubre de 2018

El govern de la República Popular Xina està intensificant la política de control sobre les comunitats religioses dins de les seves fronteres: en el cas dels catòlics doblegant al Vaticà amb un pacte on el règim es reserva la potestat de filtrar els aspirants a bisbe, en el cas dels musulmans, reprimint tota expressió islàmica.

Taiwan, objectiu de l’expansionisme comunista xinès

28 de setembre de 2018

La República Popular Xina té com a objectiu prioritari envair l’illa de Taiwan per tal de culminar abans del 2049, centenari de la presa del poder per part del Partit Comunista Xinès, l’objectiu mític de la “Xina única”. L’any 1971 mitjançant la resolució 2.758 l’Assemblea General de les Nacions Unides va acordar en un acte

La Xina, el Vaticà i Taiwan

22 de setembre de 2018

El Nacional, com la premsa d’arreu del món, anuncia avui el preacord entre la República Popular Xina i l’Estat del Vaticà per regularitzar l’organització i les activitats de l’església catòlica a la Xina comunista després de dècades de conflicte. De fet, coexisteixen, superposades, la jerarquia nomenada pel govern xinès i la comunitat de creient fidels

La República Popular Xina, el totalitarisme del segle XXI

4 de setembre de 2018

La Xina comunista vol celebrar l’any 2049 el centenari de la instauració del règim essent la primer potència mundial, fent realitat l’objectiu d’annexionar Taiwan i sobretot perfeccionant un sistema totalitari que sigui referent per totes les dictadures que arreu del món malden per perpetuar-se i que tenen per propòsit compartit acabar amb les societats obertes

21 d’agost del 1968: el Pacte de Varsòvia esclafa la Primavera de Praga

21 d'agost de 2018

Avui fa cinquanta anys que els exèrcits del Pacte de Varsòvia comandats per l’URSS envaïen la República Txecoslovaca per liquidar l’experiència del comunisme de rostre humà que propugnava el líder Alexander Dubcek. Un aniversari que ha passat mediàticament desapercebut sense actes commemoratius ni reflexions polítiques destacades. Excepcionalment, Le Figaro va entrevistar ahir l’historiadora Florence Grandsenne,

Xina única al 2049 ?

15 de juny de 2018

La República Popular Xina vol celebrar l’any 2049 el centenari de la seva fundació assolint l’objectiu d’esdevenir l’únic estat xinès incorporant Taiwan, assimilant la dissidència d’Hong Kong i reforçant l’ocupació del Tibet i reprimint les altres minories ètniques. I, alhora, arribant a ésser la primera potència mundial desplaçant els EUA d’aqueixa posició en tots els

Punt i final a la guerra de Corea

3 de juny de 2018

Sóc a Corea de fa tres setmanes, el cinquè cop que hi faig estada d’ençà el 2010, i l’ambient social que percebo és totalment diferent de fa vuit anys quan la ciutadania sudcoreana seguia angoixada la lenta agonia de la tripulació d’un vaixell de la seva marina de guerra atrapada al fons del mar enfonsats