Enmig de la impostura, el sectarisme i la mediocritat que diàriament esbomben els mitjans de comunicació en relació a la realitat política catalana contrasta amb la imatge decrèpita de Fèlix Millet l’alçada moral de Teresa Forcades i Vila.
Sobre aquesta monja catòlica i doctora en medicina no he llegit gairebé res, cap entrevista en profunditat, només he seguit atentament les esporàdiques intervencions televisives que li he pogut captar. Però allò que diu sobre la grip, l’avortament i la seva fe ha aportat dosis de sinceritat, ètica i coratge a la vida pública catalana precisament quan travessa un dels moments més baixos de la nostra història recent. Les qüestions morals que encara amb criteri clar i arguments rigorosos contrasten amb les boiroses i tòpiques posicions de tants opinadors mediàtics i, personalment, m’estimulen a repensar els meus dubtes sobre moltes nocions ètiques i polítiques.
De Teresa Forcades admiro la llibertat amb que opina i el valor de fer-ho en minoria en temes arriscats com la vacuna contra la grip nova. Més enllà de l’encert i el consens que els seus parers puguin suscitar entre la ciutadania, una dona, jove, religiosa en temps escèptics, que expressa amb mentalitat catalana en època d’autoodi, és un símptoma de regeneració i esperança per a un poble -el català- que el poder espanyol i els col·laboracionistes locals volen irreversiblement malalt.
Post Scriptum, 22 de maig del 2013.
Dissortadament he de contradir els elogis que vaig dedicar a Teresa Forcades en aqueix apunt ja que amb la seva trajectòria posterior ella mateixa ha desmentit els propòsits benèfics que manifesta envers el futur del poble català. La crítica a la versió autòctona del sistema capitalista, molts cops encertada, queda desvirtuada pel seu silenci acrític i còmplice respecte de règims antidemocràtics als quals dóna públicament suport, com el chavisme que pateix el poble de Veneçuela i que a ella li ha passat desapercebut en les visites que hi ha fet.
La deriva cap als postulats propis del progressisme banal d’arrels totalitàries -que és predominant encara en la vida pública catalana- va en detriment d’un projecte de construcció nacional centrat en la catalanitat. Només cal constatar la total absència de referències a la independència de Catalunya a l’entrevista publicada el 17 d’aqueix mes al diari britànic The Guardian. Simplement apareix com “la monja roja” que té com a missió acabar amb els mals causats pel sistema capitalista.
Benvolgut Jaume,vaig descobrir la Teresa Forcades amb el seu assaig “La teologia feminista en la història”,editat per Fragmenta.Si no has llegit res seu en profunditat,ara ja ho pots fer.Des d’aleshores que la tinc per referencial.No sé si vas veure el programa Singulars que li va dedicar en Barberà,jo diria que sí era una entrevista en profunditat. A tv3alacarta la pots veure.