Avui fa nou mesos exactes que vaig editar la darrera entrada a l’antic bloc. Una setmana aproximadament abans de que complira els seus tres anys d’existència. L’adhesió al món blocaire naixia per posar un petit granet de sorra en l’emergent món d’internet. Un món que traslladava la vida real al virtual. Virtual, és un mot que m’és desagradable, per la proximitat a irreal. Quan em sembla que és tot el contrari. La realitat quotidiana que no apareix en els grans mitjans de comunicació de gran abast públic, sinó com a notícia cridanera de portada i amb finalitats d’esquer. En darrera instància lucrativa.
Emergia també la societat entre la qual visc. Enxarxada. Anys i panys amagada. Aquella que conforma la mostra del laboratori mundial en què vivim. Aquella que quan s’alça, un hom saluda amb un bon dia majoritàriament, i també en d’altres idiomes. Fet des d’una perspectiva fotuda com és la ciutat de València. Tan desconeguda i poc explorada per la resta de la seua societat a la qual està adscrita socialment i cultural.
Parlar de la ciutat en què visc actualment, amb els seus fracassos i dels seus èxits. Amorosament. Sense mala fel i intentar-ho des d’un punt de ‘racionalització’ en la seua problemàtica particular. Sempre amb un punt de connexió amb el pensament internacional. Amb la idea que en molts casos, són localismes, que tenint una bona caixa de ressonància mediàtica i, que per ço, s’esdevenen ‘internacionals’. Lligant amb el paràgraf sobre la meua ciutat hi havia la pruïja per relligar esdeveniments i circumstàncies que tenien la seua correspondència en d’altres societats culturals i ciutats d’arreu del món. Per veure que no som tan diferents i que les problemàtiques són mundials: però les solucions són ad hoc. La transculturalitat i la diversitat. El cas per cas.
La condició professional del seu titolar també calia que emergís. Aportar experiències i coneixements adquirits per la pràctica estudiantil i professional. Com a empresari i com a obrer del disseny i de la construccció. Disseny i construcció. Gestió i administració de recursos. Sempre tan deixada de banda per blocaires generalistes, que sols troba ressó en grups blocaires professionals bastant entotsolats.
Aquell bloc estigué força pixelat per la relació amb L., doncs la relació de quasi set anys, acabà tot just quan acabà el bloc. Amb això es pot entendre que, eixa relació humana i d’estima, està lligada a l’esdevenir sentimental de les persones que confegim els blocs. Havia detectat eixe pudor i respecte a la intimitat a Vilaweb. Tampoc calia fer bandera del tema a la contra. Per tant es va posar el tratge de pallasso en moltes ocasions. Però en un medi prou literari com MesVilaweb, eixa preocupació era absent. No es podia copsar ni veuria la realitat si ací no es sentia, manifestava l’alegria, l’humor, el sarcasme, ni es feia l’amor i s’expressava a les persones del teu voltant. Per això vaig decidir que l’afer de la trencadura de l’amor es fes públic. Per humanitzar. Ara, he après de la discreció. A colps. S’hi esmercem, doncs ja no hi cal. Hem madurat, crec, individualment i col·lectivament.
Mesos abans vaig protagonitzar un desagradable afer amb Anna, amb qui no vaig saber capir en tota la seua bondat. A qui, des d’ací, li retorne un bes i una nova abraçada a ella i Mortaldel·lo. Enquadrant-la, erròniament, en el seguit dels neonoucentistes actuals. Entrecreuada amb uns mails d’amenaces de mort de què vam estar víctimes Jordi Carbonell i un servidor. Això palesava la importància que adquiria la informació personal vessada al ciberespai.
Fa molts anys vaig llegir una definició de cultura que se’m va quedar gravada:
Cultura és allò que resta quan tot s’oblida.
Mai no he fet públiques les dades del bloc i, tanmateix, avui ho faré, el d’aquell, pel que té d’informació. No pel d’important, doncs hi ha altres molt il·lustres que ens deixen a alçada del betum.
Aquell bloc es va ‘abandonar’ amb 110.000 visites. Avui en té uns 131.025. Aproximadament 21.000 entrades llegides en 9 mesos.
A una mitjana superior de 2300 visites mensuals i sense actualitzacions.
Segurament la definició de cultura aquella ha quedat antiquada amb internet. Doncs ací es recorda tot. La cultura, el traslladar la vida a un suport, sí que comença a quedar no oblidada entre els bits, els electrons i neutrons de la matèria. I en una societat, com la nostra, sense poder polític efectiu, és una bona notícia. I els déus me’n guarden de creure que el que un servidor hi transmet tinga res a veure amb el sentit del mot amb majúscules.
Ompli de satisfacció que les referències dels apunts més llegits siguen una mena de totxos arquitectònics. Vinguts, possiblement des de cercadors generalistes. Quan era estudiant a la Politècnica de València era desèrtica la informació tècnica. I per això aprofití per omplir una miqueta el buit que encara persisteix. Per als nous estudiants i col·legues. Humilment.
Vuit de les entrades més visitades superen el miler. En parlava de trobades físiques i reals. Del meu club de futbol per inserir-lo en el l’imaginari col·lectiu des de la seua prostitució violenta mai no explicada.
Amb dades i viscuda en primera persona. Per reflex en d’altres als què els podia succeir. Normalment no tot és fruit de la casualitat.
Les dades són al ‘Vulll llegir més…” a mi em sorprenen, pel caràcter de vivesa que amostren.
Supose que es deu, al remat, que el que fem tots plegats tragina una forta dosi de:
- Avui: 17 visites
- Aquesta setmana: 152 visites
- Aquest mes: 243 visites
- Des de l’inici: 66697 visites
- Avui: 41 (visites)
- Aquesta setmana: 379 (visites)
- Aquest mes: 629 (visites)
