|
josepblesa |
dilluns, 6 de febrer de 2012 | 00:58h
Preciosa lletra. Bona sintonia. Bono, Marley, etc..trobe a faltar més intervenció universal per part nostra.  Indubtablement un gran polític espanyol. En té molt bona fusta. Bauzà explica les mesures contracrisi de Rajoy. En el "vull llegir més.." hi ha el vídeo del seu amo Mariano...on s'expliquen més detalladament les mesures de xoc contracrisi. Un bon duo. Direu...quina poca traça del Josep!.Però una universitat infestada de Kikos i d'Opus soferta durant dos carreres, un màster de dos anys, i tots els crèdits per a començar la tesi, SÍ que em sembla excepcional. Ofegat en l'españolada més arrosegada..que existeix a la colònia. Un vídeo anònim comentat en català. Gràcies a Raül, Maria i colla, sou genials ! no sabeu la de bé que heu fet. La politècnica oblidà moltes coses humanes: Una, el tracte humà no sols entre companys sinó en el jerarquitzat professor-alumne. Aquells numerus clausus ocults mai mostrats sinó sentits i assumits en el percentatges d'aprovats. Dos: la llengua, per suposat també la cultura en un sentit ample. Tres: el ser la universitat de persones de totes les classes socials, no SOLS dels fills d'una selecta minoria acabalada. I aquell pensament tan desmitificador i desacralitzador del "On hi ha pèl, hi ha la glòria del cel" No m'agrada com a denúncia, sinó pel 'jas' als morros de tanta hipocresia sofrida. I, a sobre, descoberts els 'protes' , podem dir que es tracta d'un 'salt'. En el doble sentit...hahahha.......qualitatiu i de banyes. En el meu humil sentir és una gran notícia. Avui els trending estatals del Twitter eren els hashtags #UPV i #UPVSEX. PS: Sols puc dir que per fi, hi ha vida endins de les reixes que encerclen el recinte.
josepblesa |
dijous, 12 de gener de 2012 | 02:28h
Pel·lícula feta a partir d'una obra d'en Josep Bernat i Baldoví. Muntat pel blavers, ...que vist des d'avui fa riure, i amb l'enginy d'un diputat de Sueca que ja les veia vindre....amb algun passatge de plena actualitat, però correcta posada en escena d'Antoni Ferrandis, Queta Claver, l'italiana Maria Rosàrio Omaggio que acabà parlant català, Pepe Sancho, etc.
Fa trenta anys més o menys em va encantar als cines LyS, crec. 
 Benvolgut i Molt Honorable President Artur Mas: Li demane com a patriota d'aquesta nació que dimitisca. Certament no vaig deixar que passaren ni tres dies des de la seua elecció quan ja vaig demanar-la. Possiblement a la gent del Principat, Vós, la podeu menar cap a la ruïna, però un servidor, queda defora de les vostres visions tòpiques i típiques recurrents de com enredeu els habitants del hinterland barceloní. Vós sou un més d'aquesta tirallonga de governants que acabeu sacrificant els nostres ciutadans al llarg de la història. I la història sempre torna, però caricaturitzada. Com a català de València, mai no he mamat de les vostres enganyifes romàntiques d'antany. Les que feien els vostres homòlegs ací baix eren més dures i evidents. N'ajudava l'invasor per això el grau de 'glamour' era major si cap. Vós enganyeu sense l'ajuda visible de l'invasor. Al remat, tot és igual de col·laboracionista a dalt, avall i a la mar endins. Ací us mostre que vos seguisc la pista des del primer dia. Certament com digué algun estadista de debò: "Podreu enganyar unes gents durant un cert temps, però mai podreu enganyar tota la -nostra- gent tostemps." You can fool some of people some of the time, but you can't fool all of the people all of the time. I Vós no teniu l'alçada d'estadista d'un Churchill ni d'un Lincoln, malauradament. 1. http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/193049 2. http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/192478 3. http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/199095 4. http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/211867 5. http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/200934 Que li'n faça profit. I Adéu ! PS. Ací, President, estem creant un estat europeu i avançat en benestar. Vós sols sou l'avanzadilla emulant dels altres presidents xiquets cagonets. I dels presidents autonòmics d'Espanya. Sempre ha estat així històricament. Aquest país meu, que inclou el vostre, li calen al capdavant persones amb coneixement i dignitat d'Estat.  Fa anys que pronostique que l'actualització del general Joan Baptista Basset i Ramos (Alboraia 1654) era Alfons Lòpez Tena (Sagunt 1957). Basset fou descavalcat durant la guerra d'ocupació 1707-1714-1716. Ell, com a valencià, duia la llavor i el rent de les repúbliques làiques que propugnaven quasi dos segles abans les Germanies de MALLORCA i VALÈNCIA, on es volia fer-ne unes a 'l'estil de Venècia' , precisament, la competidora en la mediterrània del nostre comerç en la distribucióde productes orientals a tot Europa. En Basset fou foragitat de Barcelona, sent un dels pocs amb coneixements militars, i amb idees francament avançades. Si més no, en setanta anys a París i sense guillotina. Els aristòcrates convergents i unionistes van fer mans i mànegues per a desfer-se'n d'ell. Avui, en l'anomenat primer món, les guerres no són guerrejades en els camps de batalla, sinó en els tribunals internacionals. Alfons Lòpez Tena, jurista coneixedor dels interins i clavegueres de l'estat español, fa el mateix que Basset. Basset havia lluitat als Tèrcios de Flandes. l més, quan el rei Carles havia fugit cap a Àustria. És evident que les cúpules de Convergència, Unió, Socialistes, iniciatius i en molts casos els esquerrans no estan jugant les cartes que pertoquen en pro de la llibertat i benestar d'aquest poble. De la mateixa que aquells aristòcrates no entenien que podien ser perfectament burgesos abans d'hora, doncs, com a aristòcrates el seu status quo els venia concedit de déu a través del rei, els actuals polítics no entenen que, endemés d'independitzar-nos, estem creant una nova manera d'estat del segle XXI. Conjuminant aquells preceptes generals del dret romà amb els del dret anglosaxó. Més arran dels ciutadans. De baix cap amunt.  AÇÒ ÉS UNA CRIDA A HISTORIADORS I ESTUDIOSOS DIVERSOS PER A COMPREHENDRE'NS MILLOR: Crec que ens han estat estafant intencionadament o sense intenció des de fa un parell de segles dosificant-nos una teoria encotillada que ens 'explicava' tal i com l'establishment d'ací, i d'allà, volia que fóra: com una lleu vacuna innòcua amb el pas del temps. Les societats nacionals són una creació humana inconscient individualment, no són pas obra dels reis, ni dels governs, ni els exèrcits, etc. encara que sí els en condicionen. Ni Guifré, ni els Berenguers, ni els Ramons, ni Jaume I, ni successors diversos ens van fer. En haver començat a conèixer la microhistòria, l'ús de registres d'arxiu més capaços i el creuament de dades de la gent real d'altres temps sembla que ajuda a tenir una nostra percepció actual més afinada. Dic que som aquella pobra gent que baixa amb les tropes feudals, que escarneix els moros autòctons desplaçant-los i repoblant posteriorment perquè han eixit del seu lloc d'origen qui fa Catalunya i els catalans. Els comtats mítics no es tenien a si mateixos ni tan sols per catalans. És després, i ja assentats als nous territoris, que la Renaixença convingué a denominar la Nova Catalunya, quan s'implementa el gentilici extensible a tots. Sé que tota la historiografia des de la Renaixença ençà em va a la contra i jo contra ells. No és que tu, lector, vages al rebuf espanyolista sinó que ella, la Renaixença, anava al seu rebuf per a intentar d'acoblar-se al poder 'central d'allà' i més fort d'aleshores per motivacions econòmiques d'un mercat tancat. En aquest sentit és pel què són tan especials Borriana i Reus -per llur marcat caràcter lliurecanvista- com a idiosincràcia d'ambdues poblacions. Els altres, l'usaven de reraguarda i coartada perquè era la manera de tindre un petit badall per on alenar la nostra burgesia en ascens, ja sia d'Alcoi com la de Terrassa, Sabadell o després la industrial dels Güell, A. López, Milà, etc. dalt, i baix els Carbonell, Miró, Payà, Borràs, etc. Crec que, en aquest sentit, el fusterianisme també és seguidor d'una Renaixença borda i a rebuf del nacionalisme identitari español però obre l'espita per on olorar d'altres cosmovisions. Si tinguera temps i fóra historiador provaria a esbrinar que aquelles pobres gents que anaven baixant des del Pirineu i repoblant terres des del Segrià fins a Múrcia fan esdevenir catalans al conjunt d'habitadors entre Salses a Oriola. Anteriorment ni tan sols se'ls passava pel cap i a més el seu món era ben petit, tret d'anècdotes venjatives de l'estil de la rèplica a Al Mansur. El colp de gràcia causal seria convertir i crear dos regnes proto-estats: un peninsular i un altre a cavall de la mar i la llesca septemtrional. És a dir, els principatins dels comtats arriben a ésser catalans precisament perquè els mallorquins i els valencians existim. Faré un paral·lelisme: els castellans esdevenen españols, precisament, quan van a Amèrica, i no abans. Som els nous mallorquins i valencians qui inventem i fem circular el gentilici "cathalà o cathalans" i llurs derivats per tota la mediterrània. El lexicògraf Francesc Ferrer Pastor em deia que la primera volta que apareix 'llengua cathalana" amb tots els ets i uts actuals és en una escriptura de compra-venda d'un terreny al seu poble La Font d'en Carròs (la Safor) entre un parcer i un notari i d'una manera contundent i mai abans sinó que són reelaboracions renaixentistes. Abans usaven expressions dubitatives com ara romanç, parlar pla, etc. Contemporàniament a les invasions almogàvers dels Rogers de Llúria, Roger de Flor, dels Entença, etc. per Sicília i Sardenya i el sud de la bota itàlica és quan pren cos això de ser de català políticament. Mireu l'explicació bastant pausible que fa Pere Maria Orts i Bosch sobre la mallorquinitat-valencianitat de la bandera de les quatre barres com a identificació entre població i un tros de drap al final del post. Un habitant dels comtats mai no podria haver-ho fet abans. Pertanyien a diversos senyors i no al Senyor rei, de qui és el seu penó o estendart en exclusiva. És complex revisar tota la documentació historiogràfica i la seua valuosa aportació des del segle XIX ençà, però fóra necessari també, veure-les amb 'd'altres ulls i neurones'. Crec que hi ha dues línies d'estudi complementaries per a comprendre-nos actualment: segueix més avall en el "Vull llegir més..."
josepblesa |
dimecres, 14 de desembre de 2011 | 01:09h
Fantàstica cançó de xala del Quico, el Cèlio,..
La CAM avui ha estat comprada pel Banc de Sabadell per un euro (1 €). Alacant no és ja a part. Ben endins. La CAM té els seus orígens en una mútua creada pels empresaris alcoians durant el segle XIX. Els únics de matriu 'manchesteriana' al País Valencià. Aquella classe empresarial que sabia que havia de 'negociar' amb els treballadors. Perquè ambdós bàndols sabien que calia respecta-se enmig d'un medi natural ben advers. Un instrument bancari que ajudava a la petita i mitjana empresa. Economia de producció, no pas d'especulació. Aquella mútua esdevindria caixa que acabaria traslladant-se a la 'capital de la província' i s'hi ficaren els 'blavers' del 'sudeste español' assessorats en un cantonalisme ranci promogut per gent d'alçada lil·liputenca com Vicente Ramos, Valenzuela i colla. Amb Saplana es va reconduir impel·lits pel sector hostaler de les marines comandada pel seu sogre. Tenen voluntat d'esdevindre la platja de Madrid i és quan el grup alcoià perd tot el control inicial. Apareixen les necessitats de finançament per això se n'usa la CAM, estesa per tot el litoral des de Girona fins a Múrcia. Finançant i involucrant-se operacions de promotora en més del 30 % i urbanístiques (pitgeu per favor). A més dels casos fallits com són Terra Mítica que feia d'esquer turístic. És llavors quan se'ls va la mà de vendre sobre plànol a ciutadans britànics i alemanys que han contractat llurs residències i que mai agafaran el seu bé immoble que alerta els governs de llurs països i denuncien a Brussel·les. La informació pública de l'estafa no pot deturar-se. Eixe és l'ús que se n'ha fet. Però continuen pel mateix camí a hores d'ara. Ni han fet vot d'esmena ni de penediment com veiem en el cas del P.G.U. d'Alacant. Passeu a visionar si vos plau, sinó, el vídeo del ple celebrat a les Corts Valencianes de 30-novembre-2011. ENHORABONA COMPROMÍS !  NO ÉS LA CRISI ECONÒMICA. Perquè si ho fos, moltes tv's hi haurien plegat abans. Hi ha tota una estratègia darrere de tot açò. LA CRISI FINANCERA A LLOM DE LA IMMOBILIÀRIA i d'altres actius enverinats -per ells i que ells mateixos han begut- són l'excusa. Els mitjans de comunicació locals són els que ens expliquen la realitat propera, aquella que podem contrastar per a saber de la seua bondat. Els de gran abast no ens són fàcilment testables al comú de la gent. "Llegir" una premsa, "visionar" una tv són instruments vàlids per a comprendre el grau de qualitat democràtica en què vivim una societat malgrat llur qualitat preluterana. Pose l'exemple que ens és més propers a València. Las Provincias i RTVV han estat fonamentals per a entendre el mal govern de la Generalitat d'Avall i la xarxa de corrupció adherida a tot l'establishment. I ells són conscients que, com a corretges de transmissió de llurs amos, faran l'impossible per a fer-los desaparèixer. I acontentar llurs amos de la FAES o de la "intel·ligència institucional". I en aquesta escomesa els comparses indígenes Mas, Fabra i Bauzà estan ben implementats. O els fem la vida impossible o ells com a "corre-ve-y-diles" dels amos ens desnonaran de l'Educació, Sanitat, Indústria, Infrastructures i Medi urbano-natural, car, hi corren en paral·lelament a la sort dels mitjans de comunicació públics de la societat i conformen, junts, el seu entrellat públic. I acò val tant per ací, com per a Puerto Rico. Vaig tindre un frec a frec a frec amb el meu amic i company Agustí Cerdà. Pels enfrontaments entre Morera i Cerdà. I els subsegüents enfrontaments a nivell inferior entre militants de rang inferior d'ambdós sectors progressista d'aquesta societat.
AGUSTÍ (dixit): 1. "Agustí em cagaré en l'òstia, eh ! estic fart de tanta tonteRia entre ELS uns i ELS altres. Em sembla ridícul tant per part de Compromís com per part d'Esquerra-PV. I a la fi el que cal és tindre poder per a fer coses en favor del país. I la seua gent. Fa anys vos vaig pegar un calbot a tu i al Morera per a trencar aquesta 'micro-guerreta' fraticida i se m'està inflant la bossa escrotal, perquè d'eixa manera, ací, qui guanyen són els partits d'obediència estricta española. ÒSTIA ! 2."Agustí, saps perfectament, i que en el mateix dia vaig parlar amb tu, i mitja hora abans amb Morera fa anys d'això. Però que d'una vegada no perdem pistonada. Compromís té més requeriments que els sols del Bloc. Si recordes teníem més 'chance' amb EUPV que amb el Bloc en certa època, sols per qüestions de principis identitaris o de pactes a primera vista antinatura però que quan fas política municipal cal fer-los. Com saps, estic retirat de la vida política fa una pila d'anys. Esperant que madurem políticament i pagant tot el que puc a aquells que portaran el meu país a la independència política d'España i França, per fases o com siga. Una abraçada per a tots." 3. "No t'he tractat a tu, ni a ningú, d'immadurs i innocents. Sols expose la meua trajectòria viscuda al si de la política. Sols estic apel·lant a sumar ambdós electorats sense caïmisme, doncs,el colonitzadors españols, que sí que són eficaços alhora de sumar, dividir i emviscar-nos en el seu joc d'espills. Com veus, jo no personalitze, en cap, però sí en el dels responsables polítics de cada poble, de cada circumscripció electoral, etc. per a que moguen en eixa direcció fruit de la generositat i, també, perquè no?....del propi interés. No es tracta de mostrar qui pixa més llarg, sinó de multiplicar el nostre gran potencial, inútil, de moment. Cordialment." 4. "I els de Compromís, en bona mesura també (es perden). Ací és on hi vaig. D'acord Vicent. Saps què?...és que sóc militant d'Esquerra Republicana de Catalunya fa uns 19 anys (des dels temps més fotuts i difíls) i no de Compromís, per això parle més dur als més meus... ;-) Hèctor va estar a València i va ser el ponent de la conferència
‘El concepte d’allò polític en Carl Schmitt dins el nostre context històric’ organitzada per l’ACR Constantí Llombart dins del cicle ‘Per la llibertat sense dominació en les repúbliques valenciana i global’ celebrada a la Societat Coral el Micalet. El concepte d'allò polític en Carl Schmitt dins el nostre context històric (1ra part) from República Valenciana on Vimeo. El concepte d’allò polític en Carl Schmitt dins el nostre context històric (2na part) from República Valenciana on Vimeo. El concepte d’allò polític en Carl Schmitt dins el nostre context històric (3ra part final) from República Valenciana on Vimeo.  AIXÒ MATEIX: hi ha unes actituds i unes maneres...http://www.lasprovincias.es/videos/valencia/ciudad/1268730421001-guardiola-visita-valencia.html  Ho diré parafrasejant una frase de l'enginyer i inventor nordamericà Richard Buckminster Fuller:Democracy now finds there can be enough for everybody, but only if the souvereing limits are completely removed. (TD: La democràcia, ara, descobreix que pot atènyer tothom, però sols si els límits sobiranistes són eliminats completament). Després de sentir el debat entre Rubaljoy i Rajalcaba. El "delírium trèmens" ens va arribar en escoltar-los, a un dels dos, amollar una bajanada casposa sobre " ...la unidad de mercado.." i l'altre, no fer ni una ganyota, ni dir ni pruna. ¿Mercat,........però en quin mercat "reclosit fronterer" estan d'acord en ple segle XXI? Puc dir, seguint el pensament llibertari d'en Pep Termes, que sóc tan radical que hi votaré moderat. I tu? En un context com l'actual en què sembla com a irreversible el triomf del pensament unidireccional, sols des de la dissidència sistèmica és possible fer passes endavant en cada lloc del món amb caràcter omnicomprensiu ajudats per la fluïdesa de la informació mitjançant les xarxes socials. PS: Fa anys que cerque que tota una colla de grups polítics valencians puguen posar-se d'acord en quatre punts mínims. 1. Polítiques socials de tall sociodemòcrata. Som ètica i moral individual i col·lectiva. 2. Polítiques ambientals de caràcter glocal. Som matèria i energia. 3. Polítiques econòmiques tendents a la implementació de la igualtat d'oportunitats per a tots els ciutadans. 4. Polítiques d'inserció general dels Drets Humans i de participació directa. |
Accés de l'autorCategoriesEls meus enllaçosD'ART MODERN
ESTUDIS D'ARQUITECTURA
MEDIS AUDIOVISUALS
VALENTS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
