VilaWeb.cat
3.1.13. Quinzena dels Realitzadors. CANES
vador | 3.1.13. Quinzena dels Realitzadors. CANES | dimecres, 4 de maig de 2011 | 14:11h

Piano: Frédéric Fortuny. Música: Cyril Moisson. Mescles: Raphaël Seydoux. Grafisme: Manu Gondeau, Aurélyen Daudet. Realització i muntatge: Olivier Jahan.

Com m'agrada veure'l, cada any amb les seves variacions...

vador | 3.1.13. Quinzena dels Realitzadors. CANES | divendres, 29 d'abril de 2011 | 22:19h

Totes les pel·lícules de la 43a Quinzena dels Realitzadors. Dels llargmetratges, una brevíssima presentació i enllaços amb les fitxes que he publicat de cada film. De les pel·lícules programades en sessions especials i dels curtmetratges, els enllaços son amb el web de la Quinzena.

No sembla, la d'aquest any, una selecció especialment atractiva. En tot cas, no hi ha grans noms ni cineastes emergents que reclamin l'atenció. Això no obstant, es compta amb André Téchiné, els nous treballs d'Urszula Antoniak i del cineasta de Sri Lanka Vimukthi Jayasundara, l'estranya combinació Kamen Kalev - Laetitia Casta, una nova aproximació a Joana d'Arc... i la curiosa coincidència de films en què el bosc i la seva mitologia té un pes important. A més, les sorpreses que poden donar-nos alguns dels que d'entrada no hi comptem gaire. En definitiva, la Quinzena és la Quinzena!

Llargmetratges de Quinzena dels Realitzadors - Canes 2011

L'abisme platejat (O abismo prateado | La falaise argentée), de Karim Ainouz. Una nit en la vida d'una dona abandonada pel marit, a Copacabana. Dirigeix el brasiler Ainouz, ajudant del primer Todd Haynes i coguionista d'un Walter Salles, que debutà amb Madame Satã i ja tractava un abandonament marital a El cel de Suely. Durada: 1h25.

Code Blue (Code Blue), de Urszula Antoniak. La soledat impossible de suportar ja era present a Nothing Personal, l'opera prima d'Antoniak, i ara és el que du a prendre decisions íntimes a una infermera consagrada als malalts fins a l'extrem. Durada: 1h20.

Ocell blau (Blue Bird), de Gust van den Berghe. El flamenc Van den Berghe, autor d' El Nen Jesús de Flandes, torna amb aquest film inspirat en la novel·la L'oiseau bleu, de Maurice Maeterlinckpi, sobre dues canalles africanes que, buscant l'ocell blau, troben l'Àima del Bosc, el Cap dels Plaers, el Reialme del Futur... Durada: 1h26.

The Other Side Of Sleep (The Other Side Of Sleep), de Rebecca Daly. Una somnàmbula queda engolida per una tempesta emocional (en què somnis i realitat se li barregen), quan l'assassinat d'una noia del poble li reobre la ferida de la desaparició de sa mare. Candidata a la Càmera d'Or. Durada: 1h31.

La fin du silence (La fin du silence | The End of Silence), de Roland Edzard. Film obscur, sobre un fill expulsat de casa que acaba amagant-se a bosc, després d'una presumpta revenja... Aspira a la Càmera d'Or. Durada: 1h20.

Après le Sud (Après le Sud), de Jean-Jacques Jauffret. Una tarda canicular en un indret del sud de França. Els camins de quatre individus s'encreuen: quatre vides plenes de ferides, humiliacions, pors i fatigues, que van a parar a una tragèdia. Candidata a la Càmera d'Or. Durada: 1h29.

Chatrak (Chatrak | Mushrooms), de Vimukthi Jayasundara. Format a l'Índia, a Le Fresnoy i resident a la Cinéfondation, el cineasta de Sri Lanka va forjant una filmografia (La terra abandonada, Entre dos mons...) en què la natura apareix com a refugi, el país es troba entre la guerra i la pau, les llegendes ancestrals prenen cos... Durada: 1h30.

Retorn (Return), de Liza Johnson. L'artista nord-americana Liza Johnson debuta amb aquest llargmetratge sobre una dona que, en retornar a casa després d'una llarga absència, no retroba la vida anterior i acaba sent una estranya per a la seva família i els amics. Al repartiment, Michael Shannon. Candidata a la Càmera d'Or. Durada: 1h37.

L'illa (Ostrovad | The Island), de Kamen Kalev. El prometedor director búlgar Kamen Kalev (Eastern Plays) torna i ho fa amb Laetitia Casta, en una història d'amor que topa amb les pors amagades que sobreïxen quan la parelleta se'n va a una illa calorosa de la Mar Negra. Durada: 1h50.

Sur la planche
(Sur la planche), de Leila Kilani. La marroquina Laila Kilani debuta amb el que es presenta com un film negre sota els auspicis conflictius d'un somni de mundialisme. La història de quatre noies que s'estan fent, amb amors, tries, destins fracassats. Candidata a la Càmera d'Or.Durada: 1h46.

Porfirio (Porfirio), d'Alejandro Landes. El títol del film és el nom del personatge principal,  interpretat pel mateix  Porfirio Ramírez (hemiplègic per ferida de bala policial, confinat entre el llit i la cadira de rodes, que ven minuts de telèfon mòbil). Projecte avalat per Cinéfondation i Sundance Inst. Del director de Cocalero, documental sobre Evo Morales. Durada: 1h41

Els gegants (Les géants), de Bouli Lanners -Cloenda-. L'actor de personatges còmics, quan no delirants, i director de films com Eldorado, el való Bouli Lanners, clou la 43a Quinzena amb l'aventura de tres adolescents disposats a aprofitar l'estiu per viure la gran i perillosa aventura de la seva vida. Durada: 1h24.

Respirar (Atmen | Breathing), de Karl Markovics. Veterà actor de teatre i televisió, l'austríac Markovics és conegut darrerament al cinema pel seu paper protagonista a Els fasificadors (Òscar parla No Anglesa). Ara, debuta com a director amb aquest film sobre la recerca de la mare per part d'un jove inadaptat en llibertat condicional. Durada: 1h38.

A ciutat
(En ville | Iris in Bloom), de Valérie Mréjen i Bertrand Schefer. Una noieta de províncies coneix un fotògraf de París que ronda els quaranta i la relació que estableixen els trasbalsa. Amb Lola Creton, Stanislas Merhar i Valérie Donzelli. Candidata a la Càmera d'Or. Durada: 1h15.

Play (Play), de Ruben Ostlund. El suec Ostlund, que el 2008 va ser a Un Certain Regard amb Involuntaris (mirada a les lliçons a aprendre pel jovent i als límits que és millor que no es traspassin) s'ha inspirat ara en un cas real de robatoris persistents comesos per una colla de nois en ple centre de Göteborg, a tall de joc de rol i amb retòrica de banda. Durada: 1h58.

Joana captiva (Jeanne captive | The Silence of Joan), de Philippe Ramos. Si anteriorment havia fabulat amb la biografia del personatge de Melville a Capità Achab, ara el francès Ramos entoma Joana d'Arc: la tardor de 1430, venen als anglesos Joana d'Arc, presonera d'un poderós senyor del nord de França, i tot de gent mira d'atansar-s'hi. Durada: 1h32.

Corpo Celeste (Corpo celeste), d'Alice Rohrwacher. El sud d'Itàlia, vist pels ulls d'una noia de 13 anys arribada de Suïssa que, a l'hora de buscar el propi cami, encara la moral catòlica que l'envolta. Rohrwacher havia participat en documental col·lectiu a tall de viatge per Itàlia. Candidata a la Càmera d'Or. Durada: 1h40.

La fada (La fée | The Fairy), de Bruno Romy, Fiona Gordon i Dominique Abel -Inauguració-. Història d'un sereno d'hotel enamorat d'una fada que l'ha visitat de nit i li ha concedit alguns desitjos. Ell, en Dom; ella, la Fiona... Un tercet especialitzat en poètiques faules fílmiques de caràcter burlesc, dos dels quals són actors d'espectacles comico-burlescos i protagonistes dels seus films. Durada: 1h34.

Eldfjall (Eldfjall | Volcano), de Runar Runarsson. En els premiadíssims curtmetratges de l'islandès Runarsson sovintegen les cruïlles d'edat: un pagès vell que es preparar per anar a viure a una residència, adolescents al llindar de l'edat adulta , noieta a qui les coses li canvien... Ara, la història "iniciàtica" d'un conserge gairebé barallat amb tothom, que es jubila i s'adona que ha de canviar. Durada: 1h39.

Destí (Busong | Palawan Destin), d'Auraeus Solito. Una noia que no pot caminar i son germà, que la du per Palawan tot buscant un curandero, i de camí, va topant amb gent que els ajuda i troben el destí: un noiet, un pescador, una dona... Dirigeix l'autor d' El despertar de Maximo Oliveros, membre d'un llinatge de Palawan. Durada: 1h35.

Imperdonables
(Impardonnables | Unforgivable) d'André Téchiné. Els rumors la situaven a la secció oficial. Téchiné, el gran nom de la Qinzena 2011. Adaptació de la novel·la homònima de Philippe Djian (de qui anteriorment s'han dut el cinema 37º2 le matin i Bleu comme l'enfer), sobre un escriptor que arriba a Venècia per escriure, s'enamora de l'agent immobiliària, força les coses i després la fa seguir per un delinqüent, per esbrinar si ella és aigua clara. Amb André Dussolier, Carole Bouquet, Mélanie Thierry. Durada: 1h53.

Sessions Especials de Quinzena dels Realitzadors - Canes 2011

Des jeunes gens mödernes (Kids of Töday - Des Jeunes Gens Mödernes), de Jérôme de Missolz. Un llegendari crític de rock dels anys setanta pren possessió d'una bande de joves noctàmbuls de la nit d'ara mateix. De París a Pequín, passant per Nova York, Mont-real i Hong Kong, desferma una onada onírica a la Burroughs, en què es barregen passats sensuals i futurs urbans. Jérôme de Missolz, especialista a subvertir els codis, per trobar noves maneres de pensar el cinema. Durada: 1h37.

El velador (El velador | Le Veilleur de nuit | The Night Watchman), de Natalia Almada. Al narcocementiri de Culiacan, cada nit, Martin vigila les capelles extravagants dels tristement cèlebres barons mexicans de la droga. Durada: 1h37.

Koi no Tsumi, de Sion Sono. Suicide Club, Love Exposure i Cold Fish són alguns dels avals cinematogràfics del polifacètic Sion Sono (1961, Toyokawa, Aichi, Japó), que ens serveix una història de dona casada amb novel·lista famós, íntimament poc satisfeta fins a vendre el seu cos a estranys... i la policia, que investiga un crim en una zona de "love hotels". Durada: 2h23.

De nit elles ballen (La nuit elles dansent), d' Isabelle Lavigne, Stéphane Thibault. Producció canadenca, rodada a el Caire, és la crònica familiar d'un clan de dones que es transmeten l'ofici de balladores de mares a filles des de la nit dels temps. Durada: 1h20.

Curtmetratges i migmetratges de Quinzena dels Realitzadors - Canes 2011

Armand 15 ans l'été, de Blaise Harrison. En un poble del sud de França, Armand, el diferent (obès, exhuberant, reservat...) passa l'estiu, al so dels grills, les xerrades amb les companyes, les migdiades, les sèries americanes...Durada: 50'.

Bielutin - Dans le jardin du temps
, de Clément Cogitore. Reclosos al seu pis de Moscú, els protagonistes vigilen una de les més importants i misterioses col·leccions d'art del Renaixement i es munten una ficció, en què l'art i la mentida s'imposen a la realitat. Durada: 30'.

Boro In The Box
, de Bertrand Mandico. Retrat fictici i fantasiejat de Walerian Borowczyk, un univers cruel i obscè, ple d'aventures banals i truculentes. Durada: 40'.

Cigarette at Night
, de Duane Hopkins. El director de Better Things retorna al curtmetratgisme amb aquest film sobre un noi que fa l'última cigarreta abans de tornar a casa. Durada: 5'.

Csicska
(Beast), d' Attila Till. Un granger hongarès ho té tot sota control: inclosa la dona, la família... Durada: 20'.

Demain, ça sera bien
, de Pauline Gay. Retrat de dues noies en un embolic. Durada: 16'.

Fourplay : Tampa
, de Kyle Henry. A Tampa, un home amb crisi de confiança busca satisfacció als lavabos d'un centre comercial: comèdia amb WC i gang-bang. Durada: 17'.

Killing the Chickens to Scare the Monkeys
, de Jens Assur. Fotògraf artista reconegut mundialment, el suec Jens Assur presenta aquesta coproducció sueco-tailandesa que, en nou escenes anunciades com "fortes", mostra les conseqüències imprevistes de la política nacional en la vida d'una noia. Durada: 23'.

La conduite de la raison, de Aliocha. Als seus curts i documentals, Aliocha explora temes metafísics que impliquen l'espai i el temps. En aquesta ocasió, tenim un home i el seu gos, en un bosc. Durada: 21'.

Las Palmas, de Johannes Nyholm. Una nena d'un any interpreta el paper d'una senyora d'edat mitjana de vacances al sol i que mira de fer nous amics i passar-s'ho bé: els altres personatges, marionetes. Durada: 13'.

Le songe de Poliphile
(Le Songe de Poliphile | The Strife of Love in a Dream), de Camille Henrot. Coneguda pels seus videos i animacions que barregen dibuix, música i imatges cinematogràfiques, l'autora tracta de la fascinació que exerceix l'altre. En aquesta ocasió ve a explorar la manifestació de Sudir Karak: "l'Índia és l'inconscient d'Occident", Durada: 10'.

Mila Caos
, de Simon Paetau. Un noi cubà de 17 anys, cada cap de setmana es transforma en Mila Caos, per a un espectacle clandestí de "drag-queens" i es deleix perquè sa mare el vagi a veure. Durada: 18'.

Nuvem (Nuvem | Le Poisson-lune | Sunfish), de Basil da Cunha. Un noi propens a deambular i estar als núvols, poc inclinat a treballar, prefereix la companyia de gats i clowns... Durada: 30'.

Vice Versa One (Yeke Varune | Vive Versa One), de Shahrbanoo Sadat. La cineasta afganesa segueix una nena que va porta per porta, buscant paperetes de vots. Durada: 10'.

FOTO Variant blava del cartell oficial de la 43a Quinzena dels Realitzadors

vador | 3.1.13. Quinzena dels Realitzadors. CANES | divendres, 29 d'abril de 2011 | 19:28h

Imperdonables (Impardonnables | Unforgivable

Aquest és un projecte romàntic que agafa com a punt de partida la novel·la de Philippe Djian. M'agrada la batalla del protagonista. Brega constantment en tres fronts. Per mi, doncs, és sobretot una pel·lícula d'acció que m'abellia fer. Una pel·lícula d'acció en el terreny de les emocions, en què les giragonses a les relacions esdevenen font de suspens. La novel·la de Dijan està escrita des del punt de vista del narrador, Francis. Nosaltres hi hem afegit el de la seva companya, Judith. Anem alternant aquests punts de vista per trenar l'acció i donar continuïtat al relat; amb la intenció de trobar els aspectes clau de la seva relació a través de la seva experiència personal dels esdeveniments. A vegades junts; a vegades per separat. Per mostrar com es destrueixen sense adonar-se'n, com n'és de ferotge la lluita entre la soledat i la convivència i com la salvació és sempre ambigua
(André Téchiné, Notes del director). André Téchiné (13.03.1943, Valence d'Agen, Tarn-et-Garonne, Migdia-Pirineus, França), és sens dubte, el nom de més pes en aquesta 43a edició de la Quinzena dels Realitzadors. Cineasta propens a les pel·lícules novel·lesques, el crític i professor Àngel Quintana ha escrit sobre ell que Al llarg de la seva filmografia, sempre ha considerat els nuclis dramàtics d'un relat com un pretext, com l'element que li permet entrelligar la trama, ja que el seu interès no és tant per allò que s'explica, sinó pels móns i universos que envolten els personatges. La intenció de Téchiné és construir pel·lícules que siguin retrats i exploracions d'universos complexos (À. Quintana, Full de mà de "La chica del tren", Cinema Truffaut)

Imperdonables (Impardonnables | Unforgivable)

Director André Téchiné. Guió André Téchiné, Mehdi Ben Attia, basat en la novel·la Impardonnables, de Philippe Djian. Durada 1h53.

Repartiment André Dussollier (Francis), Carole Bouquet (Judith), Mélanie Thierry (Alice), Adriana Asti (Anna Maria), Mauro Conte (Jérémie), Alexis Loret (Roger), Zoe Duthion (Vicky), Andrea Pergolesi (Alvise).

Sinopsi En Francis desembarca a Venècia per escriure amb calma la seva nova novel·la. Li cal un pis petit i això la posa en contacte amb la Judit, agent immobiliari, de qui s'enamora immediatament. La Judit insisteix perquè vegi una casa aïllada a l'illa de Sant'Erasmo i ell li contesta que, si se n'hi en van a viure  tots dos junts, signa el contracte de seguida. És així com comencen a fer vida de parella. Eufòric, en Francis no està gens per escriure. però és segura, aquesta felicitat? Mentre ell negligeix la feina, què fa la Judith cada dia? De manera que en Francis contracte en Jérémie, un jove delinqüent just acabat de sortir de la presó, perquè la segueixi.: què revelarà aquest seguiment?

Vídeos [Clip1] [Clip2] [Clip3] [Clip4] [Clip5] [Entrevista] Webs oficials [x] Facebook oficial [x]

43a Quinzena dels Realitzadors – Canes 2011 [Imperdonables (fr / ang /esp)]  Premis a la Quinzena dels Realitzadors [cap]


Articles en aquest blog [De "La fi del silenci" a "Elena"]

Apunts de context en aquest blog [Canes 2011: programa del dilluns 16 maig] [Tot Canes 2011]


Més informació [IMDB (ang)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]

Vendes internacionals [TF1] Dist. cat. [x] Dist. esp. [x] Dist. fr. [UGC] Dist. it. [x]

***

Apunts d'actualització, en aquest blog, posteriors a Canes 2011 [x]

Actualitzacions informatives posteriors a Canes 2011 [x]

***

FOTO Carole Bouquet i André Dussolier, a Imperdonables, d'André Téchiné

vador | 3.1.13. Quinzena dels Realitzadors. CANES | divendres, 29 d'abril de 2011 | 18:22h

Destí (Busong | Palawan Destin)

El títol original de la pel·lícula, Busong, és un concepte indígena de Palawan (Filipines) que significa "destí" o "instant karma". El director Auraeus Solito és descendent d'un llinatge de reis Shaman, de la tribu de Palawan. De fet, és un dels primers que ha nascut fora dels territori de la tribu. Amb el seu primer llargmetratge,  El despertar de Máximo Oliveros (Ang pagdadalaga ni Maximo Oliveros | The Blossoming of Maximo Oliveros | L'eveil de Maximo Oliveros), sobre un noiet gai de 12 anys que s'enamora d'un policia, va fer-se un nom, participant en diversos festivals (Berlín —Teddy Award—, Sundance, Rotterdam. Mont-real, Las Palmas...). Ha passat més discretament després, amb Tuli (2005), revolta d'una noia contra els abusos i els costums salvatges a la seva arraconada província filipina i història d'amistat amb un xicot que li fa costat (també projectada a Berlín); Pisay (2007), els somnis irreprimibles de sis ganàpies d'institut, malgrat la llei marcial dels anys vuitanta, i Boy (2009), sobre un poeta que ven seva col lecció de còmics i figuretes per tal de donar-se el luxe de contractar un stripper masculí per Cap d'Any. La Quinzena dels Realitzadors li ha seleccionat Destí (2011), sobre una noia que no pot caminar i son germà, que la du per Palawan tot buscant un curandero, i de camí, va topant amb gent que els ajuda i troben el destí: un noiet, un pescador, una dona...

Destí (Busong | Palawan Destin)

Director Auraeus Solito. Durada 1h35.

Intèrprets Alessandra de Rossi, Clifford Banagale, Rodrigo Santikan, Bonivie Budao, Vincent Magbanua, Mina Tesorio, Dax Alejandro.

Sinopsi La Punay va nàixer amb uns problemes als peus que li impedeixen caminar. El seu germà, n'Angkarang, amb una hamaca, la du pel paisatge de Palawan, buscant un curandero. Durant el trajecte, diverses persones van ajudant n'Angkarang a dur la seva germana: una dona que busca el marit, un pescador que ha perdut el seu vaixell i un noi que es busca a si mateix. Cadascun d'ells trobarà el seu destí.

Vídeos [Tràiler VO] [Entrevista] Webs oficials [Busongpalawanfate (ang)] Facebook oficial [Busong -Palawan Fate-] Twiter oficial [BusongMovie]

43a Quinzena dels Realitzadors – Canes 2011 [Destí (fr / ang)]  Premis a la Quinzena dels Realitzadors [Cap]


Apunts de context en aquest blog [Canes 2011: programa del dilluns 16 de maig] [Tot Canes 2011]


Més informació [IMDB (ang)] [Sensacine (esp)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]

Vendes internacionals [x] Dist. cat. [x] Dist. esp. [x] Dist. fr. [x] Dist. it. [x]

***

Apunts d'actualització, en aquest blog, posteriors a Canes 2011 [x]

Actualitzacions informatives posteriors a Canes 2011 [x]

***

FOTO Destí, d'Auraeus Solito

vador | 3.1.13. Quinzena dels Realitzadors. CANES | dijous, 28 d'abril de 2011 | 08:51h

Eldfjall  (Eldfjall | Volcano)

Premiadíssim realitzador de curtmetratges, Rúnar Rúnarsson (Reykjavik, Islàndia) debuta ara al camp dels llargs, amb aquesta història iniciàtica d'un home de 67 anys, un film sobre les opcions preses al passat i les dificultats del present per a encarar el futur. En la seva filmografia sovintegen les cruïlles d'edat: un pagès vell que es preparar per anar a viure a una residència (Síðasti bærinn, 2004),  adolescents al llindar de l'edat adulta (Smáfuglar, 2008), noieta a qui les coses li canvien (Anna, 2009)...

Eldfjall  (Eldfjall | Volcano)

Director Rúnar Rúnarsson. Durada 1h39.

Intèrprets Theódór Júlíusson, Margrét Helga Jóhannsdóttir.

Sinopsi  Quan en Hannes deixa la feina de conserge per jubilar-se, comença el buit que és la resta de la seva vida. S'ha barallat amb la família, gairebé no té amics i la relació amb la dona s'ha anat deteriorant de mica en mica. A base de fets significatius, en Hannes s'adona que ha de canviar, que ha d'adaptar-se per a poder ajudar algú que estima.

Vídeos [Clip] [Entrevista] Webs oficials [x] Facebook oficial [x]

43a Quinzena dels Realitzadors – Canes 2011 [Eldfjall (fr / ang)]  Premis a la Quinzena dels Realitzadors [Cap]


Apunts de context en aquest blog [Canes 2011: programa del divendres 13 de maig] [Tot Canes 2011]


Més informació [IMDB (ang)] [Sensacine (esp)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]

Vendes internacionals [TrustNordisk] Dist. cat. [x] Dist. esp. [x] Dist. fr. [x] Dist. it. [x]

***

Apunts d'actualització, en aquest blog, posteriors a Canes 2011 [x]

Actualitzacions informatives posteriors a Canes 2011 [x]

***

FOTO Volcano, de Rúnar Rúnarsson

vador | 3.1.13. Quinzena dels Realitzadors. CANES | dimecres, 27 d'abril de 2011 | 23:07h

La fada (La fée | The Fairy)

Fiona Gordon va conèixer Dominique Abel a París, estudiant teatre amb Jacques Lecoq. Junts van muntar un seguit de reeixits espectacles burlescos i còmics. Al decurs d'una gira per la costa de Normandia, els coneix Bruno Romy, un professor d'institut que havia fet alguns curtmetratges i junts comencen a col·laborar, primer amb curts i ja el 2005 debuten amb el llargmetratge L'iceberg, considerada com una faula burlesca i poètica. Tres anys després vindria Rumba, en què Fiona i Dom (els personatges dels seus films porten sempre els noms dels mateixos directors, que els interpreten) són un parell de professors d'escola, apassionats de la dansa llatina i estan molt i molt enamorats. Ara inauguren la 43a Quinzena dels Realitzadors amb aquesta història d'un sereno d'hotel enamorat d'una fada que l'ha visitat de nit i li ha concedit alguns desitjos. Ell, en Dom; ella, la Fiona...

La fada (La fée | The Fairy)

Direcció Bruno Romy, Fiona Gordon i Dominique Abel. Durada 1h34.

Repartiment Dominique Abel, Fiona Gordon, Bruno Romy, Philippe Martz.

Sinopsi En Dom treballa de sereno en un hotelet de l'Havre. Una nit se li presenta una dona a la recepció, sense maleta i descalça. S'anomena Fiona. Diu a Dom que és una fada i li concedeix tres desitjos. L'endemà, dos d'aquests desitjos es converteixen en realitat i la Fiona ja no hi és. En Dom, però, se n'ha enamorat de la fada i la vol trobar...

Vídeos [Fragment 1 [Fragment 2 [Fragment 3 [Fragment 4 [Tràiler VOSA [Entrevista [Joves i la pel·lícula] Webs oficials [x] Facebook oficial [x]

43a Quinzena dels Realitzadors – Canes 2011 [Inauguració: La fada (fr / ang)]  Premis a la Quinzena dels Realitzadors [Cap]


Apunts de context en aquest blog [Canes 2011: programa del dijous 12 de maig] [Tot Canes 2011]


Més informació [IMDB (ang)] [Sensacine (esp)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]

Vendes internacionals [MK2] Dist. cat. [x] Dist. esp. [x] Dist. fr. [MK2] Dist. it. [x]

***

Apunts d'actualització, en aquest blog, posteriors a Canes 2011 [x]

Actualitzacions informatives posteriors a Canes 2011 [x]

***

FOTO © Laurent Thurin-Nal per a MK2 La fada, de Bruno Romy, Fiona Gordon i Dominique Abel

vador | 3.1.13. Quinzena dels Realitzadors. CANES | dimecres, 27 d'abril de 2011 | 07:16h

Corpo Celeste  (Corpo Celeste)

Reggio Calabria, el sud d'Itàlia, vist pels ulls d'una noia de 13 anys que, a l'hora de buscar el propi cami, encara la moral catòlica que l'envolta: aquest és el fil argumental del primer llarg de ficció d' Alice Rohrwacher (1982, Fiesole, la Toscana, Itàlia), llicenciada en literatura i filosofia per la Universitat de Torí que, havent-se dedicat també a la música, va participar fa cinc anys en un documental-viatge per la Itàlia contemporània realitzat col·lectivament per deu joves cineastes transalpins.

Corpo Celeste (Corpo Celeste)

Director Alice Rohrwacher. Producció Tempesta Film (Itàlia). Coproducció JBA production (França), Amka Films (Suissa). Durada 1h40.

Repartiment Yle Vianello (Marta), Salvatore Cantalupo (Don Mario), Pasqualina Scuncia (Santa), Anita Caprioli (Rita).

Sinopsi La Marta té 13 anys. Malda per fer-se al sud d'Itàlia, després d'haver passat deu anys a Suïssa. Turmentada, d'ulls brillants, observa. Observa la ciutat, para atenció als sons i les olors... però segueix sentint-s'hi forastera. La Marta fa catequesi, perquè es prepara per rebre la confirmació: això la confrontarà amb la moral de la comunitat catòlica local. Però aviat s'adonarà que ha de trobar el seu propi camí, no més enllà d'aquest món, sinó en aquest món.

Vídeos
[Tràiler] [Entrevista] Webs oficials [x] Facebook oficial [x]

43a Quinzena dels Realitzadors – Canes 2011 [Corpo Celeste (fr / ang]  Premis a la Quinzena dels Realitzadors [Cap]


Apunts de context en aquest blog [Canes 2011: programa del dimarts 17 de maig] [Tot Canes 2011]


Més informació [IMDB (ang)] [Sensacine (esp)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]

Vendes internacionals [Rai Trade] Dist. cat. [x] Dist. esp. [x] Dist. fr. [x] Dist. it. [x]

***

Apunts d'actualització, en aquest blog, posteriors a Canes 2011 [x]

Actualitzacions informatives posteriors a Canes 2011 [x]

***

FOTO Corpo celeste, d'Alice Rohrwacher

vador | 3.1.13. Quinzena dels Realitzadors. CANES | dimarts, 26 d'abril de 2011 | 22:57h

Joana captiva (Jeanne captive | The Silence of Joan)

Tercer llargmetratge de Philippe Ramos (1966, departament de Drôme, França), cineasta autodidacta forjat en el super 8 (format en què arribà a adaptar Madame Edwarda, de Georges Bataille). Treballant en una sala d'art i assaig de Grenoble va descobrir els clàssics. Més endavant s'instal·là a París i el 1993 començà a fer un seguit de curts que van cridar l'atenció de la crítica. És així que l'any 2000 signà el migmetratge L'Arca de Noé, que va participar a diversos festivals i donà pas, l'any següent a la seva "opera prima", Adéu país (que tracta dels conflictes —fraternals o no— que desmenteixen el caire falsament tranquil de la vida a pagès). El 2001 va presentar a la Quinzena dels Realitzadors el curt Capità Achab, que tres anys més tard es convertiria un llargmetratge homònim, Premi al Millor Director i Premi FIPRESCI de la crítica internacional al Festival de Locarno i projectat, entre altres certamens, a Sitges (biografia completa fabulada del personatge de l'obra de Herman Melville). Quatre anys més tard torna i ho fa amb un film sobre un personatge encara més conegut: Joana d'Arc.

Joana captiva (Jeanne captive | The Silence of Joan)

Director Philippe Ramos. Durada 1h32.

Repartiment Clémence Poésy (Joana d'Arc), Thierry Frémont (el curandero), Liam Cunningham (el capità anglès), Mathieu Amalric (el predicador), Louis-Do de Lencquesaing (Joan de Luxemburg, Jean-François Stévenin (el monjo).

Sinopsi La tardor de 1430, venen als anglesos Joana d'Arc, presonera d'un poderós senyor del nord de França. Sigui entre les parets gruixudes en què està reclosa, sigui durant un comboi que voreja el mar, sigui a tocar de la foguera on morirà, tot de gent mira d'atansar-se a aquesta dona portadora d'infinit.

Vídeos [Tràiler] [Entrevista] Webs oficials [x] Facebook oficial [x]

43a Quinzena dels Realitzadors – Canes 2011 [Joana captiva (fr / ang)]  Premis a la Quinzena dels Realitzadors [Cap]


Apunts de context en aquest blog [Canes 2011: programa del divendres 13 de maig] [Tot Canes 2011]


Més informació [IMDB (ang)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]

Vendes internacionals [Films Distribution] Dist. cat. [x] Dist. esp. [x] Dist. fr. [Sophie Dulac] Dist. it. [x]

***

Apunts d'actualització, en aquest blog, posteriors a Canes 2011 [x]

Actualitzacions informatives posteriors a Canes 2011 [x]

***

FOTO © Jean-Michel Sicot Clémence Poésy és Joana d'Arc, a Joana captiva, de Philippe Ramos

vador | 3.1.13. Quinzena dels Realitzadors. CANES | dimarts, 26 d'abril de 2011 | 07:21h

Play (Play)

Inspirada en el robatori persistent que durant un parell d'anys van anar cometent una colla de nois en ple centre de Göteborg, aquesta pel·lícula es presenta com una anàlisi fina i plena d'humor que contradiu les nostres idees preconcebudes i la nostra expectativa d'un final tràgic. Dirigeix Ruben Ostlund (1974, illa de Styrsö, Suècia), de qui Un Certain Regard 2008 va seleccionar Involuntaris (De Ofrivilliga | Involuntary | Involontaires), un cop d'ull a les lliçons a aprendre pel jovent i als límits que és millor que no es traspassin.

Play (Play)

Director Ruben Ostlund. Durada 1h58.

Repartiment Anas Abdirahman, Sebastian Blyckert, Yannick Diakité, Sebastian Hegmar, Abdiaziz Hilowle, Nana Manu, John Ortiz, Kevin Vaz.

Sinopsi En ple centre de Göteborg (Suècia), una colla de nois de raça negra d'entre dotze i catorze anys es dedicà a robar a altres nens més de 70 vegades, entre 2006 i 2008. Feien servir una estratègia ben tramada, anomenada "truc del germà", que incorporava un joc de rol i la retòrica de banda. Poc que van haver de recórrer a la violència física ni a amenaces explícites...

Vídeos [Clip 1] [Clip 2] [Entrevista] Webs oficials [x] Facebook oficial [x]

43a Quinzena dels Realitzadors – Canes 2011 [Play (fr / ang)]  Premis a la Quinzena dels Realitzadors [Cap]


Apunts de context en aquest blog [Canes 2011: programa del diumenge 15 de maig] [Tot Canes 2011]


Més informació [IMDB (ang)] [Sensacine (esp)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]

Vendes internacionals [Coproduction Office] Dist. cat. [x] Dist. esp. [x] Dist. fr. [x] Dist. it. [x]

***

Apunts d'actualització, en aquest blog, posteriors a Canes 2011 [x]

Actualitzacions informatives posteriors a Canes 2011 [x]

***

FOTO Play, de Ruben Ostlund

vador | 3.1.13. Quinzena dels Realitzadors. CANES | dilluns, 25 d'abril de 2011 | 20:28h

A ciutat (En ville | Iris in Bloom)

Una noieta de províncies coneix un fotògraf de París que ronda els quaranta i la relació que estableixen els trasbalsa. Aquesta és la línia d'argumental del primer llargmetratge de ficció que signen el filòsof, novel·lista i guionista Bertrand Schefer i l'escriptora i cineasta (manta vegades present a Quinzena amb curtmetratges) Valérie Mréjen. Al repartiment, la joveníssima Lola Creton, Stanislas Merhar i Valérie Donzelli (present a la Setmana de la Crítica, com a directora i protagonista de S'ha declarat la guerra i com a actriu de Per què plores?)

A ciutat (En ville | Iris in Bloom)

Directors
Valérie Mréjen i Bertrand Schefer. Durada 1h15.

Repartiment Lola Creton (Iris), Stanislas Merhar (Jean), Adèle Haenel (Isabelle), Valérie Donzelli (Monika), Ferdinand Régent (Alexandre), Barthélémy Guillemard (l'amic confident).

Sinopsi L'Iris té setze anys i passa el final de l'adolescència en una petita ciutat de províncies. Per atzar, un bon dia topa amb Jean, fotògraf parisenc que ronda els quaranta. A mida que es van trobant, la seva relació esdevé una amistat plena d'amor que els trasbalsa.

Vídeos [Tràiler] [Entrevista] Webs oficials [x] Facebook oficial [x]

43a Quinzena dels Realitzadors – Canes 2011 [A ciutat (fr / ang)]  Premis a la Quinzena dels Realitzadors [Cap]


Apunts de context en aquest blog [Canes 2011: programa del diumege 15 de maig] [Tot Canes 2011]


Més informació [IMDB (ang)] [Sensacine (esp)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]

Vendes internacionals [Films Boutique] Dist. cat. [x] Dist. esp. [x] Dist. fr. [Shellac] Dist. it. [x]

***

Apunts d'actualització, en aquest blog, posteriors a Canes 2011 [x]

Actualitzacions informatives posteriors a Canes 2011 [x]

***

FOTO © Shellac A ciutat, de Valérie Mréjen i Bertrand Schefer

vador | 3.1.13. Quinzena dels Realitzadors. CANES | dilluns, 25 d'abril de 2011 | 19:47h

Respirar (AtmenBreathing)

Important actor de teatre, Karl Markovics (29.08.1963, Viena, Àustria), du també una llarga trajectòria interpretativa a la televisió i al cinema, on  ha estat el protagonista d' Els falsificadors (Die FälscherThe Counterfeiters | Les faussaires | Il falsario), de Stefan Ruzowitzky, Òscar al Millor Film de parla No angelsa, i ha intervingut en el thriller de Jaume Collet-Serra, Desconegut (2011). Amb Respirar, la recerca de la mare per part d'un jove inadaptat en llibertat condicional, Markovics debuta com a director de cinema.

Respirar (Atmen | Breathing)

Director Karl Markovics. Durada 1h38.

Intèrprets
 Thomas Schubert, Karin Lischka, Gerhard Liebmann, Georg Friedrich.

Sinopsi
En Roman Kogler té 18 anys, ja ha purgat la meitat de la pena en un centre penitenciari de menors i podria obtenir la condicional. Tanmateix en té poques possibilitats: no té família i és un inadaptat social. Després de nombroses temptatives fracassades, troba una feina de reinserció al dipòsit de cadàvers de Viena. Un dia topa amb el cos d'una dona que du el seu mateix cognom. Tot i que de seguida sap que no es tracta pas de la seva mare, en Roman decideix anar-se'n a la recerca del seu passat i de la seva mare.

Vídeos [Clip VOSA] [Entrevista] Webs oficials [Atmenderfilm (ang)] Facebook oficial [x]

43a Quinzena dels Realitzadors – Canes 2011 [Respirar (fr / ang)]  Premis a la Quinzena dels Realitzadors [Premi Europa Cinémas]


Apunts de context en aquest blog [Canes 2011: programa del dijous 19 de maig] [Tot Canes 2011]


Més informació [IMDB (ang)] [Sensacine (esp)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]

Vendes internacionals [Films Distribution] Dist. cat. [x] Dist. esp. [x] Dist. fr. [x] Dist. it. [x]

***

Apunts d'actualització, en aquest blog, posteriors a Canes 2011 [x]

Actualitzacions informatives posteriors a Canes 2011: Toronto 2011 · Discovery | Altres festivals | EFA 2011: 1 nominacions (Descoberta FIPRESCI) | Altres premis.

***

FOTO Respirar, de Karl Markovics

vador | 3.1.13. Quinzena dels Realitzadors. CANES | dilluns, 25 d'abril de 2011 | 18:37h

Els gegants (Les géants)

Bouli Lanners (20.05.1965, Moresnet-Chapelle, Valònia, Bèlgica) és un pintor que exposa i, al món del cinema, ha treballat en el camp de la decoració, d'ajudant de direcció, ha dirigit curts i ha cridat l'atenció amb un parell de llargmetratges, Ultranova (2005), presentat a Berlín, i Eldorado, premiat a la Quinzena dels Realitzadors de 2008. Però la fama, sobretot a Bèlgica, li ve per la seva faceta d'actor, com a protagonista d'una sèrie còmica. Certament, dilatada és també la seva trajectòria com a actor al cinema, en què sovintegen els personatges no ja còmics, sinó excèntrics, quan no delirants. Enguany clou la 43a Quinzena amb aquesta aventura de tres adolescents disposats a aprofitar l'estiu per viure la gran i perillosa aventura de la seva vida.

Els gegants (Les géants)

Director Bouli Lanners. Producció Versus Production (Bèlgica). Coproducció Haut et Court (França), Samsa Films (Luxemburg). Durada 1h24.

Repartiment Zacharie Chasseriaud, Martin Nissen, Paul Bartel.

Sinopsi És l'estiu i en Zak i en Seth estan sols, però sense un ral, a la casa de pagès. Els dos germans veuen a venir que aquestes tornaran a ser una merda de vacances. De manera que quan topen amb en Danny, un altre adolescent d'aquells rodals, s'adonen que, junts, en aquella edat en què tots és possible, poden emprendre la gran i perillosa aventura de la seva vida.

Vídeos [Tràiler VOSA] [Entrevista] Webs oficials [x] Facebook oficial [x]

43a Quinzena dels Realitzadors – Canes 2011 [Cloenda: Els gegants (fr / ang)]  Premis a la Quinzena dels Realitzadors [Art Cinema Awards i Premi SACD]


Apunts de context en aquest blog [Canes 2011: programa del divendres 20 de maig] [Tot Canes 2011]


Més informació [IMDB (ang)] [Sensacine (esp)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]

Vendes internacionals [Memento Films Int.] Dist. cat. [x] Dist. esp. [x] Dist. fr. [Haut et Court] Dist. it. [x]

***

Apunts d'actualització, en aquest blog, posteriors a Canes 2011 [x]

Actualitzacions informatives posteriors a Canes 2011 [x]

***

FOTO © Versus production - Patrick Muller Els gegants, de Bouli Lanners

vador | 3.1.13. Quinzena dels Realitzadors. CANES | dilluns, 25 d'abril de 2011 | 16:59h

Porfirio (Porfirio)

Cocalero (2007), un documental presentat al Festival de Sundance, sobre la campanya que dugué Evo Morales a la presidència de Bolívia i els canvis polítics a l'Amèrica Llatina, va ser la carta de presentació d' Alejandro Landes (1980, Saõ Paulo, Brasil, fill de mare colombiana i pare equatorià). El seu nou llargmetratge, Porfirio, pren el títol al nom del personatge principal, que és el de Porfirio Ramírez, interpretat per ell mateix (un home hemiplègic per ferida de bala policial, que viu confinat entre el llit i la cadira de rodes, guanyant-se la vida com pot). Una pel·ícula que s'ha desenvolupat a la Residència de la Cinéfondation, a París, i en diversos àmbits del Sundance Institute.

Porfirio (Porfirio)

Director Alejandro Landes. Producció Franja Nomo (Cali, Colòmbia). Coproducció Carmelita Films (Espanya), Control Z Films (Uruguai), Campo Cine (Argentina), Atopic (France).  Durada 1h41.

Repartiment Porfirio Ramírez (Porfirio), Aldana Jarlinsson, Ramírez Reinoso, Yor Jasbleidy (Jasbleidy), Santos Torres.

Sinopsi En una localitat arrocanada a la vora de l'Amazones, en Porfirio ven minuts de telèfon mòbil per guanyar-se la vida. Confinat al petit món ue li imposen el llit i la cadira de rodes, obligat a portar bolquers, somia que pot volar.

Vídeos [Tràiler VO] [Entrevista] Webs oficials [Porfirio (esp/ang)] Facebook oficial [x]

43a Quinzena dels Realitzadors – Canes 2011 [Porfirio (fr / ang)]  Premis a la Quinzena dels Realitzadors [Cap]


Apunts de context en aquest blog [Canes 2011: programa del dissabte 14 de maig] [Tot Canes 2011]


Més informació [IMDB (ang)] [Sensacine (esp)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)] | Película colombiana Porfirio estará en Cannes (Felipe Cuervo, La República)

Vendes internacionals [Arri Media] Dist. cat. [x] Dist. esp. [x] Dist. fr. [x] Dist. it. [x]

***

Apunts d'actualització, en aquest blog, posteriors a Canes 2011 [x]

Actualitzacions informatives posteriors a Canes 2011 [x]

***

FOTO Porfirio, d'Alejandro Landes

vador | 3.1.13. Quinzena dels Realitzadors. CANES | dilluns, 25 d'abril de 2011 | 13:43h

Sur la planche (Sur la planche)

Un film negre sota els auspicis conflictius d'un somni de mundialisme: així se'ns presenta aquesta "opera prima" de Leila Kilani (1970, Casablanca, el Marroc), cineasta que viu a cavall de Tànger i París i que, entre els seus curtmetratges documentals anteriors, n'ha dedicat un a la ciutat nord-africana significativament titulat Tanger, el somni dels incendiaris (2003) i un altre, Nos lieux interdits (2008), als familiars dels desapareguts durant el règim de Hassan II. El terme "planche" (tauló) del títol, Sur la planche, apunta cap a una vocació metafòrica: asseguren que el té un significat múltiple, ja que tant pot fer referència a un trampolí, a una palanca, com a una planxa per fer surf entre taurons... Aspira a la Càmera d'Or.

Sur la planche (Sur la planche)

Directora Leila Kilani. Producció Aurora Films (França). Coproducció Socco Chico Films (Marroc), INA (França), DKB Productions (França), Vandertastic (Alemanya). Durada 1h46.

Intèrprets Mouna Bahmad, Nouzha Akel, Sara Betioui, Soufia Issami.

Sinopsi És la història d'un "fraternitat" que perilla, la història d'un quartet: la de quatre noies que s'estan fent, amb amors, tries, destins fracassats. Personatges d'un film negre sota els auspicis conflictius d'un somni de mundialisme.

Vídeos
[Fragment VOSF] [Entrevista] Webs oficials [x] Facebook oficial [x]

43a Quinzena dels Realitzadors – Canes 2011 [Sur la planche (fr / ang)]  Premis a la Quinzena dels Realitzadors [Cap]


Apunts de context en aquest blog [Canes 2011: programa del dijous 19 de maig] [Tot Canes 2011]


Més informació [IMDB (ang)] [Sensacine (esp)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]

Vendes internacionals [Fortissimo] Dist. cat. [x] Dist. esp. [x] Dist. fr. [Epicentre] Dist. it. [x]

***

Apunts d'actualització, en aquest blog, posteriors a Canes 2011 [x]

Actualitzacions informatives posteriors a Canes 2011 [x]

***

FOTO Sur la planche, de Leila Kilani

vador | 3.1.13. Quinzena dels Realitzadors. CANES | dilluns, 25 d'abril de 2011 | 12:58h

L'illa (Ostrovad | The Island)

Com es passa de fer una pel·lícula estimable sobre el jovent desenganyat en una pobra, bruta, trista barriada de la Sofia contemporània (Eastern Plays) a dirigir un drama romàntic protagonitzat per Laetitia Casta? Potser és el notable èxit d'aquella cinta presentada a la Quinzena de fa dos anys; potser és que el búlgar Kamen Kalev (Burgas, Bulgària, 1975) ha volgut comptar amb la popular model perquè trobi el públic que es mereix (a més dels premis a festivals), el seu cinema ple de vida i els seus personatges amb ferides a l'ànima que acaben supurant.

L'illa (Ostrovad | The Island)

Director Kamen Kalev. Durada 1h50.

Repartiment Thure Lindhardt (Daneel), Laetitia Casta (Sophie), Eli Medeiros (Jeannette), Boyka Velkova (Irina), Russi Chanev (Pavel), Mihail Mutafov (Ilia), Luben Dilov-Son.

Sinopsi A París, la Sophie i en Daneel viuen una intensa història d'amor. La Sophie, però, decideix organitzar un viatge sorpresa a Bulgària i en Daneel li rufa el nas. La insistència d'ella, tanmateix, fa que hi acabin anant. Quan hi arriben, no tardarà a saber el motiu de les reticències d'en Daneel: ell va nèixer i crèixer allà, en un orfenat. Passades unes quantes hores a les platges plenes de gent, agafen una barca i fan cap a una illa perduda emig de la Mar Negra. Un cop allà, en Daneel troba testos d'embaràs a la bossa de la Sophie... La calor i el comportament estrany dels pocs habitants de l'indret els comencen a influir. De mica en mica, l'ambient d'aquella illa els va desenterrant pors amagades que posen a prova l'amor que es tenen. Per a superar-ho, hauran de fer un salt al buit...

Vídeos [Tràiler] [Clip 1] [Clip 2] [Clip 3] [Clip 4] [Entrevista] Webs oficials [x] Facebook oficial [x]

43a Quinzena dels Realitzadors – Canes 2011 [L'illa (fr / ang)]  Premis a la Quinzena dels Realitzadors [Cap]


Apunts de context en aquest blog [Canes 2011: programa del dilluns 16 de maig] [Tot Canes 2011]


Més informació [IMDB (ang)] [Sensacine (esp)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]

Vendes internacionals [Le Pacte] Dist. cat. [x] Dist. esp. [x] Dist. fr. [Le Pacte] Dist. it. [x]

***

Apunts d'actualització, en aquest blog, posteriors a Canes 2011 [x]

Actualitzacions informatives posteriors a Canes 2011 [x]

***

FOTO Thure Lindhardt i Laetitia Casta, a L'illa, de Kamen Kalev

vador | 3.1.13. Quinzena dels Realitzadors. CANES | dilluns, 25 d'abril de 2011 | 11:46h

Retorn (Return)

Cineasta i escriptora, artista els curtmetratges i videos experimentals de la qual s'han exhibit a festivals de cinema com els de Rotterdam, Berlín i Nova York i en museus i galeries, Liza Johnson (13.12.1970, Portsmouth, Ohio, EUA) debuta amb aquest llargmetratge sobre una dona que, en retornar a casa després d'una llarga absència, no retroba la vida anterior i acaba sent una estranya per a la seva família i els amics. Al repartiment, Michael Shannon, present també a Canes amb Buscar refugi (Setmana de la Crítica)

Retorn (Return)

Directora Liza Johnson. Durada 1h37.

Repartiment Linda Cardellini (Kelli), Michael Shannon (Mike), John Slattery (Bud), Talia Balsam (Julie), Paul Sparks (Ed), Louisa Krause (Shannon).

Sinopsi Just acabada de tornar del servei militar, Kelli no acaba de retrobar la vida que menava al poblet de la Rust Belt abans de marxar-ne. Vol recuperar les sensacions de la vida quotidiana, l'estora sota els peus, l'olor del seu fill petit. Però, cada cop menys, aquell ja no li sembla el seu món. Els amics se l'estimen, però semblen enderiats per tot de petites coses. Els fills li reclamen més atenció de la que els pot donar i encara que el marit, Mike, mira de comprendre-la, no se'n surt. La vida se li desmunta i això acaba afectant tot el seu entorn, fins a esdevenir-ne una estranya. Quan finalment la rebutgen, Kelli ha d'espavilar-se i bregar per tornar a començar.

Vídeos
[Clip 1] [Clip 2] [Clip 3] [Entrevista] Webs oficials [Return-film (ang)] Facebook oficial [x]

43a Quinzena dels Realitzadors – Canes 2011 [Retorn (fr / ang)]  Premis a la Quinzena dels Realitzadors [Cap]


Apunts de context en aquest blog [Canes 2011: programa del dissabte 14 de maig] [Tot Canes 2011]


Més informació [IMDB (ang)] [Sensacine (esp)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]

Vendes internacionals [Rezo] Dist. cat. [x] Dist. esp. [x] Dist. fr. [x] Dist. it. [x]

***

Apunts d'actualització, en aquest blog, posteriors a Canes 2011 [x]

Actualitzacions informatives posteriors a Canes 2011 [x]

***

FOTO Retorn, de Liza Johnson

vador | 3.1.13. Quinzena dels Realitzadors. CANES | dilluns, 25 d'abril de 2011 | 10:52h

Chatrak (Chatrak | Mushrooms)

La terra abandonada
(Sulanga Enu Pinisa), de Vimukthi Jayasundara,  va guanyar la Càmera d'Or de Canes 2005 (ex-aequo amb Me and You and Everyone We Know, de Miranda July), pel·lícula en què apareixia una casa aïllada entre dos arbres, en una terra deixada de la mà de Déu... una mà sortia de l'aigua i pidolava; una dona eixida de la llegenda cercava l'amor; un soldat matava un desconegut i la culpabilitat el turmentava... Entre dos mons (Ahasin Wetei / Between Two Worlds), de Vimukthi Jayasundara, en competició a Venècia 2009, s'ambientava igualment a Sri Lanka i girava sobre un noi que, fugint de la ciutat i les batusses, feia cap a un poblet on la gent semblava molt influïda per una antiga llegenda... Ara, a Chatrak, un soldat i un noi bengalí s'estan a bosc, un arquitecte i la xicota van a buscar un germà presumptament enfollit que viu al bosc... Sembla doncs que manté les constants Vimukthi Jayasundara
(1977, Ratnapura, Sri Lanka), cineasta format a l'Índia i a Le Fresnoy, que el 2003 va ser resident de la Cinéfondation i que torna a Canes per tercer cop, havent-s'hi estrenat amb la selecció del seu curt Vide pour l'amour (2002) a la Cinéfondation 2003 (film en què es feia notòriament present la situació d'alto el foc que vivia Sri Lanka, una "no guerra" i "no pau" que de fet traspua en la seva filmografia posterior)

Chatrak (Chatrak | Mushrooms)

Director Vimukthi Jayasundara. Durada 1h30.

Intèrprets Paoli Dam, Sudip Mukherjee, Tómas Lemarquis, Sumeet Thakur.

Sinopsi En un bosc ran de frontera, un jove bengalí i un soldat europeu busquen provisions. A Calcuta, Rahul, arquitecte que havia anat a fer carrera a Dubai, comença a supervisar una obra gengantina i repren la relació amb Paoli, la seva amiga, que l'ha estat esperant molt de temps, sola i lluny de la família. Al cap de poc, tots dos se'n van a buscar el germà de Rahul de qui es diu si s'ha tornat boig, que viu a bosc i dorm als arbres...

Vídeos [Tràiler] [Entrevista] Webs oficials [x] Facebook oficial [x]

43a Quinzena dels Realitzadors – Canes 2011 [Chatrak (fr / ang)]  Premis a la Quinzena dels Realitzadors [Cap]


Apunts de context en aquest blog [Canes 2011: programa del dimecres 18 de maig] [Tot Canes 2011]


Més informació [IMDB (ang)] [Sensacine (esp)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]

Vendes internacionals [East-West Filmdistribution] Dist. cat. [x] Dist. esp. [x] Dist. fr. [x] Dist. it. [x]

***

Apunts d'actualització, en aquest blog, posteriors a Canes 2011 [x]

Actualitzacions informatives posteriors a Canes 2011 [x]

***

FOTO Chatrak, de Vimukthi Jayasundara

vador | 3.1.13. Quinzena dels Realitzadors. CANES | dilluns, 25 d'abril de 2011 | 09:29h

Après le sud (Après le sud)

Ajudant de direcció de Cyril Collard (i actor) a Les nuits fauves (1992), Jean-Jacques Jauffret ha treballat en aquestes dues feines a una bona colla de films. Als anys noranta va dirigir dos curts i un documental i al cap de cop passà a fer classes a l'escola de cinema ESRA. Ara debuta amb aquest drama modern lliurement basat en una notícia de la crònica negra. Aspira a la Càmera d'Or.

Après le sud (Après le sud)

Director Jean-Jacques Jauffret. Durada 1h29.

Intèrprets Adèle Haenel, Sylvie Lachat, Ulysse Grosjean, Yves Ruellan.

Sinopsi Una tarda canicular en un indret del sud de França. Els camins de quatre individus s'encreuen: el de Stéphane i Luigi, dos cosins que tot just acaben de deixar enrere l'adolescència; el de Georges, obrer jubilat; el d'Amélie, la xicota de Luigi, i el d'Anne, la mare d'Amélie. Quatre vides quotidianes plenes de ferides, humiliacions, pors i fatigues, que van a parar a una tragèdia.

Vídeos [Clip 1] [Clip 2] [Clip 3] [Clip 4] Webs oficials [x] Facebook oficial [x]

43a Quinzena dels Realitzadors – Canes 2011 [Après le sud (fr / ang)]  Premis a la Quinzena dels Realitzadors [Cap]


Apunts de context en aquest blog [Canes 2011: programa del dijous 19 de maig] [Tot Canes 2011]


Més informació [IMDB (ang)] [Sensacine (esp)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]

Vendes internacionals [x] Dist. cat. [x] Dist. esp. [x] Dist. fr. [Jour2Fête] Dist. it. [x]

***

Apunts d'actualització, en aquest blog, posteriors a Canes 2011 [x]

Actualitzacions informatives posteriors a Canes 2011 [x]

***

FOTO Après le sud, de Jean-Jacques Jauffret

vador | 3.1.13. Quinzena dels Realitzadors. CANES | dilluns, 25 d'abril de 2011 | 08:47h

La fi del silenci (La fin du silence | The End of Silence)

Mentre estudiava arts decoratives, Roland Edzard (1980, França) ja va realitzar un primer curt, Judas (2002), i en féu fins a tres més, els anys que passà a l'escola d'art contemporani Le Fresnoy. En aquella època també va fer-se càrrec del decorats del migmetratge La lac et la rivière (Sarah Leonor, 2003). Ara debuta en el camp dels llargmetratges amb un film obscur, sobre un fill expulsat de casa que acaba amagant-se a bosc, després d'una presumpta revenja... Aspira a la Càmera d'Or.

La fi del silenci (La fin du silence | The End of Silence)

Director Roland Edzard. Durada 1h20.

Intèrprets Marianne Basler, Carlo Brandt, Franck Falise, Thierry Frémont, Alexis Michalik, Maïa Morgenstern.

Sinopsi En una casa arraconada dels Vosges es barallen. En fan fora en Jean, el fill segon. S'afegeix a uns caçadors que fan una batuda i l'ensenyen a disparar. La nit següent, es crema el cotxe de sa mare. L'acusen. I en Jean s'amaga a bosc...

Vídeos [Fragment] [Entrevista] Blogs oficials [Lafindusilence-lefilm (fr)] Facebook oficial [Lafindusilence]

43a Quinzena dels Realitzadors – Canes 2011 [La fi del silenci (fr / ang)]  Premis a la Quinzena dels Realitzadors [Cap]


Articles en aquest blog [De "La fi del silenci" a "Elena"]

Apunts de context en aquest blog [Canes 2011: programa del dissabte 14 maig] [Tot Canes 2011]


Més informació [IMDB (ang)] [Sensacine (esp)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]

Vendes internacionals [Doc&Film] Dist. cat. [x] Dist. esp. [x] Dist. fr. [Equation] Dist. it. [x]

***

Apunts d'actualització, en aquest blog, posteriors a Canes 2011 [x]

Actualitzacions informatives posteriors a Canes 2011 [x]

***

FOTO La fi del silenci, de Roland Edzard

vador | 3.1.13. Quinzena dels Realitzadors. CANES | diumenge, 24 d'abril de 2011 | 20:29h

The Other Side Of Sleep (The Other Side Of Sleep)

Primer llargmetratge de la irlandesa Rebecca Daly, prèviament autora d'un parell de curts: Hum (2010), en què  una dona endolada fuig del brogit urbà, per a retrobar el silenci que esdevé impossible, i Joyriders (2006), en què una nena de deu anys en brega amb el seu patiment descobreix que la imaginació pot ser més forta que la realitat. Temàtiques que es fan presents en aquesta seva "opera prima", sobre una somnàmbula engolida per una tempesta emocional (en què somnis i realitat se li barregen), quan l'assassinat d'una noia del poble li reobre la ferida de la desaparició de sa mare. Aquest film, desenvolupat al marc de la Cinéfondation del Festival de Canes, aspira a la Càmera d'Or.

The Other Side Of Sleep (The Other Side Of Sleep)

Directora Rebecca Daly. Durada 1h31.

Repartiment Antonia Campbell-Hughes (Arlene Kelly), Sam Keeley, Vicky Joyce, Olwen Fouere (Maggie), Finian Robbins, Cathy Belton.

Sinopsi Somnàmbula des de petita, Arlene treballa a la fàbrica de la petita ciutat irlandesa on ha crescut. Troben una noia morta al bosc i Arlene es torna a esfonsar en la desaparició de sa mare, fa vint anys. Cada cop més enderiada amb la família de la víctima (el xicot sospitós, la germana endolada), Arlene es tanca de nit a casa i es priva de dormit. Al cor d'aquesta tempesta emocional, somnis i realitat comencen a confondre's, mentre que en aquella petita comunitat es busca l'assassí.

Vídeos [Clip 1] [Clip 2] [Clip 3] [Clip 4] [Entrevista Webs oficials [x] Facebook oficial [x]

43a Quinzena dels Realitzadors – Canes 2011 [The Other Side Of Sleep (fr / ang)]  Premis a la Quinzena dels Realitzadors [Cap]


Apunts de context en aquest blog [Canes 2011: programa del divendres 13 de maig] [Tot Canes 2011]


Més informació [IMDB (ang)] [Sensacine (esp)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]

Vendes internacionals [Memento Films Int.] Dist. cat. [x] Dist. esp. [x] Dist. fr. [x] Dist. it. [x]

***

Apunts d'actualització, en aquest blog, posteriors a Canes 2011 [x]

Actualitzacions informatives posteriors a Canes 2011 [x]

***

FOTO The Other Side of Sleep, de Rebecca Daly

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

Últims 40 canvis

Arxiu

« Febrer 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
272829    
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats