La secció “Sessions Especials” del Festival de Canes està dedicada gairebé tota als documentals (tot i que enguany n’hi ha un, de documental, que se’ls ha escapat a la Competició); però també s’hi pot veure alguna ficció, normalment de característiques ‘especials’, com ara la de ser un docudrama, etc. Va ser present a Barcelona, la
Les Sessions Especials del Festival de Canes són una mena de calaix de sastre on entaforen els documentals, cintes d’animació i pel·lícules que no poden encaixar en altres seccions, a parer dels responsables del certamen. Entre els documentals destaquen el que Ethan Coen ha dedicat en solitari a Jerry Lee Lewis, un nou film de
Informació sobre les pel·lícules que es projectaran al Festival de Canes 2016 en Sessions Especials. Festival de Canes 2016: Sessions Especials. L’ultima spiaggia (L’ultima spiaggia | La dernière plage). Direcció: Thanos ANASTOPOULOS i Davide DEL DEGAN. País dels cineastes: Grècia (Anastopoulos) i Itàlia (Del Degan). Productores d’: Itàlia, Grècia, França. Aquest film és un documental.
El banyolí Albert Serra debuta a la Selecció Oficial del Festival de Canes, entrant-hi per la secció Sessions Especials. Després de triomfar i senyorejar per la Quinzena dels Realitzadors ha fet el salt al certamen gros i, si bé podria haver anat a Un Certain Regard, on se solen programar també títols fràgils que el
El calaix de sastre de la Selecció Oficial del Festival de Canes són les Sessions Especials. Tradicionalment el refugi dels documentals, també s’hi pot trobar les ficcions que, per raons molt diverses (i a voltes inexplicables) no encaixen amb les altres seccions del certamen. Els títols enllacen amb el web del Festival de Canes. Canes
L’apartat per excel·lència dedicat als documentals o a les no-ficcions, al Festival de Canes, és el que anomenen Sessions Especials. Enguany, amb films sobre l’actualitat roent: Ucraïna, Síria. I sobre el pes de la Història recent: Sarajevo, la Unió Soviètica. I, seguint l’homenatge que l’any passat es féu als caricaturistes per la llibertat, en aquesta
FOTO Element de la imatge gràfica de Canes 2013 Diria que, per primera vegada, el Festival de Canes ha estat capaç de programar les anomenades Sessions Especials de manera coherent amb el que la rest de mortals podem entendre per “sessions especials”. Fins l’any passat, ho havien convertit en una mena d’incofessable, gairebé clandestina, secció
FOTO Element de la imatge gràfica del 66è Festival de Canes Les Sessions Especials del Festival de Canes acaben sent eufemisme per evitar dir que és l’apartat del certamen especialment dedicat als documentals (llevat els de caràcter cinèfil, que solen anar a Cannes Classics). Certament, també s’hi sol programar alguna ficció aïllada: enguany, per exemple,