Edicions Bromera acaba de treure al mercat Taràntula, la novel·la de Thierry Jonquet que inspira la pel·lícula de Pedro Almodóvar La piel que habito.
Amb la figura principal d'un metge dedicat a transformar cossos aliens, Jonquet teixeix una text sinistre i absorbent que captura el lector fins a convertir-lo en un espectador més de totes les relacions turmentoses i malaltisses que aboquen els protagonistes a un destí fatal, així ens presenta el llibre l'editorial, que ens convida a fer un tast del primer capítol de l'obra.
El llibre.
Taràntula. Títol originalMygale. Autor Thierry Jonquet. Traducció Laura Pla. Editorial Bromera. Col·lecció L'Eclèctica. ISBN 978-84-9824-895-1. Any d'edició 2011.
Sinopsi (a la contraportada del llibre): Richard Lafargue és un respectable cirurgià plàstic que domina a la perfecció l’art del bisturí. Dues dones ocupen la seva vida, Viviane i Ève. La primera és la seva filla, una jove poc agraciada que sofreix en silenci en un manicomi del que mai sortirà. Ève, en canvi, és una jove atractiva i sensual que viu en casa del doctor Lafargue. Ningú no es pot imaginar, però, les tortures i els càstigs amb els quals el respectable doctor Lafargue maltracta Ève amb la intenció de venjar un episodi del passat. Un triangle d’amor i odi al que s’afegeix Alex, un delinqüent que pretén canviar radicalment el seu aspecte gràcies al bisturí de Lafargue.
La pel·lícula.
La piel que habito. DirectorPedro Almodóvar. Amb Antonio Banderas (Dr. Robert Ledgard), Elena Anaya (Vera), Marisa Paredes (Marilia), Jan Cornet (Vicente).
Al dossier de premsa de la pel·lícula He jugat amb els llops (Entrelobos), llegeixo com Gerardo Olivares, director i guionista del film , explica que va arribar a conèixer la història de Marcos Rodríguez Pantoja:
El 13 de Enero del 2007, la portada del diario El País publicaba la imagen de una chica de rasgos asiáticos. El titular rezaba: “VEINTE AÑOS PERDIDA EN LA JUNGLA DE CAMBOYA”. En el último párrafo del artículo se podía leer: La página de Internet www.feralchildren.com recoge un largo listado con historias de niños que se han criado con animales, encerrados o aislados de la sociedad (..) Fui pinchando la lista uno por uno (..) Leyendo detenidamente cada una de las historias, fui recorriendo la larga lista hasta llegar al año 1965 donde aparecía un nombre; Marcos Pantoja, y seguido de: Sierra Morena (..) En la parte superior derecha de la página había una pequeña foto de Marcos en blanco y negro, y debajo, una escueta ficha en la que se daban algunas fechas y datos. Más abajo, en otro recuadro, se podía leer: “Conozca más acerca de Marcos Pantoja en…”, y escrito en inglés y catalán, el título de un libro: “El Pequeño salvaje de Sierra Morena”. Pinché el enlace en inglés (no hablo catalán) y se me abrió una nueva página con el nombre del autor; Gabriel Janer Manila, la editorial; Prometheus Books, 1982-10, el nombre de la traductora y el depósito legal.
Efectivament, editorial La Galera ha editat He jugat amb els llops, de Gabriel Janer Manila, sobre el cas que Gerardo Olivares ha dut a la gran pantalla. De fet, La Galera ha posat a la portada el cartell de la pel·lícula.
El llibre
He jugat amb els llops. Autor Gabriel Janer Manila. EditorialLa Galera. EAN 9788424636463. ISBN 978-84-246-3646-3. Any d'edició 2010. Format Rústica amb solapes (168 pàgines). Premi Joaquim Ruyra de Narrativa Juvenil 2009.
Text de contraportadaJo era molt petit, devia tenir sis anys, quan un dia, abans que fos de nit, es presentà un home que jo no havia vist mai. Donà uns diners al meu pare, em va agafar pels braços i em va pujar al cavall. Partírem. El meu pare m'havia venut com es ven una cabra. Gabriel Janer Manila va enregistrar el relat oral que féu Marcos sobre la seva vida, un temps després de ser trobat en un estat gairebé salvatge a Sierra Morena. Durant més de trenta anys Janer ha madurat aquell document oral fins a convertir-lo en la novel·la bella i alhora colpidora que és He jugat amb els llops.
La pel·lícula
He jugat amb els llops (Entrelobos). Director i guionista Gerardo Olivares. Repartiment Juan José Ballesta (Marcos), Sancho Gracia (Atanasio), Vicente Romero (Hocicotocino), Carlos Bardem (Ceferino), Àlex Brendemühl (Balilla), Luisa Martín (Isabel). Web oficial [entrelobos (esp)]
Mark Romanek ha dut a la gran pantalla la novel·la de Kazuo Ishiguro No em deixis mai (Ed. Empúries).
Al text de la contraportada del llibre hi llegim:
La Kathy, la Ruth i en Tommy eren alumnes de Hailsham, una idíl·lica institució docent situada en ple camp anglès. Els estudiants hi vivien escrupolosament protegits del món de fora, i se’ls educava en el convenciment que eren especials, i que la seva integritat física era fonamental. Però, per què hi eren, en realitat? Passaran molts anys abans que la Kathy, als seus 31 anys, es decideixi finalment a reviure el passat. El resultat és el captivador relat de com la Kathy, la Ruth i en Tommy, amants, amics i companys, van descobrint la veritat sobre la seva infància aparentment feliç...i sobre el seu futur.
El llibre
No em deixis mai. Autor Kazuo Ishiguro. EditorialEmpúries. ISBN 978-84-9787-139-6. EAN 9788497871396 . Data de publicació 01.10.2005. Format Rústica c/ sol. 215x143x18cm 403gs. (320 pàgines).
La pel·lícula
No em deixis mai (Never let me go). Director Mark Romanek. Guió Alex Garland, basat en la novel·la d'Ishiguro. Repartiment Carey Mulligan (Kathy), Andrew Garfield (Tommy), Keira Knightley (Ruth). Webs oficials [neverletmego (ang)]. Vídeos [Trailer VO] [Tràiler VOSP] Més informació [IMDB (ang)] [AlloCiné (fr)] [MyMovies (it)]. Dist fr [Fox]. Dist it [Fox]
***
FOTO Cartell de la pel·lícula No em deixis mai, de Mark Romanek
Ran de l'estrena d' Alícia al país de les meravelles, de Tim Burton, el segell labutxaca ha reeditat la novel·la homònima de Lewis Carroll, amb traducció de Salvador Oliva. Per bé que la pel·lícula es basa en aquest relat i en A traves de l espill i tot allo que alicia hi va trobar, de Lewis Carroll (Quaderns Crema).
El llibre.
Alícia al país de les meravelles. AutorLewis Carroll. TraduccióSalvador Oliva. Editorial Edicions 62, segell labutxaca. ISBN 978-84-92549-40-5. Data segona edició (corregida) abril de 2010. Format 144 pàgines (18 x 11,5 cm)
Nota editorialAquest volum, amb l’esplèndida traducció de Salvador Oliva, inclou les il·lustracions que va fer John Tenniel per a l’edició original.
Text de contraportadaSomiant que segueix el Conill Blanc, Alícia entra a la seva llodriguera i hi descobreix un món on tot és possible, el país de les meravelles. La mescla magistral de somni i realitat d’aquesta novel·la excepcional permet construir un espai imaginari, ple d’animals fantàstics i d’objectes animats, on Lewis Carroll ataca les convencions socials mitjançant la sàtira i la caricatura.
La pel·lícula.
Alícia en el país de les meravelles (Alice in wonderland / Alícia en el país de las maravillas / Alice au Pays des Merveiles). Director Tim Burton. Intèrprets Mia Wasikowska, Johnny Depp, Helena Bonham Carter, Anne Hathaway, Crispin Glover, Matt Lucas, Stephen Fry
Roman Polanski, amb El poder a l'ombra (The Ghost Writer / El escritor / The Ghost-writer / L'uomo nell'ombra), ha adaptat la novel·la de Robert Harris, que Edicions 62 ha editat en català dins de la col·lecció Èxits.
El llibre.
El poder a l'ombra. Títol originalThe Ghost. Autor Robert Harris. Traducció Esther Roig. Editorial Edicions 62. Col·lecció Èxits (núm. 85). EAN 9788429761139. Format 336 pàgines.
Text de promoció del llibre (Edicions 62)El protagonista de la nova i fulgurant novel·la de Robert Harris és un escriptor professional cínic i mercenari especialitzat a fer de negre. Acostumat a treballar des de l’anonimat amb estrelles del rock en decadència, quan se li presenta l’oportunitat de redactar les memòries de l’exprimer ministre britànic, amb viatge i estada pagats en una luxosa mansió, no ho dubta ni un moment. Però no triga gaire a adonar-se que ha comès un terrible error. El seu predecessor en el porjecte ha mort en circumstàncies francament sospitoses i, pel que es desprèn de les darreres notícies, el passat de l’exprimer ministre no és tan net com sembla. Fins i tot la biografia d’un polític amb un càrrec tan exposat pot amagar secrets. Els nervis i la tensió es comencen a escampar per tots els racons del gran laberint de l’alta política internacional i posen en perill la vida de l’escriptor.
La pel·lícula.
El poder a l'ombra (The Ghost Writer / El escritor / The Ghost-writer / L'uomo nell'ombra), de Roman Polanski; amb Ewan McGregor, Kim Cattrall, Pierce Brosnan.
Ha arribat la primavera i per tant no hauria de tardar gaire a estrenar-se Pa negre, d'Agustí Villaronga. L'última notícia que en tinc és la que publicà Andreu Gomila (a parer meu, de manera imprudent) a l'Avui del dia 16 de febrer de 2010, anunciant que la pel·lícula anirà a Canes (sobre aquest anunci, ja en vaig parlar posteriorment, a l'article Canes 2010: el típic primer farcell de rumors). Tanmateix, Gomila va tenir la virtut d'informar-nos que Agustí Villaronga ja n'estava enllestint el muntatge, fins al punt que el maig (dates del Festival) la pel·lícula estaria a punt (cosa que en garantiria, si més no, una projecció en condicions a l'important i estratègic Mercat del Film de la ciutat francesa).
L'èxit dels llibres d'Emili Teixidor i, en particular, del seu Pa negre, explica l'interés que les editorials han parat a aquesta adaptació cinematogràfica. Així, el Grup 62 va publicar una nota ara fa gairebé un any en què assegurava que L’adaptació al cine de "Pa negre" s’exhibirà el 2010 (nota en la qual ja hi havia una primera imprudència, en assegurar que la pel·lícula aniria al Festival de Berlín 2010: els calendaris de producció tenen les seves pròpies lleis i els mecanismes de selecció festivalers són de manera que, per una cosa i altra, no es pot anar fent prematurament afirmacions d'aquestes, que després el temps òbviament, s'encarrega de desmentir). Uns mesos més tard, exactament el 20 de juliol de 2010, coincidint amb l'inici del rodatge, Editorial Columna emetia la nota Comença el rodatge de "Pa negre", en la qual s'aportava informació d'especial interés com ara:
* Rodatge previst entre 20 de juliol de 2009 i mitjan setembre 2009, a localitzacions de Barcelona, Mataró, Puig de la Bauma, la Colònia Vidal, El Figaró, Manlleu, Olot i Mura
* Sinopsi curta (facilitada per la productora Massa d'Or Produccions): En els anys durs de la posguerra rural a Catalunya, l’Andreu, un nen que pertany al bàndol dels perdedors, troba un dia al bosc els cadàvers d’un home i el seu fill. Les autoritats volen carregar-li el mort al seu pare, però ell, per ajudar-lo, intenta esbrinar qui els va matar. En aquest recorregut, es produeix en l’Andreu el despertar d’una consciència moral front un món d’adults alimentat per les mentides. Per sobreviure, traeix les seves pròpies arrels i acaba descobrint el monstre que habita en ell.
* Memòria del director: els plantejaments d'Agustí Villaronga en encarar el guió de Pa negre (plantejaments que trobarem a l'enllaç esmentat i que reprodueixo, anant a Vull llegir la resta de l'article).
Cal insistir que, malgrat que el títol de la pel·lícula podria fer pensar en una adaptació exclusivaent de la novel·la homònima d'Emili Teixidor, no és així. Per enriquir la línia d'acció he utilitzat elements de tota l'obra literària de Teixidor ambientada a la postguerra a Vic, ha declarat Villaronga (que n'ha escrit el guió). De manera que, a més de Pa negre (Ed. Columna, Col. Clàssica) n'ha tingut presents sobretot el recull de contes Sic transit Gloria Swanson (Ed. Proa, Col. A Tot Vent, 347) i la novel·la Retrat d'un assassí d'ocells" (Ed. Proa, Col. A tot Vent, 264).
El 20 d'octubre de 2008 vaig dedicar un apunt d'aquest blog a lligar la notícia del rodatge del nou film de Peter Weir amb el llibre -editat en català- en què es basa aquesta pel·lícula, La llarga caminada.
Fa ben pocs dies, me l'he comprat i l'he llegit d'aquella manera que no passa sempre: sense poder deixar-lo. I quan l'he acabat, molt emocionat, m'ha passat allò que només experimento amb pocs textos: m'ha sabut greu acabar-lo, en trobo a faltar la companyia, mal que es tracti d'un relat dur, molt dur.
Per a situar-nos, permeteu que reprodueixi el text amb què Símbol Editors en presenten la segona edició en català:
El 19 de novembre de 1939, Slavomir Rawicz, un jove oficial de cavalleria polonès fou detingut pels russos, acusat d'espionatge. Després de patir tortures i de sotmetre'l a una farsa de judici, fou condemnat a 25 anys de treballs forçats al Camp 303, prop de Yakutsk, Sibèria. El camí des de Moscou al camp de presoners s'allargà durant tres mesos, en ple hivern. Molts dels presoners moriren en el trajecte, però Slavomir Rawicz va sobreviure.
Al cap d'uns mesos, s'escapà del camp i emprengué, amb sis companys més, una fugida cap a la llibertat. Creuant Sibèria, el desert del Gobi, la Xina, el Tíbet i l'Himàlaia i sense cap altre ajut que les seves cames i el seu enginy, arribaren a l'Índia el març de 1942, després d'haver recorregut més de 7000 kilòmetres i de 9 mesos de caminar.
Aquesta és la narració d'aquell viatge, una història èpica de fugida i supervivència, i d'una determinació: la llibertat i la dignitat.
El lector, certament, hi troba el testimoni punyent d'unes víctimes de l'stalinisme i la monstruositat que desferma la tirànica execució del poder. Sens dubte, també hi troba el relat d'un viatge a peu, efectivament èpic, amb els seus moments tràgics i les estones gairebé meravelloses, en el qual no s'estalvia es pot dir cap detall de les maneres de sobreviure a les dificultats i inclemències, recorrent al que la mare Natura ens dóna i recuperant les capacitats humanes per a saber treure'n profit. A més, aquest és un llibre catàrtic, que Slawomir Rawicz (ho explica a l'epíleg) escrigué com a teràpia per a alliberar tots els horrors d'aquelles experiències. Tanmateix, allò que potser més me n'ha interessat és la mirada humana -buscant l'home rere el botxí, descobrint la persona rere el company, celebrant la grandesa de la gent senzilla que retorna l'esperança en la nostra espècie...- i el diàleg entre Home i Natura, que el relat du implicit. No estem davant l'obra d'un filòsof, ni tan sols a les pàgines de cap literat; però el caràcter extraordinari de l'experiència vital -i històrica- que ens explica i sobretot la manera com ens ho narra -la mirada esmentada- obre el text a prolífiques reflexions.
Mentre llegia com els presos bregaven per a esmorteir els efectes d'indomables i glacials tempestes de neu, o els fugitius se les empescaven perquè els meteors els esvaissin les petges o per superar els inacabables obstacles, en un moviment gairebé perpetu i esgotador, exprement les pròpies forces al límit d'allò que sembla humanament impossible de suportar, sempre endavant camí d'un destí remot... he recordat que és el Peter Weir de Master and Commander, afortunadament, qui l'ha adaptat al cinema. I sí, com en aquella història marítima, aquí també la condició humana, es pot dir en totes les seves cares, hi és tema essencial. Al trajecte descrit pel protagonista, trobem des de torturadors soviètics amb les seves flaques, cínics procuradors de la falç i el martell ebris del despotisme que el règim els ha aportat, carcellers amb gestos de solidaritat, presos que saben pouar sentit de l'humor en circumstàncies terribles com les seves, militars rojos que han anat a raure a Sibèria, comissaris polítics patèticament convençuts del que prediquen, còmplices inesperats, gent i pastors hospitalaris, companys dotats cadascun dels seus valors (alhora que, conscients de la seva capacitat física i psicològica per a resistir, els fugitius van passant per diversos estadis de flaquesa i esgotament... físic i emocional). De la mateixa manera que la Natura ens la va presentant en tots els seus rostres, des dels rigors siberians, a paratges paradisíacs de la Mongòlia Exterior, al forn infernal del desert de Gobi, a les alternances tibetanes entre refugis acollidors i escalades abismals...
He de confessar una certa inquietud pel que fa al repartiment de la pel·lícula, vist el llibre. Cal esperar, certament, que Peter Weir n'hagi fet una obra pròpia i, per tant, hagi defugit del que fóra una simple traducció audovisual del text (pel que es veu, sembla que fins ha canviat el nom a la gran majoria dels personatges). No obstant això, les diferències d'origen, complexió, llengua, religió... dels protagonistes del llibre (uns polonesos, altres bàltics, etc; uns coneixedors del rus, altres de l'alemany, un del francès, etc; un de catòlic devot, un altre de jueu, etc.) veurem si les hi reflecteix al film. Valdria la pena, no tan sols perquè mantindria la veritat històrica, sinó perquè enriqueix de debò el discurs sobre la nostra complexitat com a espècie. El fet que una part del repartiment el conformin actors anglosaxons, però, em fa rufar el nas, encara que també hi hagi intèrprets alemanys, romanesos, suecs, etc. (evidentment no ho dic per Ed Harris, que incorpora el personatge real del nord-americà anomenat Mr. Smith)
Permeteu-me una ratlla final: esplèndid el català del traductor, Joan Solé.
Dimecres, 17 de març, a les 8 del vespre, Ramon Girona presenta a la Llibreria 22, de Girona, el seu llibre Why We Fight de Frank Capra. El cinema al servei de la causa aliada, editat per Filmoteca de València, dins de la seva col·lecció "Documentos".
Ramon Girona (..) professor de narrativa audiovisual de la Universitat de Girona, va documentar-se per conformar una tesi basada en la seva sèrie documental "Why we fight" (1942-1945), composta de set pel·lícules de propaganda de guerra. Un vast i impecable treball que tres anys després se li ha reconegut encara més en publicar-se en la prestigiosa col·lecció Documentos, d'Ediciones de la Filmoteca, de València. No totes les tesis es publiquen i la seva, a més, s'ha editat sense canviar-ne ni una coma, i en el català original amb què va ser escrita. Bé, només s'ha ajustat el títol, que ara ésWhy we fight de Frank Capra. El cinema al servei de la causa aliada. Així començava Jordi Camps i Linnell l'article Frank Capra, de tesi a llibre amb què el diari El Punt informava el 7 de febrer de 2010 de la publicació d'aquesta obra que, a la ciutat de Girona es presenta públicament dimecres.
Amb Guillem Terribas exercint d'amfitrió, l'acte de presentació comptarà amb la presència dels professors Jordi Xifra i Àngel Quintana, que hi intervindran.
El llibre
Why we fight de Frank Capra. El cinema al servei de la causa aliada. AutorRamon Girona. EditorialEdicions de la Filmoteca (Institut Valencià de Cinematografia). Any d'edició 2009. Col·lecció Documentos (núm. 14). ISBN 978-84-482-5363-9.
NELSON MANDELA I EL PARTIT DE RUGBI QUE VA CONSTRUIR UNA NACIÓ. A Sud-àfrica, el rugbi era l’esport dels blancs, els promotors de l’apartheid. Però aquell home que havia passat vint-i-set anys a la presó va saber veure l’oportunitat: la Copa del Món de Rugbi que s’havia de celebrar al seu país. Gràcies al carisma irresistible de Mandela, per primer cop un negre va aconseguir formar part de l’equip de l’enemic, els blancs. El factor humà és un llibre d’emocions. John Carlin recull les veus dels carcellers de Mandela, dels guardaespatlles, dels líders dels negres i de l’extrema dreta. I el conjunt, com ha dit la BBC, és una història càlida, meravellosa i narrada amb intel·ligència.
Amb aquest text, Edicions La Campana ens presenta el llibre de John Carlin El factor humà, que Anthony Peckham ha adaptat per a Clint Eastwood i la seva Invictus.
EL LLIBRE.
El factor humà. Autor John Carlin. Editorial La Campana. ISBN 978-84-96735-30-9. Format 376 pàgines. Nota Ja va per la cinquena edició.
Invictus. Director Clint Eastwood. Guió Anthony Peckham, basat en "El factor humà", de John Carlin. Repartiment Morgan Freeman (Nelson Mandela), Matt Damon (François Pienaar). Producció Warner Bros. Pictures (EUA), Spyglass Entertainment (EUA), Revelations Entertainment (EUA), Mace Neufeld Productions (EUA), Malpaso Productions (EUA). Durada 2h12.
L'última pel·lícula de Spike Jonze, Allà on viuen els monstres, adapta el conte homònim infantil de Maurice Sendak, que ha estat editat en català.
El llibre
Allà on viuen els monstres. Autor Maurice Sendak. Editorial Kalandraka Editora. Any d'edició 2009. EAN 9788484646921. ISBN 9788484646921
La pel·lícula
Allà on viuen els monstres(Where the wild things are / Donde viven los monstruos / Max et les Maximonstres / Nel paese delle creature selvagge). Director Spike Jonze
FOTO Cartell català d' Allà on viuen els monstres, de Spike Jonze
L'any 2000, Editorial Columna va editar Desgràcia, de J. M. Coetzee, novel·la de la qual ara ens ha arribat l'adaptació cinematogràfica de la mà del realitzador Steve Jacobs i amb John Malkovich de protagonista.
El Llibre
Desgràcia. Autor J. M. Coetzee. Editorial Columna. Any d'edició 2000. Format 235 pàgines. EAN 9788483003770.
A cinquanta-dos anys, el professor David Lurie està divorciat, ple de desig però desproveït de passió. Quan s´esbomba entre la societat del Cap una aventura sexual amb una estudiant, perd la feina, és bandejat pels amics i ridiculitzat per l´exdona. Es retira a la granja aïllada de la seva filla Lucy, on una visita en principi breu es converteix en una perllongada estada en què David mira de treure l´entrellat de l´únic vincle fort que li queda. L´intent de relacionar-se amb la filla i amb una societat que no para de produir nous conflictes socials es veurà interromput per una tarda de violència que sacseja totes les seves creences i amenaça de destruir la seva filla (text de presentació del llibre, al web de Llibreria La Central)
Alguns textos sobre el llibre, el llibre i la pel·lícula... [Desgràcia (Gaspar Hernàndez)] [Desgràcia (El cau de l'oroneta)] [Una adaptació fidel (Esteve Riambau, Avui)]
La pel·lícula
Desgràcia (Disgrace / Desgracia / The disgrace). Director Steve Jacobs. Guió Anna Maria Monticelli, basat en la novel·la homònima de J.M. Coetzee. Repartiment John Malkovich (el professor David Lurie), Jessica Haine (Lucy Lurie), Eiq Ebouaney (Petrus), Fiona Press (Bev Shaw), Antoinette Engel (Melanie Isaacs).
Com ja vaig començar el mes de desembre, El Cahiers metropolità ha editat "21è siècle virtuel?", d'Àngel Quintana; ara, aquest llibre torna ser notícia, perquè el 15 de juny, tindrà lloc a l'Institut Nacional d' Història de l'Art, de París, una jornada d'estudi titulada "L'art a l'era digital", organitzada per Nicole Brenez, de la Universitat Paris 1/CERHEC, per Trois Lumières -associació d'investigadors en estudis cinematogràfics- i pels Cahiers du Cinéma -els metropolitans-. Aquesta jornada pren com a punt de partida el llibre d'Àngel Quintana -que hi participarà activament- i preten reflexionar col·lectivament sobre les últimes tecnologies i els seus reptes estètics ja que artistes, crítics, investigadors i estudiants han d'encarar-se constantment a qüestions com les que plantegen els suports, nous hàbits i altres qüestions lligades al món digital.
Pels organitzadors, Àngel Quintana -en el seu llibre- aporta una concepció original i fèrtil del digital que convida a repensar el cinema, la seva història, el seu potencial, el seu futur. I és així que el prenen de punt de partida, per encetar una reflexió sobre els reptes tècnics, estètics i polítics de les arts en l'era digital.
Del llibre, modestament, us en dec un comentari. Ja fa setmanes que el tinc i em deleixo per trobar una estona que em permeti acabar-lo de llegir. Us avanço que, per mi, ha estat una sorpresa, per com n'és d'agil i apassionant, amb en Quintana surfejant de manera agosarada, valenta, brillant, per moments molt diversos del cinema, tot construint el seu discurs. I això que em temo -per les vegades que he parlat del tema amb ell- que finalment hi discreparé. A veure si aquest juliol, quan torni de vacances, puc posar-m'hi i us en faig cinc.
Angle Editorial ha tret al mercat, en català, el llibre Burton per Burton, un recull de converses del periodista i amic personal del cineasta, Mark Salisbury. Llegim, en la publicitat, que aquest recull (..) ens mostra la cara més personal del director: la seva infantesa a Burbank, els seus treballs inicials a la Disney, els dissenys sorprenents de les seves pel·lícules i les obsessions creatives que els impulsen... I, encara més: Johnny Depp, amic de Burton des de fa molts anys i actor fetitxe del director, prologa l'edició actualitzada i il·lustrada de l'entrevista definitva amb Burton.
El llibre
Burton per Burton. Autor Mark Salisbury. Editorial Angle Ed. Col·lecció El fil d'Ariadna -núm. 30-. ISBN 978-84-96970-49-6. Format 14,5 x 23 cm, rústica, 368 pàgines.
La vida de Pippa Lee sembla idíl·lica. És l’esposa perfecta d’un brillant editor trenta anys més gran que ella, la mare orgullosa d’uns bessons amb èxit, la bona amiga i la veïna encantadora que tots estimen. Però enmig del brunzit de les segadores de gespa i dels rutinaris cafès del matí a la urbanització per a jubilats on s’acaben de mudar, Pippa, que en el passat va conèixer el costat salvatge de la vida, comença a qüestionar-se com ha arribat fins aquell lloc.
Amb aquest text, Edicions Bromera ens presenta la novel·la Les vides privades de Pippa Lee, obra que defineix com una història sobre joventut impetuosa, trobades inesperades, aventures amoroses i traïcions, i sobre la perillosa seguretat del matrimoni, i capta a la perfecció els reptes, la confusió i l’emoció de la vida moderna, amb totes les possibilitats que ofereix. La mateixa autora, Rebecca Miller, se n'ha encarregat de dur-la a la gran pantalla, al film homònim, protagonitzat per Robin Wright Penn, Keanu Reeves, Julianne Moore, Alan Arkin, Winona Ryder i Maria Bello, que s'ha projectat fora de competició a la darrera edició del Festival de Berlín.
El llibre
Les vides privades de Pippa Lee. Autora Rebecca Miller. Traductor Ramon Monton. Editorial Bromera. Col·lecció L'eclèctica -núm. 162-. Format 15×23,5 cm (296 pàgines). ISBN 9788498244137.
Les vides privades de Pippa Lee (The Private Lives of Pippa Lee). Directora i guionista Rebecca Miller. Repartiment Robin Wright Penn (Pippa Lee), Keanu Reeves (Chris Nadeau), Julianne Moore (Kat), Alan Arkin (Herb Lee), Winona Ryder (Sandra Dulles) i Maria Bello (Suky Sarkissian).
David Gilmour és un crític de cinema sense feina que intenta convèncer el seu fill Jesse, de quinze anys, que faci els deures. Quan s’adona que en Jesse està començant a veure el tema de l’escola com una cosa pesada i carregosa, ofereix al seu fill un tracte ben poc convencional: pot deixar d’anar a l’escola i no treballar ni pagar lloguer, però haurà de veure tres pel·lícules setmanals amb el seu pare. Setmana rere setmana, asseguts al sofà, pare i fill miren pel·lícules de tota mena, des d’"Amor a boca de canó" fins a "La llavor del diable", passant per "Showgirls" i pel·lícules d’Akira Kurosawa, Martin Scorsese, Brian DePalma, Billy Wilder, entre d’altres. Les pel·lícules els ajuden a parlar sobre la vida d’en Jesse i els seus petits drames sentimentals amb jovenetes volubles que li trenquen el cor a cada separació. Cineclub és un cant a la relació entre un pare i un fill en el difícil procés de l’adolescència, en què els protagonistes, a mesura que en el cineclub setmanal parlen de dones, música, feina, drogues, diners i amistat, veuen com les seves vies canvien de manera sorprenent.
Aquest és el text de la contraportada amb què Editorial Empúries promociona l'edició en català de The Film Club:
Cineclub. Autor David Gilmour. Traducció Ferran Ràfols Gesa. Editorial Empúries. Col·lecció Narrativa -núm. 343-. Data de publicació 12.03.2009. Format Rústica amb solapes, 23x15cm, 208 pàgines. ISBN 978-84-9787-402-1. EAN 9788497874021.
Fa molt de temps que us vull parlar de "Terra i cendra", el llibre i la pel·lícula que en va fer el mateix autor, l'afganès resident a París, Atiq Rahimi. L'any 2004, era a la Sala Debussy de Canes, disposant-me a veure què podia ser una pel·lícula titulada Terra i cendra (Hâkestar-o-Khâk / Earth and Ashes / Terre et cendres), sobre un home gran que, amb el nét petit, mirava d'arribar a la llunyana mina on treballava el seu fill i pare del menut, per fer-li saber que havien bombardejat el poble i tota la família havia mort. Em va sorprendre veure que Thierry Fremaux en persona, aleshores director artístic del certamen, sortia a l'escenari, davant de la pantalla, per presentar la pel·lícula i el seu equip (aleshores, aquest honor quedava força reservat a films d'autors amb prestigi); però de seguida ho vaig entendre: la novel·la l'havia fascinat; que el mateix escriptor la dugués al cinema, li havia interessat molt i, vist el film, de seguida el va seleccionar per al Festival, considerant que era un gran honor tenir-lo a "Un Certain Regard" i comptar amb la presència física de Rahimi. Havia, doncs, estat una aposta personal de Fremaux. I encertada. Perquè aquella història que transcorre gairebé tota en un únic espai (entre una guingueta de carretera i la barrera que, a tocar, frena l'accés al camí que du a la mina), filmada en format panoràmic, transmet vigorosament no tan sols la pols d'aquella terra castigada, sinó també la cendra d'unes vides apallissades per la Història. Gràcies a la visió d'aquest film i al de Samira Makhmalbaf, A les cinc de la tarda, vaig començar a fer-me una idea de la complexitat dé l'Afganistant i a témer que foragitant-ne els cafres talibans, no s'hi resoldrien els problemes de la situació de la dona, ni els derivats del caràcter reclòs d'una cultura ancestral, ni -per descomptat- el fet que segueixi sent terreny abonat per a integristes. Quan vaig tornar a casa, me'n vaig endur una altra, de sorpresa: el llibre Terra i cendra, d'Atiq Rahimi, l'havia editat en català La Magrana, el 2002. I vaig córrer a comprar-lo.
Com deia, fa temps que volia fer un article en aquest bloc, en l'apartat "Des del cinema", per parlar de l'Afganistan, des de l'òptica que me n'ha aportat el cinema. Però, ara per una cosa, ara per una altra, ho he anat deixant. Avui, però, al suplement "Cultura" de l'Avui, David Castillo parla d'Atiq Rahimi i, llegint-lo, he decidit tirar del dret i dedicar aquest post de l'apartat "Llibre" a "Terra i cendra".
No sé si us ha despertat cap mena d'interès l'arribada a la gran pantalla de la comèdia, amb Owen Wilson i Jennifer Aniston, Marley i Jo (Marley & Me / Una pareja de tres / Marley et moi / Io & Marley), de David Frankel. Per si de cas, sapigueu que, dins la col·lecció La Butxaca, s'ha editat el llibre de John Grogan, en què es basa aquesta pel·lícula.
El Llibre
Marley i Jo. Autor John Grogan. Traducció Concepció Iribarren. Col·lecció La Butxaca. Data de publicació 12.03.2009. ISBN 978-84-92549-44-3. EAN 9788492549443. Format Rústica 18x 11,5 cm (384 pàgines).
Frase de promoció del llibreÉs possible que un gos tanoca et faci descobrir la clau de la felicitat? Que ho preguntin als Grogan.
Text de la contraportadaEn John i la Jenny són joves, estan enamorats i tot just comencen una vida en comú; són feliços i tot transcorre tranquil·lament fins el dia que decideixen tenir un gos. Es queden un preciós cadellet de labrador que bategen amb el nom de Marley i que, ben aviat, es converteix en una locomotora de quaranta-quatre quilos amb pèssim control sobre el seu cos monumental. Tots els esforços per educar-lo resulten en va, però Marley té un cor pur i molt gran, i si bé rebutja posar límits al seu comportament, l’amor i la lleialtat que professa als seus també són il·limitats. L’amor incondicional, aprenen els Grogan, pot arribar en formes molt estranyes.
La pel·lícula La ceguesa (Blindness / A ciegas / Blindness. Cecità), de Fernando Meirelles, es basa en Ensaio sobre a Cegueira, de José Saramago, que Edicions 62 ha publicat amb el títol Assaig sobre la ceguesa.
José Saramago, Premi Nobel de Literatura 1998, traça a Assaig sobre la ceguesa una imatge aterridora dels temps tristos que estem vivint i descriu un món sense pietat en el qual regnen el caos i el desconcert (text amb què l'editorial promociona el llibre).
El llibre
Assaig sobre la ceguesa. Autor José Saramago. Traducció Núria Prats. EAN 9788429762136. Editorial Edicions 62. Col·lecció El Balancí -núm. 453-. Data de publicació 01.12.2008. Format 320 pàgines -150x230-.
La ceguesa (Blindness / A ciegas / Blindness. Cecità). Director Fernando Meirelles. Guió Don McKellar, basat en l'obra "Assaig sobre la Ceguesa" , de José Saramago. Intèrprets Julianne Moore, Mark Ruffalo, Gael García Bernal, Danny Glover, Don McKellar, Sandra Oh.
El 20 de febrer i coincidint pràcticament amb la cerimònia dels Oscar, Edicions 62 ha publicat El curiós cas d'en Benjamin Button, el conte de Scott Fitzgerald en què es basa la pel·lícula homònima de David Fincher. Amb traducció de Xavier Pàmies, és la primera vegada que surt en la nostra llengua i es tracta d'una edició especial, amb les següents caracterítiques:
El llibre
El curiós cas d'en Benjamin Button. Autor Francis Scott Fitzgerald. Traducció Xavier Pàmies. Editorial Edicions 62. Col·lecció fora de col·lecció. ISBN -. EAN 9788429763072. Format 96 pàgines, 130 x195.
Michael Berg, un noi de quinze anys amb problemes de salut, un dia coneix a la Hanna, una dona madura de més de trenta anys, amb qui inicia una relació amorosa, una història que hauran de viure en secret. Després d’anys de no veure’s, es retroben en un tribunal: en Michael ara és advocat, i ella està acusada d’un crim del passat. Per a en Michael aquest passat obscur és una sorpresa, però, amb tot, ell continuarà fent-li de lector, com feia quan tenia quinze anys i eren amants secrets. Ara les històries que li llegeix les ha d’enregistrar en cintes magnetofòniques que li envia a la presó.
Aquest és el text de la contraportada del llibre El lector, de Bernhard Schlink, que Editorial Empúries ha editat en català i en el qual es basa la pel·lícula homònima de Stephen Daldry, protagonitzada per Kate Winslet i Ralph Fiennes, entre d'altres.
El llibre
El lector. Autor Bernhard Schlink. Editorial Empúries. Col·lecció La Via Làctia. Data de publicació 30 de gener de 2009. ISBN 978-84-664-1068-7. Format rústica sense solapes, 176 pàgines.
El lector (The Reader / El lector / Le liseur). Director Stephen Daldry. Guió David Hare, basat en el llibre homònim de Bernhard Schlink. Producció Mirage Enterprises (EUA), Neunte Babelsberg Film (Alemanya), The Weinstein Company (EUA). Durada 2h04.
Repartiment Kate Winslet (Hanna Schmitz), Ralph Fiennes (Michael Berg), David Kross (Michael Berg, de jove), Bruno Ganz (el professor Rohl), Lena Olin, Alexandra Maria Lara.
La dona de ferro; L'arbre de la vida; L'arbre; Mitjanit a París; El més enllà; True Grit; El discurs del rei; D'homes i déus; Fins i tot la pluja; La llarga caminada,
... i més
Primera impressió -breu- en veure una pel·lícula: Le Havre; Drive; Route Irish; L'artista; Inquiet; Un altre any; Somewhere; Tòquio Blues; Cigne negre; Biutiful; Còpia certificada, Pa negre, L'americà; Trobaràs un desconegut...; Two Lovers; Kynodontas; Shutter Island; La carretera, Chéri; Invictus; The Hurt Locker; Tinent roí: escala a Nova Orleans.
