Preparant el viatge de vacances d'estiu a Costa Rica, vaig tornar a veure el programaAfers exteriors dedicat a aquest estat de l'Amèrica Central. En un moment del reportatge, en Miquel Calçada visita l'ambaixada espanyola, on havia treballat un dels catalans entrevistats (impagables els comentaris del Miquel, en un exercici d'autocentrament nacional que rarament es veu a les nostres televisions). Em van sorprendre molt, però, les afirmacions de l'ambaixador espanyol: segons ell, Costa Rica "no tiene problemes raciales", "ni tampoco no tiene problemas lingüísticos". Ves a saber què volia dir realment l'ambaixador i més quan parlava a una televisió de Catalunya?
Certament, no hi he detectat, aparentment, excessius problemes racials. Tot i que no em deixen de sorprendre les dades que algunes fonts donen sobre la distribució de la població segons la procedència: 87 % d'europeus (d'origen sobretot espanyol) -Atlas des peuples d'Amérique de Jean Sellier (2006)-, "un 95% de costarricenses son descendientes de europeos y mestizos de variadas mezclas étnicas, un 3% afro-descendientes, los indígenas y los asiáticos orientales un 1% cada uno, y un 1 % otros. Otras fuentes más detalladas afirman que la población de tez blanca en Costa Rica es del 77%, los mestizos y mulatos representan el 17%, los afro-costarricenses un 4%, los asiáticos un 1% y los amerindios un 1%" -entrada en espanyol de la de la vikipedia-, o "la major part de la població és criolla (86,8%), bé que hi ha també amerindis (5000), mestissos (7%), negres i mulatos; els amerindis es distribueixen per les províncies de Limón, Guanacaste, Puntarenas i San José, i els negres per Puntarenas i Limón, província, aquesta darrera, on constitueixen el 33,2% de la població" (segons l'Enciclopèdia Catalana)... Ja podeu veure que les dades no quadren de cap de les maneres (per exemple, només d'indígenes bribris n'hi ha més de sis mil). A mi, personalment, em va fer la idea que arreu de l'Estat (si més no el tros que jo vaig visitar), la presència de població d'origen europeu no era tan nombrosa com algú sembla interessat a dir...
Ara bé, el comentari sobre el fet que no hi ha problemes lingüístics sí que m'agradaria matisar-lo. Suposo que, per al cònsol espanyol, no hi ha problemes lingüístics perquè no hi ha una reivindicació organitzada (com sí hi ha a Guatemala, a Equador, a Perú, a Bolívia, a Colòmbia...). Però problemes lingüístics sí que n'he detectat, però segurament no deuen ser de l'interès de personatges com el cònsol espanyol...
He passat aquests dies al Llenguadoc, una de les regions històriques d'Occitània, on he visitat Carcassona, Narbona, Montsegur... És a dir, zones molt i molt properes, en tots els sentits, als nostres Països Catalans.
He pogut observar un cert orgull d'identitat occitana, que, com passa a Catalunya Nord amb el català, no arriba a quallar en una presència pública de la llengua occitana, que, a voltes, no deixa de ser un element folklòric més...
Per contra m'ha sorprès positivament la presència de la llengua catalana en molts fulls de propaganda turística, en alguns restaurants i com a llengua d'ús intergrupal dels gitanos de Carcassona (si més no, dels qui vaig escoltar...).
Aquesta setmana han estat al Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya dos representats de la Universitat Indígena BolivianaAimara "Tupak Katari", en una visita organitzada per l'Agència Catalana de Cooperació. En concret ens han visitat Benecio Quispe, sociòleg, Vice-ministre d'Aigua Potable i Sanejament Bàsic, i coordinador de totes les UNIBOL (aimara, quítxua i guaraní) i Benigno Callizaya, director de l'IICLA i llicenciat en ciències de l'educació.
L'any 2009, Michael Prosser, professor del Departament de Lingüística Aplicada de la Universitat Politècnica de València (mort sobtadament tot just fa un any), expert en temes relacionats amb la llengua xinesa -parlava, per exemple, mandarí-, publicava a Llengua i acollida (Horsori Editorial, Barcelona 2009) un dels articles, crec, més clars sobre la realitat sociolingüística de la comunitat xinesa que viu entre nosaltres (quina llengua o llengües parlen realment, quina percepció tenen del mandarí, quina llengua transmeten als seus fills, quina percepció tenen de la nostra llengua...). L'article s'intitulava Algunes reflexions sobre el comportament lingüístic dels xinesos de la ciutat de València.
Aquest apunt, a part de ser un petit homentatge a aquest lingüista que vam tenir la sort de tenir en una de les nostres universitats -i que tant va entendre la nostra realitat en una de les parts del nostre país en què la situació de la llengua és més difícil-, vol complementar les aportacions de Prosser en aquest article (on, per cert, la comparació de la situació de les llengües xineses amb la situació del català al País Valencià sura per tot l'article) amb les dades sobre la llengua de la població xinesa nouvinguda al sistema educatiu, en aquest cas del Principat de Catalunya, el curs 2009-2010.
Tres noms per a una mateixa ciutat: en polonèsGdańsk , en caixubiGduńsk, en alemanyDanzig... La ciutat on va començar la 2a Guerra Mundial, la ciutat per la qual han lluitat aferrissadament alemanys i polonesos, la ciutat de la qual van haver-se d'anar a la força milers i milers d'alemanys després de la Guerra, la ciutat que va ser repoblada amb els polonesos que, a la vegada, havien estat expulsats de casa seva a l'Est, per la pressió russa...
Malgrat tot, a la ciutat i a tota la zona hi ha una població autòctona que queda mig amagada entre els polonesos i, en el passat, entre els alemanys: els caixubis, un poble de llengua eslava que, com dèiem en un apunt anterior, d'entrada és invisible per al viatger que no té una mínima informació del lloc on va (una realitat que tant contrasta amb la que hem exposat en l'apunt que feia referència a les repúbliques bàltiques, on queda claríssima l'existència dels pobles estonià, lituà i letó). Ja ens ho deixava ben clar Günter Grass al seu llibreEl timbal de llauna, quan feia dir en veu de l'àvia: "Ja ho veus maco, els caixubis són així. Sempre reben al cap. Però vosaltres us anireu a un lloc més bo, tan sols l'àvia es quedarà. Als caixubis els costa canviar. S'han de quedar sempre i oferir el cap perquè els altres els el puguin tustar, perquè nosaltres no som polonesos de veritat ni alemanys de veritat i, si ets caixubi, no ets prou bo per als alemanys ni per als polonesos...".
Sóc de vacances a Estònia, Letònia i Lituània i, què voleu que us digui, haig de confessar que em fan una sana enveja. Per a un turista normal, sense aprofundir-hi gaire, fa la sensació que els idiomes estonià, letó i lituà són llengües plenament normalitzades en el seu propi territori i que la presència del rus és pràcticament testimonial (en alguns cartells de partits polítics (!), en les esglésies ortodoxes, en llocs turístics, en alguns canals televisius...).
En altres apunts ja entraré en detalls d'una realitat que, evidentment, és molt més complicada que els matisos que ens dóna una simple primera observació. Ara bé, sí que vull destacar que una persona per a la qual el tema de les llengües no sigui precisament el seu punt d'interès principal s'emportarà la sensació que les tres llengües esmentades s'han escapat del jou de la llengua russa i que són llengües "normals" com ho són totes les llengües que al darrere (o al davant!) tenen una estructura estatal... La seva realitat és ja molt lluny de les llengües minortizades: malauradament, a voltes, per saber si una llengua es parla o no en un territori cal fer una tasca quasi "detectivesca", com seria la situació del català a molts dels territoris on es parla, en canvi, aquestes tres llengúes bàltiques tenen una presència visual abassegadora...
Aproftiant la seva estada a Catalunya amb motiu de la presentació del llibre Entre Cantos y Llantos / Wajaliwaisianü, sobre la tradició oral del poble sikuani, hem tingut l'oportunitat d'explicar el nostre sistema educatiu a dos membres de la Fundación Etnollano de Colòmbia, l'antropòleg Francisco Ortiz i la coordinadora d'etnoeducació de la fundació María Acosta (la qual, per cert, parla perfectament el català perquè, encara que ara visqui a Colòmbia, va viure entre nosaltres uns 10 anys).
Trobades com aquesta són una mostra del que l'experiència catalana pot fer a favor de la conservació de la diversitat lingüística del món...
De fet, el que buscaven, seguint el que ells mateixos han publicat, era el següent: "En el marco del proceso de generalización del quechua, los docentes y líderes de la región Antonio Rodas y Yaku Apolinario Saldívar, se encuentran ya en España visitando algunas experiencias de afirmación cultural y lingüística. Con este viaje, buscamos que puedan conocer los procesos que se han desarrollado en los pueblos Catalán, Gallego y Vasco".
El llibre l'he trobat al, per a mi, interessantíssim establiment Sargadelos de Barcelona, on, a més de la magnífica ceràmica que hi podeu trobar, hi ha una petita llibreria especialitzada en llibres en gallec (i portuguès).
Però què hi trobareu en aquest llibre, escrit en gallec (és un exercici molt interessant llegir en altres llengües romàniques davant de tant unidireccionisme anglosaxó!)? Doncs senzillament 55 arguments per desarmar amb la força de les paraules tots aquells qui a Galícia, al País Basc, als Països Catalans i, sobretot, a Espanya s'entossudeixen a fer-nos creure que l'espanyol és una llengua "natural" en els territoris on hi ha una altra llengua -la gent la va optar, pel que sembla, lliurement- i que la defensa de les llengües pròpies va en contra dels drets de les persones... L'equip que coordina Costas ens dóna, d'una forma molt documentada, argumentacions que permeten desmuntar totes aquelles fal·làcies que, malauradament, no paren de propagar alguns polítics i alguns mitjans de comunicació.
Malauradament, els intents del Govern del PSdeG-PSOE i del BNG de fer una política favorable a la llengua va ser un dels grans arguments en contra que van fer servir el PP (i UPyD, el partit de Rosa Díaz) durant la campanya electoral i que han fet retornar al poder el PP, el qual ha endegat una política lingüística que vol tornar a la situació del passat.
El cap de setmana passat vaig ser a l'Euskal Unibertsoa 2010, que se celebra a la Langile Ikastola d'Hernani, on vaig tenir l'oportunitat d'explicar a joves estudiants universitaris bascos (tots euskalduns!) i a alguns professors el tractament de les llengües al nostre sistema educatiu no universitari.
Els van interessar bàsicament dues qüestions: el paper de la llengua catalana com a llengua vehicular del sistema educatiu a Catalunya (i, per tant, la no existència de línies educatives separades pel tema lingüístic, la qual cosa comporta que el sistema educatiu d'aquí doni al conjunt de la població les mateixes oportunitats pel que fa al coneixement de les dues llengües oficials) i la valoració que fem de les llengües d'origen de la nova immigració.
He tingut l'oportunitat de participar en aquest seminari que s'ha fet els dies 18 i 19 de març proppassats a Bogotà, organitzat pel Ministeri de Cultura de Colòmbia i l'Institut Ramon Llull, i que ha estat un acte paral·lel al XII Festival Iberoamericano de Teatro de Bogotá, en el qual el convidat d'honor han estat Catalunya i Balears. Compartir aquests dies amb responsables de pobles amerindis com el wayuu, arhuac, totoró, achagua... o afroamericans com el poble raizal de San Andrés, que parlen un crioll de base anglesa, ha estat un autèntic privilegi, d'enriquiment mutu entre cultures, i que posa en evidència que, malgrat les diferències entre els nostres Països Catalans i aquestes altres comunitats lingüístiques, la lluita per la igualtat de les llengües -que en el fons vol dir la igualtat de les persones- i la dignitat dels seus parlants és universal.
En temes de diversitat lingüística, especialment quan ens referim a les variants dialectals d'una llengua, hi ha una certa tendència, fins i tot entre filòlegs i professionals diversos de la llengua, a considerar que una llengua com el català té més variants que no pas una llengua com el castellà, una llengua que, com hem explicat en altres ocasions, a Europa, a bona part d'Amèrica i a institucions com la Real Academia de la Lengua Española és coneguda amb el nom d'espanyol. Anys de veure un model monolític de llengua als mitjans de comunicació estatals ens han volgut fer veure que només hi ha un "bon" castellà (de fet, la televisió espanyola és un excel·lent exemple de com es pot amagar la diversitat d'una llengua i, més enllà, de com es pot amagar la diversitat lingüística d'un estat).
Només cal escoltar aquest informatiude Canal Sur, la televisió pública d'Andalusia, i comparar-lo amb els informatius d'IB3 i de Canal 9, els canals públics de les Illes i del País Valencià. En un primers cas, els presentadors podrien parlar des de qualsevol punt de l'Estat, mentre que en els dos casos "catalans" n'és indubtable la procedència... Jo em quedo amb el segon cas...
L'asturianolleonès (amb permís de la seva variant mirandesa), l'aragonès i el francoprovençal són, segurament, les tres llengües romàniques que es troben en una situació més i més complicada, tant a nivel de reconeixement legal com pel que fa a la seva vitalitat.
És més, si es va de visita en alguns dels territoris en què es parla alguna d'aquestes llengües, acostuma a ser molt difícil visualitzar-ne l'existència. I, justament, potser el cas més extrem és el cas del francoprovençal, parlat a l'Estat francès, a Suïssa (on és l'única llengua autòctona no reconeguda oficialment, "absorvida" pel francès) i a la Vall d'Aosta, a Itàlia, on també ha estat mig amagat pel francès.
I com a mostra d'aquest fet tenim aquest diccionari, recentment publicat, fet a la Vall d'Aosta, que porta un nom que ja ens ho diu tot: Lo dichonnéro di petsou patoésan. Només cal recordar què vol dir el terme patois, que, de fet, es refereix, en aquest cas, al nom popular de la variant valdostana del francoprovençal.
Com podeu anar comprovant periòdicament en aquest bloc, les relacions entre catalans i amazics, entre Catalunya i Tamazgha, són, malgrat les diferències en la situació sociolingüística d’ambdues comunitats lingüístiques, molt i molt intenses i, per tant, també ho són les complicitats que s’hi estableixen.
Una prova d’aquesta complicitat la podem trobar en el llibre que avui us presentem, la versió en català de poemes en amazic de Σumar Derwic, traduïts per Josep M. Jarque a partir de la versió francesa del propi autor. Com diu Jordi Badiella, un incansable activista de les causes catalana i amaziga, en l’epíleg, els versos de Derwic “són les paraules d’algú amb qui compartim no només principis universals, com ara el d’una percepció literària de la realitat o el de la vocació per l’educació (Derwic treballa de mestre a Tizi-n-Imnayen, a l’actual Marroc) sinó d’altres més particulars com ara el fet de formar part d’una nació sense estat, o el parlar una llengua minoritzada. Les semblances entre un amazic i un català són proporcionals a la distància que separa el seu sud del nostre nord, ben estretes”.
En aquests dies nadalencs és habitual rebre a les cases escrits que apel·len a la nostra solidaritat envers els “necessitats”. Ara, acabo de rebre una "afectuosa" carta que em fa arribar la representació a Madrid d’un ordre religiós que té missions a les “selves amazòniques”.
El redactat, ple de referències a aquestes dates (“Feliz Navida para Vd. y para todos sus seres queridos”, “Acogemos con alegría al Niño-Dios, com lo hace Vd. en estos entrañables días de Navidad”, “nos acercamos hasta su hogar en esta Navidad para desearle unos felices días en compañía de sus seres queridos”), ens demana el nostre ajut, el nostre “aguinaldo navideño”, per tal que tinguem l’”alegría” d’unir-nos a la “tarea humana, cristiana y misionera” que duu a terme l’ordre religiós a la selva amazònica peruana, i que consisteix “en la evangelización y en la promoción social de aquelles etnias que han sido olvidadas y postergadas siempre”.
En els anys darrers han arribat al nostre país un nombre considerable d’alumnes procedents del que generalment s’anomena subcontinent indi, el que es coneix amb el nom de l’Indus, que inclou el Pakistan, l’Índia i Bangla Desh. El 30 de juny de 2009, al nostre sistema educatiu teníem 2685 alumnes de Pakistan, 1553 alumnes de l’Índia i 485 alumnes de Bangla Desh (a més de 139 del Nepal, 1 del Bhutan i 1 de Sri Lanka, per acabar de completar el mapa de la zona).
En aquest apunt us oferim informació bàsicament de les llengües hindi/urdú i bengalí, parlades als tres estats més grans de la zona i que, en el passat, formaven part de l’Imperi britànic de l’Índia.
En aquest apunt us oferim informació sobre una de les comunitats d'immigrants més important dels Països Catalans, la comunitat procedent de l'Estat xinès. Només al sistema educatiu de Catalunya el 30 de juny de 2009 hi havia 6330 alumnes d'aquesta procedència!
De fet, les mateixes característiques d'aquest col·lectiu fa que se sàpiga poques coses d'ells i de quina és realment la seva llengua. Si aprofundim en el tema descobrirem que, atesa la seva procedència geogràfica majoritària, la majoria dels xinesos del nostres país no tenen com a llengua pròpia el xinès mandarí (el que hom entén normalment com a xinès), sinó el xinès wu (un wu i un mandarí quan parlen en la seva llengua pròpia no s'entenen i, de fet, la diferència seria comparable, per fer-nos una idea, a la que hi ha entre el català i el romanès).
Tot seguit trobareu informació sobre aquestes dues llengües (per fer-la he rebut l'assessorament d'una estudiant de la Universitat de Girona, Andrea Dudu, que resideix a la Garrotxa i que és parlant, cada cop més conscienciat, del wu -pel que fet, com ella mateixa diu, de viure a Catalunya on ha començat a entendre que no hi ha llengües ni millors ni ptijors).
En el mapa adjunt, zona on el wu és llengua pròpia.
La "famosa" delegació nicaragüenca que aquests dies ens ha visitat a iniciativa de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament ha fet una sessió de treball al Departament d'Educació, en la qual, entre d'altres qüestions que han tractat altres persones, els he explicat la gestió de les llengües al nostre sistema educatiu.
D'entrada cal advertir, i contràriament a allò que es pensa, que Nicaragua és una estat plurilingüe, on conviuen, a part de l'espanyol, llengües ameríndies (en la visita hi havia representants miskitu, sumo-mayangana, Rama) i llengües d'origen crioll (kriol i garífuna). En el marc del procés de descentralització de l'Estat i en un context en què conviuen realitats lingüístiques diverses, aquests representants de la Regió Autònoma de l'Atlàntic Sud (RAAS) i de la Regió Autònoma de l'Atlàntic Nord (RAAN) han visitat Catalunya per conèixer, per bé i per mal, la nostra realitat.
Aquest és el títol d'un vocabulari il·lustrat que fa uns dies vaig trobar en una llibreria de l'Alguer (la que hi ha a la Torre de la Porta a Terra; sens dubte, la llibreria de la ciutat on és més fàcil trobar obres en català i també en sard). Destinat a un públic infantil (sic!), presenta 870 termes i frases en els "cinc principals dialectes sards" (logudorès, nugorès, campidanès i sassarès (?) i gal·lurès (?)), en italià (escrit sempre amb una lletra més gran, no fos cas) i es pot completar amb el dialecte de l'alumne (?) i, per acabar-ho de complicar i fer veure un to, fals, de modernitat, en anglès.
Obres com aquestes fan pensar en quina sort que hem tingut els catalanoparlants d'haver tingut un període històric que permetés l'aparició de les Normes de l'Institut d'Estudis Catalans, que arribaren a totes les regions catalanes (inclòs el País Valencià, mitjançant les Normes de Castelló).
En aquests cursos darrers he tingut l’oportunitat de poder anar a assessorar en matèria d’ensenyament de (i en) la llengua pròpia diverses comunitats lingüístiques (com, per exemple, labasca, la gallega, la sarda, la ladina –just la setmana passada vàrem tornar a acollir als nostres centres una representació de professors d’aquesta comunitat),i de poder tenir contacte amb representants de les comunitats maputxe, guaraní, gal·lesa, friülana, bretona, occitana, alsaciana... però, sens dubte, la més diferent, per tant, la més interessant per a mi, ha estat l’assessorament que vaig fer aquest curs passat a mestres de la comunitat de llengua criolla de Palenque, a Colòmbia en el marc IX Encuentro para la Promoción y Difusión del Patrimonio Inmaterial de Países Iberoamericanos, que es va celebrar a Cartagena d'Índies.
Informació sobre aquesta comarca de parla catalana que les circumstàncies històriques han convertit en un estat independent, i on el català és l'única llengua oficial
Informació sobre les comarques de parla catalana que actualment són a l'Aragó (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Baixa Ribagorça i part de les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre i Alta Ribagorça)
Informació sobre la realitat sociolingüísica d'altres pobles del món i informació sobre les llengües de la nova immigració que ha arribat als Països Catalans als anys darrers
Bloc sobre la ciutat catalana de Sardenya, fet des de Catalunya i des de l'Alguer amb la intenció fer conèixer les particularitats de la llengua i la cultura alguereses
Article publicat a la revista "Mataró report" amb motiu de la visita l'any 2004 d'un centre educatiu de la ciutat de l'Alguer a l'IES Damià Campeny de Mataró
Article publicat al portal català de Melbourne amb motiu de la signatura del conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Municipi de l'Alguer el juliol de 2004
Article de Quim Gibert sobre la situació de la llengua a l'Alguer publicat el 2003 a la revista electrònica de l'ADAC (Ateneu d'Acció Cultural) de Girona
Podeu llegir-ne la notícia a http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2361012. Es tracta d'un reportatge molt interessant del programa Arrels de Punt2-RTVV
En aquest bloc ebrenc, s'analitzen aspectes relacionats amb la llengua i la literatura catalanes principalment de les comarques centrals dels Països Catalans, però també del conjunt del país
La Càtedra de Multilingüisme Linguamón–UOC és fruit de l’acord subscrit entre la Casa de les Llengües i la Universitat Oberta de Catalunya el mes de novembre de 2006, amb la finalitat de cooperar en la promoció d’un concepte alhora sostenible, equitatiu i funcional de la diversitat lingüística.
CEL és una associació, que naix de la iniciativa d'un grup de filòlogues i filòlegs, oberta a totes les persones i entitats interessades en la llengua i la literatura.
L'àmbit d'actuació del CEL abraça les comarques centrals del Països Catalans
(Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat).
Promoció exterior de la llengua i la cultura catalanes pormogut pels governs de Catalunya i Balears. L’IRL forma part de la Fundació Ramon Llull, fundació constituïda pel govern d'Andorra, l'Institut Ramon Llull, el Consell General dels Pirineus Orientals (Catalunya Nord), el municipi de l'Alguer i la Xarxa de ciutats valencianes, que té la seu a Andorra
Web feta per la Universitat Oberta de Catalunya i el Departament d'Educació que permet sentir (i llegir) bona part dels poemes de la literatura catalana que han estat musicats. Hi ha també recursos didàctiques per als docents
La XBS és el web que vol aglutinar tots els blocs sobiranistes de la Catosfera, per sobre d’ideologies (dretes-esquerres), d’objectius territorials (Principat - Països Catalans, etc...) i de partits polítics. La idea és aglutinar en un únic web tots els blocs de la gent que s’ha sentit identificada amb la campanya “Jo també vull un Estat propi”
Entitat constituïda la tardor de 2004 que pretén agrupar els valencians i valencianes residents al Principat de Catalunya i a tots aquells i aquelles que no sent valencians vulguen contribuir a la recuperació cultural i nacional del País Valencià. Entre els seus objectius hi ha el d'enfortir els lligams entre el País Valencià i el Principat de Catalunya tant a nivell cultural com social, polític i econòmic. Els diversos territoris dels Països Catalans han de tendir a articular-se en els diversos nivells, i la nostra entitat pretén fomentar aquesta articulació des de la base.
Article de Vilaweb el 25 de febrer de 2007 en què es descriu una altra demostració de la força i la vitalitat d'Escola Valenciana / Federació d'Associacions per la Llengua
Bloc on aquest servei de la Generalitat fa conèixer els materials didàctics que edita o que col·labora a editar, així com les propostes didàctiques que promociona.
Conclusions del Consell Assessor de la Llengua, creat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que marca les pautes de com hauria de ser el projecte lingüística de l'escola catalana del segle XXI, de quina ha ser la formació inicial i continuada dels nostres mestres i professors, de com hem d'ensenyar la llengua i la literatura i de com hem de potenciar l'ús de la llengua entre els joves
Bloc de la cap de Servei de Llengües Modernes de la Univeristat de Girona, que reflexiona sobre la situació de la llengua catalana i d'altres llengües.
Organització espanyola que treballa per la conservació de la diversidat cultural mitjançant el suport a processos polítics, culturals, socials i econòmics propis dels pobles indígenes i les comunitats locals, i el reconeixement, exercici i aplicació efectiva dels seus drets.
Web de les Nacions sense Estat, de les minories nacionals i culturals, dels pobles autòctons, dels grups ètnics, dels territoris específics amb fort particularisme i amb tendències separatistes a Europa. Feta des de Bretanya amb una gran xarxa de corresponsals per tot el continent
Organització de la societat civil danesa que treballa a Amèrica i a Àfrica. A Bolívia, Equador i Perú treballa per donar suport a l'enfortiment dels moviments i de les organitzacions indígenes que estan treballant pel reconeixement i l'acompliment dels Drets Col·lectius Indígenes, per l'autogestio, pel territori i per l'educació.
Aquesta organització danesa impulsa el respecte als drets humans dels pobles indígenes, el seu dret a l'autodeterminació, desenvolupament i integritat cultural així com al control dels seus territoris i recursos. Publica interessantíssims informes sobre la situació dels pobles indígenes del món, que es poden baixar en format PDF.
Article publicat a la revista "Mataró report", que explica la introducció de la llengua amaziga com a activitat extraescolar dels centres educatius de Catalunya el curs 2005-2006
Article de Vilaweb sobre les llengües de l'Estat francès amb motiu de la reforma constitucional que feia un reconeixement de les llengües dites regionals a la Constitució francesa.
Una de les webs més interessants sobre els Països Catalans i sobre les nacions sense estat. A part de temes sociolingüístics, també es tracten temes de drets humans i de medi ambient.
Dossier elaborat per Pere Mayans i Vicent Sanz amb ressenyes de llibres i de materials didàctic per treballar la sociolingüística a l'ensenyament secundari. 2001
Document difós pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per fer conèxier la situació de les llengües als estats d'on prové l'alumant procedent de la nova immigració
Article a la revista electrònica "Catalan Language News" (Febrer, 2007) de l'Observatori de la Llengua sobre la realitat lingüística de l'Alguer, la ciutat catalna de Sardenya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Conferència a l'Ateneu Barcelonès amb motiu de la presentació del llibre d'Antoni Canu "En l'arc dels dies". La trobareu a l'apartat "Han escrit d'ell".
Informació sobre aquest llibre -pensat com a material didàctic per a alumnat de secundària- que permet conèixer la història social de la llengua catalana en els diversos territoris catalans: Catalunya Nord, Principat de Catalunya, Andorra, Franja de Ponent, País Valencià, Illes Balears i Pitiüses, el Carxe i l'Alguer
Article publicat a la revista electrònica "Tossal", on es comenten materials per treballar la diversitat lingüística a les aules d'ensenyament secundari i primari
Reproducció en àudio. Se celebrà a la Langile Ikastola d'Hernani, on s'explica a joves estudiants universitaris bascos (tots euskalduns!) i a alguns professors el tractament de les llengües al nostre sistema educatiu no universitari.
Reflexions a propòsit del que significa actualment parlar d'immersió lingüística. També hi trobareu la versió en castellà http://www.uoc.edu/portal/castellano/sala-de-premsa/actualitat/entrevistes/2011/pere_mayans.html i en anglès http://www.uoc.edu/portal/english/sala-de-premsa/actualitat/entrevistes/2011/pere_mayans.html
Article "La meitat dels alumnes de les aules d'acollida de primària parlen castellà" publicat el 26 de novembre de 2006 a Vilaweb per Eduard Batlle i que fa referència a un estudi sobre les aules d'acollida fet per Ignasi Vila, Josep M. Serra, Carina Siqués, Santiago Parera (Universitat de Girona) i Imma Canal i Pere Mayans (Departament d'Educació)
Presentació d'aquesta jornada organitzada pel Departament d'Educació i per Linguamín-Casa de les Llengües a la Biblioteca Ignasi Iglésias de Can Fabra (Barcelona, 6 de juny de 2009)
Entrevista publicada a la revista electrònica "Tossal" i a la "Revista d'Igualada", núm. 5 (setembre de 2000) amb el nom "De la Franja de Ponent a l'Anoia: Josep Galan i Francesc Ricart, dos franjolins d'Igualada".
Presentació digital exposada a la Jornada sobre l’Any Europeu del Diàleg Intercultural celebrada a Barcelona el 20 de novembre de 2008 (http://www.eapc.es/documents/2008/10867d.htm).
En aquesta web dedicada al poeta Antoni Canu, a l'apartat "Han escrit d'ell" trobareu el capítol del llibre CAT-llengua i societat dels Països Catalans (de Pere Mayans) dedicat a la ciutat catalana de Sardenya.
Article publicat a la revista electrònica "Catalan Language News" (September, 2006) de l'Observatori de la Llengua sobre el Programa d'Immersió Lingüística a Catalunya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Article publicat el diari "Avui" el 23 d'abril de 2004 amb motiu de la manifestació per la llengua. Signen l'article Bernat Joan, Joan-Lluís Lluís, Biel Majoral, Rosa Calafat, Gemma Pasqual, Francesc Ricart, Pere Cardús i Pere Mayans
Article en occità amb motiu de la X Dictada Occitana (gener de 2007) publicat al bloc La France vue d'en bas o lo Païs d'en Jacme, democràcia ! de Jacme Tolosa
