I més enllà de la paraula
orba, la desmemòria,
el no-res en plenitud,
la des composició
del desig de tot, desig de tu,
de qui és i de qui fuig
de les aigües procel·loses
de la rutina i el tedi,
de la fotosíntesi del temor;
desig de qui veu la veu
i de qui viu en el rovell
de l’exquisidesa,
de qui fendeix la mirada
dels arbre si obre els ulls
pusil·lànimes amb raors
fets de rosers i palmes;
desig de qui llegeix l’aire
i escalfa calfreds i llepades
per perpetuar la memòria.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!