marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

29 de juny de 2013
0 comentaris

EN SÉ D’UN QUE NO FARÀ PETRA

Enguany se celebren els tres-cents anys del naixement de fra Juníper Serra, fra Ginebró, en termes tradicionals, o Miquel Josep Serra i Ferrer, com va ser batiat. Val a dir que el Govern de les Illes Balears ho celebra de manera brillant, nogensmenys fra Ginebró evangelitzà Califòrnia i la seva estàtua representa aquest estat nord-americà a la Sala de les Estàtues del Capitoli dels EUA a Washington. El corol·lari de tot plegat és que a través de frare petrer podem gallejar una mica, només una miqueta, davant la potència ianqui. 

 

I mirar, es clar, que serveixi d’esca per fer venir nord-americans a Mallorca, que per aquestes illes només val allò que pot servir d’atractiu turístic.
En el marc d’aquest “Any Juníper Serra”, el Govern illenc organitzà dijous passat a la madrilenya Casa de Amèrica la conferència ‘El fraile Serra y el pastor Edwards: modelos de aproximación católica y puritana a la realidad norteamericana’, de José Antonio Gurpegui, a la que seguí un concert de música barroca a càrrec d’un quartet de cambra de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears, patrocinat per l’Institut d’Estudis Baleàrics. Presentà l’acte l’impresident Bauzá que no dubtà a dir que: “El objetivo [de la commemoració] es que Junípero Serra no pare de sonar y de escucharse en todo el mundo”.

L’impresident es gasta una milionada en assessors que no en foten brot i que, a sobre, fan malament la poca feina que fan. Fer dir a Bauzá que fra Ginebró “no deixi de sonar” és fer-li un flac favor: a més de sonar molt malament, què vol dir? Com sona, per ell, el frare petrer? Deplorable i vergonyós.

I ves per on, cercant la veu “Petra” a l’Alcover-Moll em trob amb una locució que sembla feta a posta per a l’impresident nostre: —No farà Petra: es diu d’una persona que és considerada curteta d’enteniment o d’iniciatives, incapaç de fer coses gaire importants (Mall.).

Per cert, molts anys i bons als Peres i a les Petres; als Paus i a les Paules; als Pols i a les Poles amb els seus corresponents augmentatius i diminutius. Especialment a un Pau que encara s’està coent.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.