marginàlies

Pedro Morenés y Álvarez de Eulate és l’actual ministre de Defensa de l’Estat Espanyol. Biscaí de naixement, llicenciat en Dret i diplomat de direcció d’empreses, ha estat molt lligat a la indústria armamentística. Una de les empreses de les que fou conseller, fabricava bombes de dispersió (o de raïm) i entrà en crisi el 2008 arran de la prohibició d’aquestes bombes pel tractat de Dublín. Segons Viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Pedro_Moren%C3%A9s_y_%C3%81lvarez_de_Eulate), “el 2008 el govern del PSOE aprovà una llei sobre la base del Tractat de Dublín contra les bombes de dispersió, per la qual cosa foren declarades il·legals. Després d’aquest fet, Pedro Morenés va decidir denunciar el govern espanyol, exigint una indemnització de 40 milions d’euros. Amb el canvi de govern, el PP el va situar com a Ministre de Defensa, i la justícia resolgué que l’Estat espanyol haurà de pagar la indemnització de 40 milions d’euros a una companyia que va comprar el deute”.

Així, a Morenés y Álvarez de Eulate ningú no li podrà negar que és entès en la matèria de la qual és ministre i, a sobre, llest i viu com una fura.

Fabricar armes és tan legal com fer poemes, encara que no siguin comparables ambdues activitats. Això sí: és infinitament més rendible, ai las!, vendre pistoles, fusells d’assalt i altres ginys mortífers que vendre versos, d’amor o de guerra, vés per on.

El senyor Morenés, avui, a la ràdio nacional d’Espanya, se li han pujat tots els galons i les estrelles dels seus oficials i generals al cap, i ha dit, més emprenyat que una moneia, que “si tothom compleix amb el seu deure, li assegur que no farà falta cap tipus d’actuació com la que vostè està plantejant”. Així contestava a la pregunta de quin paper podria tenir l’exèrcit espanyol en el cas d’una declaració unilateral d’independència al Principat.

La majoria de les formacions polítiques –excepte la del senyor Morenés, és clar- se li han tirat a sobre amb tot motiu: ¿qui és ell, per molt ministre antigament de la guerra que sigui, per dir el que diu i amb la fermesa amb què ho fa com si parlàs dels treballadors de la seva fàbrica de bales i bombes?

I tanmateix, per mi, també ens hauríem de tirar a sobre de qui li ha fet la pregunta perquè és senyal inequívoc que, sense cap argument escrupolosament democràtic per oposar-se a la voluntat lliurement i pacífica expressada pels principatins, són molts, moltíssims, excessius, els que ens passarien per les armes a tots els que desitjam l’emancipació del nostre poble, dels nostres pobles. I lluitar amb les raons, les urnes i les paraules aquest trogloditisme rampant, és molt pitjor que voler abatre Goliat sentint-te David.

Tota la raó té Mariano Rajoy Brey quan espera que, a la fi, s’imposi el sentit comú. Efectivament, és de sentit comú voler marxar d’un estat que et fa la vida materialment impossible.