marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

18 de març de 2019
0 comentaris

EL MARIDATGE DE LA GUITARRA AMB EL MURTER TIBETÀ

Si el meu preceptor major considera que el quart gol d’ahir del Barça al Betis que marcà Messi és una obra d’art, no cal que ningú no ho dubti ni que pensi que és una exaltació excessiva. Ben cert que el futbol és futbol, una definició que ho diu tot sense dir res, i que barallar-se per una pilota és d’un infantilisme exacerbat, m’alliçona, però certament aquest gol és d’altre món. Com més el mires, més hi trobes, com en els bons poemes, sembla que em digui el preceptor menor amb la seva llengua de pedaç acabada d’estrenar. I aprofita l’avinentesa i la referència per recordar-me que ahir era el dia de la poesia catalana a internet i no el vaig celebrar. Intent de disculpar-me i ell em talla de cop canviant de conversa i de joc.

I a tots dos preceptors, ves per on, avui els vessava la creativitat –atribuïble al canvi de temps que com més va més embogeix- i han volgut compondre una cançó, una obreta per a tres veus i guitarra amb tassó de vidre fregat amb acompanyament de murter tibetà. El major a la guitarra, el petit en el murter i jo intentant acompanyar fent mamballetes. El menut hi ha volgut posar la lletra i el major la música. Ho hem intentat un seguit de vegades, recordar-nos de les notes i de la lletra, i no ens n’hem acabat de sortir, però hem rigut ben a plaer. I ni els veïns de baix, que solen ser exigents amb el control dels renous, ni el ca adoptat no s’han queixat gens, senyal inequívoc que la composició no era com el gol d’ahir d’en Messi, però s’hi apropava.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.