LA INVISIBILITZACIÓ COM A ARMA MÉS EFECTIVA

A Txetxènia, república integrada a la Federació Russa, la vida val molt poc, si va a dir ver. Fa anys que la violència -en forma de guerra o altres menes de matar- ho domina tot i res no indica que no ho segueixi fent sangonosament en els propers temps. D’aquest racó de món que, com tots, deu ser d’encant, cruelment, només ens arriben notícies dels estralls de la iniquitat, raó per la qual en sentir el seu nom se l’associa immediatament amb la salvatgia i la brutalitat.

La darrera nova txetxena que fa cruixir tota bastida humana és que tanca els homosexuals en un camp de concentració. Així ho denunciava el primer dia d’aquest mes el diari rus independent Nóvaia Gazeta.A part d’aquesta ferotgia, el diari també denunciava l’assassinat de tres homosexuals i n’aventurava la desaparició d’un nombre indeterminat.

Arran d’aquesta publicació, Human Rights Watch va denunciar una campanya brutal contra el col·lectiu LGTBIQ [lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals, intersexuals i queers] per tot Txetxènia i tant la Unió Europea com Rússia diuen que estan confirmant aquestes informacions.

De tota manera i com era d’esperar, també el govern txetxè ha reaccionat i de la manera que ho solen fer els dèspotes i els arruïnats de seny: negant els fets tot assegurant que aquest article va ple de mentides. I per reforçar aquesta afirmació taxativa el portaveu governamental dir que “no és possible arrestar o reprimir gent que no existeix a la república”.

Queda clar, doncs, que a Txetxènia no hi ha homosexuals, ho diu el seu govern. És la tàctica infal·lible de la negació de la realitat, de la invisibilització del que no és com el poder absolut -i no en mans de la raó, sinó de la força brutal que sigui- voldria.

Això passa a Txetxènia i ens espantam i tot, però la mateixa tàctica invisibil·ladora es fa servir arreu per neutralitzar qualsevol realitat que no s’adiu amb el monocromisme que imposa el poder. Sense anar més lluny, aquí, a casa nostra, s’invisibil·litza la pobresa extrema; o la conculcació d’un dret tan essencial com el de disposar d’un habitatge digne; o la conculcació d’un altre dret fonamental, el lingüístic, que tant afecta els catalanoparlants.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*