marginàlies

Amb una mà en la terra,
com si fos arrel,
i l’altra dibuixant
núvols,
així estimava els dies
sense témer la fosca.

El lloc cercat
és el llot del desig,
així ho cantava
invocant
la suor freda
per a una pau calenta.

Els mots no moren
com ho fan les boques,
sempre trobaren
veus
per fer companyia
a la solitud
de qui vol ser vol.