Gramenetum

Avui, 24 d’abril, és el dia de la commemoració del centenari del genocidi armeni. Ara fa un segle, l’adveniment de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) va implicar l’exposició de l’Imperi otomà a un conflicte de grans proporcions que posava al descobert els seus problemes estructurals. La resposta dels anomenats ‘Joves Turcs’ davant les tensions de la guerra va ser el reforç de la política d’homogeneïtzació interna, fet que derivà el 24 d’abril de 1915 en l’arrest i assassinat d’uns 800 intel·lectuals armenis, en una jornada que es coneix com el Diumenge Vermell. Aquest esdeveniment va constituir l’inici simbòlic del que avui coneixem com el Genocidi Armeni (1915-1916), el qual es va saldar segons alguns autors amb 1,5 milions de morts –el 70 % de la població armènia– i centenars de milers de desplaçats.

Pel poble armeni avui és una data significativa que any rere any serveix per commemorar i recordar uns fets històrics que encara no tenen el reconeixement internacional que es mereix.

Però enguany és una data especialment trista i significativa, no només pel simbolisme del número rodó del centenari sinó perquè s’ha arribat fins aquí sense haver aconseguit la restauració de la memòria històrica i el ple reconeixement de la comunitat de països del món, encara que si que va ser reconegut pel Parlament català en el 2009.  Només fa uns dies vam tenir ocasió de sentir les paraules de condol del Papa Francesc que alhora van generar la protesta del president turc que només reconeix les matances i els fets de guerra, però no el seu caràcter genocida sistemàtic.

Actualment hi ha 5 cops més població armènia fora de les seves fronteres que a l’interior del país. També han arribat, molt darrerament al nostre país i una comunitat important, d’uns 500 membres, hi viu a la ciutat de Santa Coloma de Gramenet des de fa uns anys. Allà han creat una associació cultural, fan classes, cerimònies religioses, familiars i festives, tot participant a la vida social de la població.

Per això el fotògraf colomenc Andreu Fernàndez ha preparat una molt interessant exposició, ‘Armènia: cent anys després’, on reflexa la vida quotidiana dels armenis catalans i també ens apropa a la desconeguda realitat dels armenis d’Erevan, Nagorno-Karavack i altres llocs del Caucas asiàtic. L’exposició es pot veure fins el 15 de maig al Centre Cívic Riu (C. Lluís Companys nº 9 de Santa Coloma de Gramenet).

Qui se’n recorda dels armenis? Aquesta era la pregunta que feia Hitler als seus generals quan preparava la invasió de Polònia i tot l’est europeu.

Com deia Companys referint-se als catalans, ‘totes les grans o petites causes tenen els seus defensors, però aquesta causa només té com a principals defensors, de moment, als mateixos armenis’.