Gramenetum

El passat cap de setmana, del 10 al 12 d’abril, es va commemorar a Buchenwald , a prop de Weimar a Alemanya, el 70 aniversari de l’alliberament d’aquest camp de concentració nazi de la Segona Guerra Mundial. Una delegació de l’Amical de Mauthausen i un grup de joves estudiants catalans van visitar el memorial dels camps de Buchenwald, el de Dora-Mittelbau (on en els seus túnels es fabricava coets i missils de ‘destrucció massiva’) i l’antiga fabrica de forns crematoris Topf&Söhne a la veina ciutat d’Erfut. També van participar a les cerimònies de l’aniversari a l’Appelplatz i a l’acte d’inauguració de la pedra en memòria dels deportats espanyols i catalans al Block 45.
Es tracta d’un projecte educatiu, solidari i de memòria on ben segur haurien de participar també molts polítics, de diversos dels grans partits, que recurrentment utilitzen els termes ‘nazi’ i ‘nazisme’ amb foscos interessos polítics i amb total impunitat.
Buchenwald va ser un dels camps de concentració més grans i més antics en territori alemany. Va estar funcionant des del juliol de 1937 a l’abril de 1945 i les seves víctimes es calculen en unes 56.000 de les que unes 11.000 eren jueus. No era un camp d’extermini industrialitzat amb càmeres de gas com els d’Àustria o Polònia, però molts presoners van morir assassinats o a causa dels durs treballs i les inhumanes condicions de vida que patien.

És un enorme contrasentit que justament la ciutat on està el bosc de Buchenwald, Weimar, fos fins llavors una rica capital cultural on van viure Goethe, Schiller, es va aprovar la ‘República de Weimar’ i es va desenvolupar el moviment artístic Bauhaus. Després, tristament, també seria la capital on es van crear les joventuts hitlerianes i una de les ‘preferides’ del règim.
Entre els seus presoners més coneguts destaquen Jorge Semprún, que va ser ministre de Cultura (que dirà quan senti parlar algun polític socialista?) i autor de la història autobiogràfica ‘El largo viaje’ sobre el seu pas per Buchenwald, o l’ Stephan Hessel, diplomàtic francès que va ser el darrer signatari viu de la Declaració dels Drets Humans i autor del famós best seller ‘Indigneu-vos’. També podríem parlar d’altres supervivents menys coneguts, però ben reconeguts i estimats, com l’andalús José Maria Villegas o el català Edmon Gimeno, per anomenar només alguns dels protagonistes que van fer una tasca important de difusió entre els joves i estudiants.
Hessel afirmava que els drets humans es van establir per alliberar la humanitat de la por. Per això deia que sii els éssers humans no podem exercir els nostres drets, podem veure’ns compel•lits a la rebel•lió. A aquesta rebel•lió que ell mateix ens convoca pacíficament en el seu llibre: Indigneu-vos! Poc després escrivia una segona part amb el títol de Comprometeu-vos! En aquest llibres, que han interessat i mobilitzat a gent de tot el món, ens diu que la indignació ha d’anar seguida i lligada amb el compromís i amb l’acció.
En les seves paraules: El nostre món està en crisi. I només en sortirà amb la determinació, el compromís i el coratge dels qui proclamin alt i fort els valors de la democràcia i el respecte indispensable dels drets humans. No permetem que les oligarquies econòmiques i financeres controlin, per treure’n profit, les legítimes aspiracions dels pobles.
Mentrestant, ministres, presidents, diputats, alcaldes i portaveus de tota mena s’entesten en barrejar ETA, nazis i, ara també, ‘gihadistes’ només per interessos polítics espuris. Potser ja està molt vist comparar qualsevol opció contraria o dissident amb el nazisme i la renovació consisteix en atiar la por del terrorisme fonamentalista. Sembla que per a ells, i per a elles, tot s’hi val!
Per saber més: www.amical-mauthausen.org info@amical-mauthausen.org