Qüestions secundàries
A l’esmentat llibre no hi ha una exposició única sobre l’assumpte del vel, i la seva imposició a les dones musulmanes per efecte i pressió de l’islamisme més fonamentalista, i resulta curiós llegir precisament als textos que venen a excusar el seu ús – siga a occident o als països arabs, però especialment als primers – arguments com aquestos: “[…] La importància desmesurada que les feministes secularistes donen a qüestions secundàries com el hijab o la poligàmia, i la seva negativa a, si més no, considerar els veritables problemes que afecten a les dones musulmanes.”
Curiosament el text citat és d’Abdennur Prado, un dels dos homes que col·labora en l’obra. I curiosament eixe argument ha vingut a fer-se servir a ca nostra, per aquells que venen a erigir-se en defensors de la pluralitat i llibertat, i capgirant eixos valors, justifiquen l’ús “lliure” del vel i les seves variants, fins arribar al burka. I al fer-ho obliden que és el burka, quin significat té i quina dominació exerceix provinent dels homes i més concretament de la corrent salafista dels musulmans. Ho explica molt clar Wassyla Tamzali, al seu llibre “El burka como excusa. Terrorismo intelectual, religioso y moral contra la libertad de las mujeres”, editat per Saga editorial. Wassyla és una autora algeriana que paga la pena llegir sempre. A “Una dona enrabiada. Cartes des d’Alger als europeus desenganyats” de la mateixa autora i publicat igualment a la col·lecció Dones d’avui de 3i4, trobem una replica perfecta al discurs de la relativitat: “Sovint sento dir que la lluita feminista als països del Sud no té en compte les realitats. Se’ns encoratja a agafar-nos-ho des del punt de vista social, és a dir, l’educació, la salut, l’autonomia econòmica: se’ns aconsella que deixem de banda, provisionalment, la qüestió de la llibertat i també de la igualtat. Se’ns demana que tinguem en compte les mentalitats”.
Afegiria que això és una constant a les reivindicacions feministes, ja pot ser el que siga que reivindiques, que hi haurà qui aleshores et dirà que hi ha coses més importants, ignorant que el moviment feminista es des dels seus origens polièdric, en la mesura que reclames igualtat real i aquesta cal assolir-la des de molts àmbits, sense que puga atendre’s un deixant de banda altres. Que hi haja especialistes en una matèria, no s’ha de confondre amb el reduccionisme de la lluita que sempre ha estat global i mai relativista.
M’esmussa escoltar els discursos de la gent autodenominada d’esquerres i revolucionària, la gent que ho vol tot, quan diu que també vol el burka, encara que ho diguen més suaument, que diguen que respecten la llibertat de les dones per posar-se el vel. Capgirant així el discurs, fent que aparega l’oposició a la mutilació femenina, com un retall a les llibertats. És una perversió absoluta, perquè el burka mai pot anar unit a la paraula llibertat, emancipació ni igualtat de les dones.
Torne a citar a Wassyla:
“Per tancar aquest capítol, a les meves amigues feministes – a les quals anomenaré postmodernes per diferenciar-les de les que, com jo, continuen lligades al feminisme laic, universal i modern -, a l’esquerra radical que encapçala unes lluites que són les meves, als fills del colonialisme francès, amb qui comparteixo un tros d’història, i a tots els qui em demanen que difereixi les meves crítiques a la condició de les dones dins l’islam i a la cultura de la xaria, invocant el risc de veure cm s’afebleixen unes lluites socials i polítiques molt més importants que <<això del mocador>>, els diré que continuo vigilant.
[…]
Aquest discurs us retorna, intel·lectuals desencantats, al vostre món, a la vostra història, als vostres fracassos, com a mínim a les apories que encerclen la vostra modernitat. Preferiu no sentir-nos i, en una fugida cap endavant de la qual encara no sabeu els resultats a casa vostra, però de la qual nosaltres ja veiem els desastres a casa nostra, us llanceu a ulls clucs dins el culturalisme. El modernisme és mort, visca la modernitat”.