Ho diré clar, curt i ras, estic farta, i molt, de que a cada trinco isca un sabut a dir que els valencians ja se sap, som molls, que ja ho digué aquell (a vegades no saben ni qui fou aquell ni quan ho digué), o bé que ens diguen que tenim el que ens meresquem, per què després de tot duguem anys votant al PP, i som la terra de Zaplana, de Camps, de Fabra …
I a més de farta, em fa molt vergonya quan eixos comentaris venen de gent del Principat o les Illes, amb uns displicència impròpia de les terres i lluites comunes. I com sempre passa amb la supèrbia, oblidant que també a eixos territoris patim greus casos de corrupció, i en no poques ocasions de gent del terreny, no dels colonitzadors que no tenen més funció i objectiu que esquilmar la terra que ocupen. Per no parlar de les majories del PP a les Illes o les de la dreta representada per CiU, jugant al peix al cove durant anys, ignorant l’anhel d’independència. I sense que a hores d’ara, pugam dir que s’haja acomplit amb el promés: data i pregunta.
Tanmateix, continuen tractant no ja als i les independentistes del País Valencià com a menors, sinó a tot el poble com si fora un adolescent al que cal renyar i examinar constanment, per a reiteradament dir-li: encara no, vas millorant, però no podem aprovar-te, pensa que tens avaluacions perdudes.
Parlen des del desconeixement i la condescendència, i així amics i saludats no és basteix cap projecte polític ni social.
Al País Valencià hi ha una llarguísima història de repressió, intents constants d’anorrear-nos com a poble, i ací seguim. Dignes, batalladors i solidaris, la darrera mostra, avui, amb els carrers plens de gent clamant no per una televisió, sinó per la democràcia, la llibertat, la llengua i el respecte al poble.
Per favor, no ens doneu lliçons, ni tan sols d’història del segle XVII.
—–
Fotografia, a la porta de RTVV el 29 de novembre a migdia. Vicent Mifsud atenent als mitjans que cobreixen la notícia del tancament de la RTVV.