Un altre blog

Anna Oliver Borràs

Molls

1

Ho diré clar, curt i ras, estic farta, i molt, de que a cada trinco isca un sabut a dir que els valencians ja se sap, som molls, que ja ho digué aquell (a vegades no saben ni qui fou aquell ni quan ho digué), o bé que ens diguen que tenim el que ens meresquem, per què després de tot duguem anys votant al PP, i som la terra de Zaplana, de Camps, de Fabra …

 

I a més de farta, em fa molt vergonya quan eixos comentaris venen de gent del Principat o les Illes, amb uns displicència impròpia de les terres i lluites comunes. I com sempre passa amb la supèrbia, oblidant que també a eixos territoris patim greus casos de corrupció, i en no poques ocasions de gent del terreny, no dels colonitzadors que no tenen més funció i objectiu que esquilmar la terra que ocupen. Per no parlar de les majories del PP a les Illes o les de la dreta representada per CiU, jugant al peix al cove durant anys, ignorant l’anhel d’independència. I sense que a hores d’ara, pugam dir que s’haja acomplit amb el promés: data i pregunta.

 

Tanmateix, continuen tractant no ja als i les independentistes del País Valencià com a menors, sinó a tot el poble com si fora un adolescent al que cal renyar i examinar constanment, per a reiteradament dir-li: encara no, vas millorant, però no podem aprovar-te, pensa que tens avaluacions perdudes.

 

Parlen des del desconeixement i la condescendència, i així amics i saludats no és basteix cap projecte polític ni social.

 

Al País Valencià hi ha una llarguísima història de repressió, intents constants d’anorrear-nos com a poble, i ací seguim. Dignes, batalladors i solidaris, la darrera mostra, avui, amb els carrers plens de gent clamant no per una televisió, sinó per la democràcia, la llibertat, la llengua i el respecte al poble.

 

Per favor, no ens doneu lliçons, ni tan sols d’història del segle XVII.

—–

Fotografia, a la porta de RTVV el 29 de novembre a migdia. Vicent Mifsud atenent als mitjans que cobreixen la notícia del tancament de la RTVV.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

On estava jo? #RTVVnoéstanca

2

La mescla entre el caràcter mediterrani del pensat i fet i l’educació judeocristiana que arrastrem, esta fent estralls aquests dies ràdiotelevisivament convulsos. Sembla que la gent té necessitat d’escoltar els “mea culpa” i veure com públicament es demana perdó per no haver estat a l’altura del poble. La gent tan acostumada a veure la palla en l’ull de l’altre accepta més malament veure la biga en el propi, i així ens va.

 

Sembla que haja passat un segle en compte de dies des de que Fabra El Nomenat i mai votat, decidirà que si no podia seguir tenint el joguet el trencava abans de tornar-lo. I dit i fet, anuncià amagat darrere un paper, per nota de premsa, que RTVV es tancava.

 

I el terratremòl inicial de solidaritat envers la gent treballadora de la ràdio televisió valenciana, ha deixat escletxes per on ràpidament s’han colat les crítiques: que si abans tenien que haver parlat, que si era un altaveu del PP, que a bones hores denunciar la manipulació, que si on estaven quan açó o allò …

 

I sincerament a mi els ulls em roden i l’angunia em revolta. Primer per què és mostrar molta ignorància dir això, quan probablement no s’ha fet costat a cap de les moltíssimes protestes que precisament els i les periodistes han fet en defensa d’una ràdio televisió pública, en valencià i de qualitat.

Però sobretot per què jo giraria el focus i em preguntaria: on estava la societat quan a les víctimes del metro? On estaven eixos crítics que necessitaren que un programa de televisió els diguera el que havia passat al costat de casa seua, quan a més el programeta de marres es basava en tota la investigació i el publicat per periodistes valencians? On esta tot el món quan hi ha manifestacions del món de l’ensenyament? Ah, no, que això és cosa dels mestres .. On esta la ciutadania quan les plataformes en defensa de la sanitat pública fan actes? Ah no, que això és cosa dels matasans … On esta el veí del quart quan les feministes (sols elles, massa vegades) denuncien la violència masclista? Ah no, que això és per què ara s’exagera molt amb tot això. On estaven quan es denunciava l’especulació i el dany irreversible al territori? Ah no, que això son quatre ecologistes tremendistes. .. I quan s’ha encerclat la Generalitat per a denunciar la corrupció? I quan s’han fet concentracions davant els ajuntaments per demanar transparència? I …

 

Clar que RTVV no ha estat modèlica, i clar que malgrat la xicoteta revolució d’aquests dies ara tampoc em sento representada en un mitjà que insisteix en parlar de Comunitat valenciana, o que continua citant a un debat sols als grups parlamentaris, o que segueix sense donar veu a qui fou injustament acomiadat amb l’ERO il·legal.

 

Però és que no es tracta d’això, es tracta de dir prou a aquest govern acusat de corrupció, balafiador, espanyolitzant i submís a les ordres del Govern central, prou a aquests polítics que manen i ordenen com si el País Valencià fora el corral de la Pacheca, com si nosaltres forem un ramat que ara el fas pastar ara el degolles per menjar-te’l si cal.

 

Estic cansada de gent que s’enlluerna en lluites llunyanes i que gira l’esquena a les que li exigeixen mullar-se, pendre partit, fer costat.

 

M’agradaria molt doncs, que demà els carrers de València, Castelló i Alacant s’inundaren de gent, al costat dels jupetins rojos, en solidaritat i reconeixement a la gent que malgrat totes les repressalies i pressions no ha estat amordaçada i ha aconseguit ser l’altaveu d’una societat massa vegades complaent amb el govern.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari