L’anàlisi DAFO és una metodologia d’estudi de la situació d’una empresa o d’un projecte, en què s’analitzen per un costat les seues característiques internes (les seues Debilitats i Fortaleses), i per un altre la seua situació externa (Amenaces i Oportunitats) en una matriu quadrada. És, bàsicament, una eina que permet conèixer la situació real en què es troba una organització, una empresa o un projecte (com és el nostre cas), i planejar una estratègia de futur.
Aquesta metodologia va sorgir als Estats Units a finals de la dècada de 1960 durant una investigació realitzada a l’Institut d’Investigacions de Stanford. El seu objectiu era descobrir per què fallava la planificació corporativa en les decisions estratègiques empresarials o en el llançament de projectes.
En el cas que m’ocupa, i seguint aquest mètode d’anàlisi bastant freqüentment emprat en l’entorn professional en què treballe, he intentat aplicar-ho als fulls de ruta cap a la independència proposats per Mas i Jonqueras com si d’un projecte empresarial es tractara.
Durant l’etapa de planejament estratègic, i a partir de l’anàlisi DAFO, s’han de contestar cadascuna de les següents preguntes:
• Com es pot destacar cada fortalesa?
• Com es pot gaudir cada oportunitat?
• Com es pot defensar cada debilitat?
• Com es pot aturar cada amenaça?
Aquest recurs, que com he esmentat va ser creat a finals de la dècada dels seixanta del segle passat, va produir aleshores una autèntica revolució en el camp de l’estratègia empresarial.
L’objectiu de l’anàlisi DAFO és determinar els avantatges competitius de l’empresa o d’el projecte sota anàlisi, per tal de definir l’estratègia genèrica que s’ha emprar en funció de les seues característiques pròpies i de les de l’entorn en què es mou.
L’anàlisi consta de quatre passos:
• Anàlisi Extern
• Anàlisi Intern
• Confecció de la matriu DAFO.
• Determinació de l’estratègia a emprar.
El meu propòsit d’inici amb aquest apunt es plantejar els dos primers punts. Els altres dos següents poden vindre de les idees i les reflexions que es pugen aportar en un debat obert que, sense dubte, pot resultar força enriquidor.
L’organització o el projecte que s’analitzen en un DAFO no existeixen ni ho poden fer fora d’un entorn. L’anàlisi extern permet fixar les oportunitats i les amenaces que aquest entorn pot presentar a una organització o a un projecte.
Les oportunitats són aquells factors, positius, que es generen en l’entorn i que, un cop identificats, poden ser aprofitats.
Per contra, les amenaces són situacions negatives, externes al programa o al projecte, que poden atemptar contra aquest, per la qual cosa, arribat el cas, pot ser necessari dissenyar una estratègia adequada per poder-les sortejar.
Els elements interns que s’han d’analitzar durant aquesta anàlisi corresponen a les fortaleses i a les debilitats que presenten l’empresa o el projecte. L’anàlisi interna permet fixar-les.
Per realitzar l’anàlisi interna, s’han d’aplicar diferents tècniques que facen possible identificar dins de l’organització o del projecte quins atributs li permeten generar un avantatge competitiu sobre la resta dels seus competidors o dels projectes rivals.
Les fortaleses són tots aquells elements interns i positius que diferencien al programa o el projecte d’altres de la mateixa classe.
Per contra, les debilitats es refereixen a tots aquells elements l’empresa o el projecte que presenten i que constitueixen barreres per aconseguir la bona marxa de l’organització o l’execució reeixida del projecte.
De la combinació de fortaleses amb oportunitats sorgeixen les potencialitats, les quals assenyalen les línies d’acció més prometedores per a l’organització o per al projecte.
Per contra, les limitacions, determinades per una combinació de debilitats i amenaces, col·loquen una seriosa advertència. Mentre que els riscos (combinació de fortaleses i amenaces) i els desafiaments (combinació de debilitats i oportunitats), determinats per la seua corresponent combinació de factors, exigiran una acurada consideració a l’hora de marcar el rumb que l’organització o el projecte haurà d’assumir cap a el futur desitjable.
Explicat breument, i espere que comprensiblement, la tècnica d’anàlisi, passe a fer-ne en primer lloc el del full de ruta que va exposar Artur Mas:
DEBILITATS:
-Una llista única independentista pot fer que la gent que no té la independència com a prioritat ni com una urgència no s’hi sume.
-És una proposta que no va en línia amb la dels altres dos partits sobiranistes, ERC i la CUP, que s’han manifestat a favor de llistes separades.
-És una proposta personal d’Artur Mas, no consultada ni consensuada prèviament amb el seu partit. Per tant, no se sap el grau real de recolzament amb el que conta dins de la seua propia organització.
AMENACES:
-La dependència que tindrà Catalunya de l’Estat espanyol durant el 18 mesos posteriors a les eleccions plebiscitàries, durant els que aquest intentarà entrebancar al màxim i per tots els mitjans al seu abast el procés. Açò pot fer molt vulnerable el procés.
-Perdre el referèndum de proclamació de l’estat català passats els 18 mesos desprès de les plebiscitàries, portaria el procés a un atzucac molt complicat de resoldre.
FORTALESES:
-La idea de llista única mixta i transversal entre polítics i societat civil, crea una imatge nova i fresca que no té precedents en cap de les eleccions fetes abans als països dels nostre entorn. Aquesta manera de fer les eleccions pot esdevenir un logo molt positiu i potent de cara a la comunitat internacional.
-La idea de llista única pot desfer instantàniament qualsevol campanya de desprestigi que puga engegar l’estat espanyol, al no tindre aquest un objectiu clar al que combatre, en tractar-se d’una llista amplia, mixta i transversal.
-Una llista electoral es composa de 135 noms, què es pot fer molt plural i atractiva apel·lant als indecisos de tots els colors de l’espectre polític. social i ètnic de la societat catalana.
-En cas de què l’estat decidisca impugnar les eleccions o il·legalitzar als qui s’hi presenten, una majoria de la població se sentiria directament atacada, ja que degut a la pluralitat de la llista, a dins de la qual segurament hi haurà algú amb el que se sent plenament representat o identificat. Açò faria que el greuge se sentira en les persones d’una manera molt directa, diguem-ne personal
-En fer-se el finançament de la campanya electoral al marge dels partits i dels seus canals habituals, es garantiria la indepèndencia sobre les influències i les pressions polítiques dels grups financers que habitualment financen les campanyes electorals dels grans partits (La Caixa, BBVA, Santander, …).
-Amb el fet de que siga un requisit que la llista única obtinga la majoria absoluta en el nou Parlament, es llança un missatge molt potent i positiu a la comunitat internacional.
-El fet de ser una llista mixta i transversal, que barreja representants de partits i de personalitats distingides i representatives de la societat civil, molts d’ells professionals i especialistes en matèries clau per a la construcció de l’estat a Catalunya, pot donar molta força i espenta al procés.
-El referèndum de proclamació de l’estat català, en cas de guanyar-se, suposaria la proclamació definitiva del nou estat amb el potent aval d’una doble consulta, eleccions i referèndum, que faria reconèixer de manera inapel·lable davant la comunitat internacional i de les Nacions Unides la voluntat clara i nítida del poble català d’esdevenir un nou estat sobirà dins d’aquesta mateixa comunitat internacional.
OPORTUNITATS:
-Les innegables sinergies que es derivaran d’una unió apartidista de polítics i de societat civil ben amplia, transversal i plural, que multiplicaran l’efecte de suma inicial.
-Les innegables aportacions originals i innovadores al procés que s’hi produiran per part dels profesionals qualificats de la societat civil que s’hi sumaran.
I ara passe a fer l’anàlisis DAFO de la proposta d’Oriol Junqueras:
DEBILITATS:
-El problema de les llistes separades és que si el resultat de les eleccions, tot i ser guanyadores, és molt ajustat, potser la minoria que hi haurà votat en contra i l’estat espanyol utilitzaran tots els arguments que pugan per convèncer la comunitat internacional que el resultat no es pot llegir en clau plebiscitària. Argumentaran que com totes les candidatures portaven al programa altres punts, tant o més importants, que la pròpia independència, seria impossible destriar-los, i més en una època de greu crisi econòmica com la que estem vivint.
-Es una proposta que no va en la línia de llista única presentada pel partit majoritari per la independència, CiU.
AMENACES:
-Proclamar una DUI immediatament després de les plebiscitàries, potser no tinga el reconeixement de la comunitat internacional, per considerar-la precipitada, per haver-se fet sense una negociació prèvia amb l’estat espanyol i per no haver resultat de la voluntat popular a través d’un referèndum clàssic.
FORTALECES:
-Les llistes separades de diferents ideologies sota un mateix paraigües amb un ampli espectre ideològic, des del liberal independentista de CDC/CiU fins a l’esquerra marxixta independentista de la CUP, passant per la social-democràcia independentista d’ERC, farà sumar-hi gent que no té la independència com a urgència ni com a primera prioritat. El fet d’acompanyar-les d’altres punts socials i polítics, pot fer possible que moltes persones que a les enquestes sumen amb els independentistes però amb certes reserves, a les eleccions acaben també exercint com a tals.
-La proposta de llistes compartides es compartida amb un altre dels grups independentistes, el de la CUP.
-La proposta presentada per Junqueras havia estat prèviament acordada amb el seu partit.
OPORTUNITATS:
-La proposta de Junqueras permet actuar amb la legalitat d’un estat propi des del primer moment per construir les estructures d’estat, amb una total indepèndencia de l’estat espanyol. Els entrebancs esperats per part d’Espanya vindran per molts costats, però mai des del costat de la legalitat espanyola.
Des de què Mas i Junqueras van exposar públicament els seus respectius fulls de ruta, molts han estat els articles en mitjans de comunicació i les opinions en els blocs que han ressaltat els punts en comú i els de discrepància entre les dues opcions.
Per tant, per no repetir-me, he intentat aportar-hi una visió des d’un punt de vista més nou i original, utilitzant una metodologia, com anteriorment he esmentat, molt utilitzada en el món empresarial més avançat, i que he considerat vàlida per mamprendre l’anàlisi d’aquest procés.
Deixe obert i per a un següent apunt el punt culminant d’aquesta anàlisi, el de la determinació de l’estratègia o estratègies a emprar en el futur per intentar assegurar l’èxit final del projecte/s, una volta s’hagen pogut analitzar molt acuradament els punts forts i febles de les dues propostes. Potser es puga obrir un debat enriquidor al respecte en aquesta gran comunitat de lectors i blocaires que és VilaWeb.
València, a 8 de desembre de 2014.