La paella mecànica

Va ser divendres passat a Barcelona, durant la celebració de les Jornades del Partit Popular sobre Estabilitat i Bon Govern a Corporacions Locals (sic).

Rita Barberá, la alcaldísima de València i de l’Espanya del PP, va declarar allà que els del PP “… estem al costat de la llei, la democràcia i l’estat de dret, sense burlar-nos de cap tribunal i menys del Constitucional, i perquè defensem amb orgull la unitat d’Espanya “. Rita dixit.

Fa uns dies, en aquest mateix bloc, denunciava en un altre apunt els repetits incompliments de les sentències judicials, emeses per tots els alts tribunals espanyols, sense excepció, que havia realitzat el govern de la Generalitat Valenciana, sense que per això, ni el govern espanyol ni la Fiscalia l’acusaren, tal com s’havia fet amb Artur Mas i alguns membres del govern català, arran de la celebració del procés de participació ciutadana de l’últim 9-N.

Perquè són més de 30 les sentències de diferents tribunals incomplertes per la Generalitat Valenciana, tant del Tribunal Constitucional, del Tribunal Suprem i del Tribunal Superior de Justícia valencià, per negar-se a facilitar la documentació requerida pels partits de la oposició, per tal que la ciutadania puga assabentar-se de les condicions en les que s’han adjudicat nombrosos contractes públics a empreses, en condicions suposadament de poca o nul.la transparència política.

De fet, fa uns dies, el diputat a les Corts per Compromís, Fran Ferri, assenyalava que en uns mesos el Consell “pot acumular més de 50 sentències dels tribunals en contra per vulnerar els drets fonamentals dels diputats, sentències que dictaminen i han dictaminat que el PP s’ha instal.lat un règim d’opacitat i de degradació democràtica”.

Però si açò sembla poca cosa, les croades del membres del Consell en contra de la unitat de la llengua catalana van provocar que el  Tribunal Superior de Justícia valencià, en la seua sentència número 474/2006, assenyalara textualment que “l’única raó de la posició de la Generalitat és l’obstinació de la ignorància i el rebuig dels criteris científics que avalen la unitat lingüística”.

Al maig de 2010, i després de dictar-se 35 sentències en contra del Consell per part de diferents tribunals, la Generalitat Valenciana es va veure obligada a reconèixer de manera implícita que els titulats en Filologia Catalana estaven exempts de realitzar les proves de coneixement de valencià en les oposicions públiques de professors al País Valencià.

En cada convocatòria d’oposicions, les universitats, els sindicats docents i les entitats cíviques recorrien davant els tribunals. I cada vegada els tribunals dictaminaven en contra del Consell.

Durant aquest període, els jutges van amonestar repetides vegades a la Conselleria d’Educació per mantindre aquesta postura sabent que no era la correcta. És a dir, i sense ser juriste, pense que podriem estar davant d’un cas clar de prevaricació, reconegut pels propis jutges. En la majoria d’aquestes sentències el TSJ valencià es referia a tota la normativa estatal que homologa i equipara la Filologia Valenciana a la Catalana. Fins i tot el Tribunal Constitucional es va pronunciar favorablement a aquestes tesis.

A hores d’ara ja han estat 46 les sentències judicials emeses contra el Consell, que avalen l’equivalència entre el català i el valencià. Entre els tribunals que han emès algunes d’aquestes resolucions es troben el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional.

El passat mes de febrer, i davant la negativa del Consell a acceptar la definició de “valencià” del propi ens estatutari que és l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la Universitat de València tornava a demanar que s’acataren les sentències judicials que avalaven la unitat lingüística de valencià i català i que es respectara a la comunitat científica universitària.

La Universitat assenyalava en un comunicat que hi ha una “gran quantitat de sentències” judicials sobre la definició del valencià -l’última del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana de juliol de 2013-, que han generat “suficient jurisprudència per afegir suport legal al reconeixement de la unitat lingüística entre el valencià i el català“. La Universitat de València recordava a més que el Tribunal Constitucional ja va concloure el 1997 que la denominació estatutària de la llengua no és “una denominació excloent”, i que l’última sentència del Tribunal Suprem, de 2012, “reitera que el valencià i el català són la mateixa llengua”.

I ara és el moment de tornar a recordar les paraules pronunciades per Rita Barberà: “… estem al costat de la llei, la democràcia i l’estat de dret, sense burlar de cap tribunal i menys del Constitucional”. Per a, tot seguit, afegir que l’escenari polític actual “està trufat de oportunismes extremistes, populismes dictatorials, radicalismes que somien amb assaltar el cel i trencar cadenats, salva pàtries“.

Paraules, aquestes últimes, a les que li done tota la raó a l’alcaldessa. I a la que li recorde de pas que ella, precisament ella, n’és un bon exemple.

Patraix, València, a 1 de decembre de 2014.

.