La paella mecànica

La Justícia de la pseudo-democràcia espanyola ha estat posada, un cop més, en evidència, aquesta vegada davant les Nacions Unides.

Les últimes actuacions del govern espanyol, pressionant al Tribunal Constitucional i als membres de la Fiscalia per la consulta ciutadana realitzada a Catalunya del passat 9-N, no han passat desapercebudes per a nombrosos mitjans de comunicació espanyols i internacionals. Ni tampoc per als propis jutges, els principals afectats per aquest descarat intervencionisme del poder executiu en el poder judicial espanyol.

Va ser el passat 26 de novembre. Les associacions judicials Francisco de Vitòria, Jutges per a la Democràcia i el Fòrum Judicial Independent, juntament amb l’organització defensora dels drets i llibertats civils Rights International Spain, van dirigir una carta a la Relatora Especial sobre la independència de magistrats i advocats de Nacions Unides, per denunciar diverses iniciatives del Govern espanyol en què, segons les seues pròpies paraules, “s’està erosionant el principi de separació de poders“, el que comporta el “debilitament tant del poder judicial com de l’Estat de Dret”.

Joaquim Bosch, portaveu de Jutges per a la Democràcia, va manifestar que “davant la fallida de la separació de poders al nostre país, resulta necessària la intervenció de l’ONU” i recorda que “la independència judicial no és un privilegi dels jutges, sinó una garantia que l’Estat de Dret funcionarà correctament en benefici de la ciutadania“.

En aquesta carta els jutges denunciaven l’última reforma del Consell General del Poder Judicial, la nova Llei orgànica del poder judicial proposada pel Govern, la manca de recursos i la pressió contra jutges exercida pel poder polític, i li demanaven a les Nacions Unides que es dirigisca al Govern espanyol per demanar-li explicacions i també per a què faça una visita a Espanya per analitzar les traves a la independència judicial que hi ha a l’estat espanyol.

La iniciativa, segons expliquen les esmentades associacions judicials (que representen juntes a la majoria de jutges i magistrats associats a Espanya) “s’ha acordat plantejar-la davant la gravetat de la situació“.

La carta es refereix, en primer lloc, a l’última reforma del Consell General del Poder Judicial, que es va imposar amb el suport únic del partit en el Govern i amb l’oposició de totes les associacions judicials, i que va comportar el nomenament dels seus integrants per part dels principals partits polítics. “Amb aquesta vinculació tan evident al poder polític, el Consell General del Poder Judicial no pot garantir la divisió de poders“.

Així mateix en la carta es denuncia que la nova Llei orgànica del poder judicial, actualment en fase d’avantprojecte, va a suposar més minves en la independència de jutges i magistrats, ja que amb la nova organització territorial que vol establir-se, els presidents dels òrgans provincials seran imposats pel Consell General del Poder Judicial (recordem, dependent del poder polític), la qual cosa és especialment preocupant tenint en compte que aquests presidents tindran competència precisament per modificar la composició dels tribunals per a la investigació de casos de corrupció.

També es critica la prohibició a la llibertat d’expressió que pretén imposar-se a jutges i magistrats “pel fet de ser molestes per àmbits del poder polític que busquen blindar“. La nova llei també introduiria l’obligació de sotmetre’s a la jurisprudència del Tribunal Suprem, la qual cosa impedeix “que els jutges puguin obrar segons el seu propi criteri jurídic” i constitueix per tant “una amenaça a la independència del poder judicial“.

Les organitzacions denuncien igualment també la manca de recursos assignats als òrgans judicials per investigar els casos de corrupció, ressaltant que Espanya es troba a la cua d’Europa en nombre de jutges per habitant i en inversió en justícia. “Difícilment els nostres òrgans judicials poden actuar amb independència per investigar els centenars de casos oberts per corrupció si des del poder polític no s’assignen els mitjans necessaris“, s’apunta a la carta.

Per últim, les organitzacions posen èmfasi a la pressió política exercida contra els jutges que investiguen la corrupció, a través de desqualificacions abocades en mitjans de comunicació per autoritats i membres de l’executiu.

Tot un seguit de pràctiques que posen en relleu la veritable naturalesa antidemocràtica de la falsidemocràcia borbònica espanyola nascuda de la tan cacareada “exemplar” transició espanyola.

València, a 15 de desembre de 2014.