Com ens recorda el professor Isidre Crespo (“De Fuster a Pla, amb camí de tornada”, 2002) Josep Pla “creia que, per sobre de cap missatge personal exclusiu, la primera responsabilitat d’un escriptor és observar, relatar, manifestar l’època que li ha tocat viure”. Jo estic totalment d’acord amb aquestes reflexions de l’empordanès, i fins i
“Publique els meus escrits, habitualment, fora del País Valencià, ai! Perquè encara avui, al País Valencià, sóc un “personatge conflictiu”. Ho era amb el Franquisme, era natural. Ho sóc, sembla, amb la Democràcia. Una “democràcia” on jo o qualsevol altra persona continuem sent postergats per raons ideològiques, d’opció nacionalitària, pose per cas. Ja se’n
[maulet tossut, de treball subterrani] Metge, químic, també un gran activista i una fructífera vida, cent anys! de lluites, pors i esperançats afanys, sempre decidit valencianista. Pioner, fundador socialista, cercador de sendes i viaranys que amb tenacitat obrires molts panys, tot un valencià lliure i humanista. La teua passió fou la botànica, també en gaudires
Paco Cabanes, a més de ser el millor pilotari que hem tingut, va ser un valencià compromés amb la nostra llengua. L’any 1986 ja va participar en una campanya d’ACPV: “Sí a la nostra llengua”, i anys després amb Escola Valenciana. L’any 2015 vaig voler dedicar-li aquest humil poema, que avui és el meu petit
Aquell maleït jorn vau eixir de casa per defensar el Govern de la legítima República i ja mai més vàreu tornar al poble. La desfeta de la guerra us portà al dur exili. Anit, més de vuit dècades després i gràcies a aquesta poruga Llei de la Memòria, vam honorar la teua memòria. Anit, més
La Flama de la Llengua I restaràs tot l’any a la Casa Pairal, dintre del Castellet: porta, presó, baluard, bastió inexpugnable. I en vespres del solstici joves excursionistes et pujaran al cim, oh mític i enlairat Canigó! I encendran una foguera amb llenya de mil pobles. A trenc d’alba, amb la
Dins dels actes “Altea Capital Cultural Valenciana 2019-2020”, l’ajuntament d’aquest poble de la Marina Baixa proposà al pintor Antoni Miró participar-hi amb una exposició. I és que val a dir que el pintor alcoià està estretament lligat a aquest poble mariner. No oblidem que ací va viure i va tindre el seu estudi entre
S’han escrit articles; s’han editat llibres i ponències en congressos; s’han fet vídeos de la representació; cartells i quadres; díptics i postals; auques i còmics; unitats didàctiques, exposicions…i una pàgina web (www.tractatalmisra.com). Tot i així, al meu parer, hi havia un buit que calia omplir. Necessitàvem un llibre de lectura, de narrativa infantil, per
I ves per on aquell dia, un 20 de maig de 1973, allí al paratge de la Talaieta i en el I Festival de la Cançó que organitzaren els llauradors de Beneixama per celebrar la festa al seu patró, vaig sentir cantar per primera vegada a Ovidi Montllor. El cantautor alcoià, acomboiat pels seus
El Centre Ovidi Montllor d’Alcoi al Pare Vicent: valencià de pedra picada, portador de llum i dignitat. Llum i dignitat A Turballos trobareu una carrasca per recordar-nos el Pare Vicent, un mossèn patriota i coherent que mai es va amagar sota la closca. Faener, constructor d’una humil bresca on tots plegats viure
Malgrat que he anat a unes quantes presentacions dels seues llibres, he estat en homenatges que li han fet, he assistit a conferències que ha impartit i l’he pogut escoltar en altres tipus d’activitats culturals, la veritat és que personalment només vaig tindre l’oportunitat de parlar amb ella una sola vegada. Degué ser cap a
La corrupció dels Borbons és endèmica i no és el primer rei o reina d’aquesta dinastia que ha tingut algun escàndol per problemes de diners. Des del primer Borbó regnant, Felip V, la dinastia ha protagonitzat una història de conflictes interns, negocis i frivolitats de tota mena. El cas de Juan Carlos I és
En juny de 2016 vaig tindre el gust de presentar-li al Centre Ovidi Montllor d’Alcoi (COM) el llibre “Cavallet de mar”, un magnífic poemari on ens feia descobrir els amors, els neguits, els somnis, les passions, els ideals, les frustracions… d’un poeta que havia “trobat l’illa perfecta, la que sempre havia somniat, de manera inesperada,
Ho van fer amb l’Estatut de Catalunya i varen muntar un sidral, només caldrà recordar que d’aquella pols han vingut aquests fangs. Ara, una altra vegada, ho tornen a fer amb la Llei d’Educació Celaá. La dreta espanyola, la de tota la vida: casposa, post franquista i fatxenda, quan veu perillar els seues privilegis,
“¡ARRIBAESPAÑA! El crit ha rebotat sobre les pedres del carreró, aspre com una fuetada. Se sent una altra veu que li respon, en un acte reflex, que viva Franco. El Picha tiba el braç enlaire. I continuen corrent.En tombar la cantonada, frenen. El Ventosa torna la navalla al de la cueta. Cantussegen el Cara al