Organitzat per la Coordinadora Alcoià-Comtat pel Valencià avui hem passat el dia per terres del Benicadell.Una colla de gent de Petrer, Ibi, El Pinós, Novelda, Beniarrés i Alcoi. Els monument dels agermanats de Setla de Núñez ens han donat la benvinguda.Tot seguit hem visitat el Celler de La Muntanya on hem pogut comprovar com
Lluís Llach ja ens ho deia l’any 1995 en la cançó Pilar:“…i els masos ens cauen”, un poema del poeta Miquel Martí i Pol, i que el cantant de Porrera li posà música. Des de llavors un munt de masos has estat abandonats i pel temps han acabat ensorrant-se. Això mateix és el què a
Dijous 9 de març, i dintre de les XIII Jornades per a la Sostenibilitat, va tindre lloc a la Sala d’Exposicions de l’Arxiu Municipal la conferencia “Oliveres de Muro”. Presentada per Elicerio Pérez,Regidor de Medi Ambient, i impartida pel professor Josep Lluís Peiró i per Octavio Balaguer. Aquests dos apassionats de la natura, el
Aquesta és la frase que ha dit el president Ximo Puig. I és que efectivament el 73% dels incendis forestals al País Valencià vénen de la mà de l’ésser humà, bé per negligències o intencionadament. El mateix president és pregunta: què fem cadascú de nosaltres per evitar els incendis? La resposta és poca cosa,
Isc del barri de Batoi direcció Banyeres, tot i cercant l’ombra dels lledoners que estan a les dues bandes de la carretera, i que ara tenen els fruits ben madurs, els lledons. A la dreta deixe l’imponent Castellar i tot seguit la fàbrica d’olives. En un tres i no res ja puc albirar el paratge
Una de les coses, entre altres, per les quals m’agrada la tardor és pels seus fruits: caquis, atzeroles, gínjols, castanyes, raïm, codonys, magranes, lledons, arboços,…. Eixint del Barri de Batoi, i de camí al Castell de Barxell (Alcoi), en podem veure i menjar alguns d’ells: lledons, arboços i cireteres de pastor. Sempre que menge aquests
Al cor del Parc Natural de la Font Roja s’hi troba el Mas de Tetuan, per als alcoians, o del Serallo, per als iberuts .A més de l’aprofitament de la llenya i de la pastura del ramat, aquesta explotació agrícola familiar conreaven dacsa i arbres fruiters com les pomes, clàudies i les atzeroles. Tot un
Un dels avantatges que té viure a Alcoi és, entre altres, la gran possibilitat que tens de poder fer rutes pels paratges naturals que l’envolten. Al bell mig de dos parcs naturals, la Font Roja i la Mariola, pots, en un tres i no res, passar de l’asfalt de la ciutat a endinsar-te per tota
Darrerament he sentit a dir a més d’un meteoròleg, i pel que respecta a les pluges, que Alcoi i la seua comarca estan maleïdes. Vaja, que les tronades passen de llarg com si no volgueren saber res de nosaltres. La veritat és que si aprofitem aquesta seca i estiuenca tardor per trepitjar les nostres serres
Aquesta setmana ha tingut vesprades típiques de tardor. Feia dies que volia ensumar, observar i gaudir de l’entrada d’aquesta estació. Així que des de Llocnou estant, i seguint el camí del cementeri, vaig anar pujant fins a Rafalet de Bonamira, popularment conegut com La Granja, a la falda de la muntanya i a tocar del
L’any passat amb el meu cunyat Rafa ja la vàrem fer, però avui hem volgut tornar a anar-hi per ensenyar-li-la al meu fill Jaume. La ruta és molt bonica i paga la pena dedicar-li un matí. És un itinerari circular al voltant de la Serra del Buixcarró. Aquesta alineació muntanyenca prebètica està envoltada pels pobles
Matinet, al voltant de les 7:00 h, hem eixit des de les afores de Ròtova ( La Safor) i aviat hem agafat una senda muntanya amunt. El primer descans l’hem aprofitat per veure l’eixida del sol rere les muntanyes. Continuen pujant i a l’esquerra deixem el Castell del Borró. Decidim que un altre dia anirem
Allotjats en una casa rural, El Castellet, ubicada en l’antiga Caserna de la Guàrdia Civil del petit poblet de Fanzara, en el límit del Parc Natural, hem aprofitat els tres dies de Pasqua per recórrer una mica alguns dels 19 pobles que formen aquest Espai Natural, el més extens del País Valencià amb 31.000 ha. Només cal
Avui dilluns 17 de març, i gràcies al pont de Sant Josep, he canviat l’aula per la natura. La veritat és que feia un temps que tenia ganes de tornar a pujar al Menejador de la Font Roja, però no des del mateix santuari, sinó a peu des d’Alcoi. Ha fet un dia de bandera,
Rafa -li he dit al meu cunyat mentre treia els peus del bassal- tenies raó, pagava la pena fer aquesta excursió. Una excursió que faran moltes vegades els rotovins i rotovines per constatar que, malgrat tenir quasi tot el terme cremat, encara tenen raconets preciosos per gaudir de la natura. Tots dos ens hem fet