Vicent Luna i Sirera
Tirant al blanc
Amb l’arribada del petroli tot va canviar, al principi per a bé: és un combustible fòssil amb un gran poder calorífic, fàcil d’extraure, produeix electricitat, és una matèria prima… i sens dubte és el combustible i la font d’energia més utilitzada. Ara bé, passats els anys ens hem adonat que no havíem previst que aquest hidrocarbur, i tots els seus derivats, són força contaminants. Així, les fibres sintètiques que s’obtenen del mateix petroli, com el polièster, el niló, l’acrílic…, a més d’arraconar i d’invisibilitzar moltes de les fibres naturals de tota la vida com l’espart, cànem, joncs, boga, palma, lli, vímet…, contaminen molt el medi ambient. Algunes de les partícules d’aquestes fibres es queden en l’ambient i arriben a parar als oceans, contaminant el medi aquàtic.
A la Sala polivalent “Vidal Miñana” de Beniarjó, acaba d’inaugurar-se l’exposició “Sols espart. És part de la solució”, del llocnouí Frederic Artés. Frederic, per cert que és cosí polític meu, és un enamorat de l’etnografia i ja fa una pila d’anys que es dedica a recollir tona mena d’atifells, amb l’objectiu de rescatar-los de l’oblit, donar-los a conèixer i recuperar part del nostre patrimoni. Ara ens presenta una mostra de tota mena d’eines i d’objectes fets amb espart, una planta que podem trobar arreu de les nostres muntanyes i que fa menys de mig segle era molt utilitzada, fonamentalment pels nostres llauradors.
Us he de dir que l’exposició m’ha cridat molt l’atenció , m’ha fet recordar la meua infantesa doncs molts dels objectes exposats eren d’ús habitual llavors, com ara: balances, fones, vencills, sogalls, atxes de vent, llença d’assenyalar, espadenyes, cistelles, sembradores, cofís, aixavegons, caragoles, cabassos, tagzims, aigüeres, sàries, argamells, morrions, barcelles, tabaquets….Dominar l’espart era tot un art, “Qui treballa l’espart, mai es veu fart”, encara que “qui vol entendre aquesta art, ha de dur el barret d’espart”. La majoria dels llauradors aprofitaven els dies de mal oratge, que no podien anar a treballar al bancal, per fer corda i llata: “Quan el Benicadell fa capell, pica espart i fes cordell”. Al meu poble conservem una dita que palesa que el treball de l’espart estava arrelat a les nostres poblacions: “Banyeres cau de raboses, Beneixama la llobera i entre el Camp i la Canyada tota la gent espartera”. La fibra de l’espart es feia servir per a mil coses, si tanque els ulls encara puc veure a ma mare, amb un fregall d’espart en la mà, netejant tota mena de cassoles.
Felicitem a Frederic Artés per aquesta magnífica exposició, i pel seu treball impagable al voltant de la recerca i conservació del nostre patrimoni etnogràfic. Avui, quan els problemes de contaminació són un seriós problema i gran preocupació, comença a ser una necessitat utilitzar fibres naturals que no contaminen i són biodegradables, com totes les que podem contemplar en aquesta mostra, on l’espart “és part de la solució”.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
M’agradaria saber que son els argamells, aci a Ibi hi ha una partida en el límit de Xixona.
Hola M. José, ací tens les diferets accepcions d’arganell/argamell:
arganell [aɾɣanéʎ]
1.
m. NÀUT. Peça de fusta rectangular que en un cap té una mossa que encaixa en la part superior de la roda de popa, i en l’altre cap té una mossa enmig de la qual roda una corriola que servix per a salpar l’àncora.
2.
m. NÀUT. Giny situat en l’orla d’una embarcació per a llevar les xàrcies o altres arts calades, o cobrar un cap.
3.
m. pl. Aparell compost de dos peces de fusta amb forats dins de cadascun dels quals es posa una gerra d’aigua per a transportar-la a l’esquena d’un animal de càrrega.
4.
m. pl. Cistelles de malla ampla, fetes generalment de castanyer o d’espart, que es col·loquen a cada costat dels animals de càrrega a través d’unes anses que passen per damunt de l’albarda.
5.
m. pl. Aparell que es posa damunt dels animals de càrrega quan han de portar sacs plens o una altra càrrega similar.