El “cerrazón” polític dels nostres governants és com una espasa de Dàmocles. El control de les institucions, des de la transició ençà, els ha permés vigilar, reconduir i arraconar el valencià al sistema educatiu i fer-lo invisible, innecessari i anecdòtic en la societat valenciana. Recordava en el primer article que si bé la
Així doncs, sense haver xafat mai cap aula, amb el títol de mestre de valencià sota el braç, l’etiqueta d’extraplantilla que ens adjudicà l’administració, amb la convicció que teníem una gran responsabilitat, ja que anàvem a ser capdavanters en la introducció de la llengua, amb la seguretat que no ens ho anaven a posar gens
Ja fa uns anys que els especialistes no paren de recordar-nos que els conflictes i guerres del futur seran pel control i explotació dels recursos hídrics. En aquest tema els valencians ho tenim magre. Hi ha qui pensa que “por los servicios prestados”(siempre dispuestos a ofrendar) i en concepte de quota de solidaritat hem d’exigir
Aquest llibre ens hi dóna moltes pistes, ens obri camins per facilitar-nos el treball i en definitiva, com ens diu Àngel Velasco en el pròleg del llibre, un llibre que ens ajuda a “superar límits, desobeir, rebel·lar-se, decidir per nosaltres mateixa, en definitiva transgredir ”. Sols així serem capaços de “viure nacionalment”. De
Avui, després de més de tres dècades de conflicte, el Govern del president Zapatero el que hauria de fer és sumar-se al 85 estats que ja han reconegut a la República Àrab Saharauí Democràtica com a un estat independent. Clar, això hauria de suposar acceptar d’una vegada per totes el dret a l’autodeterminació, i això,
Aquesta nova assignatura no serà més que un nou pedaç en el nostre deteriorat sistema educatiu, que es mou com un pèndol en funció del govern de torn. Aquesta nova assignatura no serà més que un nou pedaç en el nostre deteriorat sistema educatiu, que es mou com un pèndol en funció del govern de
Segurament si no hagués existit aquesta associació avui el País Valencià culturalment estaria molt més espanyolitzat. I és aquesta entitat la que ha posat en funcionament, arreu dels Països Catalans, la xarxa de Casals Jaume I, autèntics centres d’irradiació de tot tipus d’activitats culturals arrelades a les nostres comarques i amb un objectiu comú molt
El problema que té l’Estat espanyol, així com Rússia, Romania, Bulgària i la resta de petits estats europeus que no volen sentir a parlar d’un Kosovo independent, és que si accepten a Kosovo com un nou estat, estan acceptant el dret a l’autodeterminació i això els portaria problemes a l?interior del seu estat.
L’Any Jaume I hauria de ser un revulsiu per acostar-nos a la nostra història, però tinc la impressió que si l’any passat, commemoració del 300 aniversari de la Batalla d’Almansa, es va perdre una gran oportunitat perquè tots els valencians i valencianes coneguérem una mica més enllà de la famosa frase “ Quan el mal
Fet i fet, el PSOE i PP estan d’allò més contents. La seua pluralitat d’Espanya passa per tindre simbòlicament uns pocs partits regionalistes o nacionalistes no espanyols per justificar aquesta suposada pluralitat, però sense que els hi facen cap mal. Fa temps que des de la mateixa societat, i des d’alguns partits polítics, s’ha