Avui fa 27 anys que va faltar l’assagista de Sueca Joan Fuster, tot un referent per a nosaltres, els valencians. El trobem molt i molt a faltar. Jo el vull recordar amb aquests humils versos que vaig escriure fa uns anys. [oh fuster de mil finestrals de llum] Com un infant de silenci vas ser
Anit, al Centre Cultural d’Alcoi, es va presentar el llibre “Gat vell. Dites marineres” del professors i benidormer Francesc Xavier Llorca. Em feia molta il·lusió retrobar-me amb ell, després de tants anys. No ens havíem vist des de principis dels anys 80, quan a Alacant vaig fer de mestre del cursos de l’ICE de
Ha faltat Carme Miquel, tot un referent de l’escola valenciana. Alguns mestres de valencià, el curs 1983-84, encetàrem la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) amb alguns dels seus llibres, que ens ajudaren molt en aquells inicis on hi havia una gran mancaça de materials curriculars en català. Avui l’escola valenciana, i la cultura
Al Centre Cultural Ovidi Montllor d’Alcoi (CCOM) s’ha inaugurat una nova exposició. Es tracta d’INVISIBLES, del “Grup Matèrics. Ximo Canet, Enric Piera i Xavi Vaquer ens aporten la seua mirada sobre algunes de les injustícies que tenim al nostre voltant: pobresa, migracions, precarietat laboral, manca d’habitatge, desnonaments… I és que, com apunta Antoni Miró
L’escriptor de Puçol Manel Alonso acaba de regalar-nos un nou poemari, Quadern per a Joan (Neopàtria, 2019). Trenta-quatre poemes adreçats, en resposta, a textos que el seu amic, el poeta Joan-Baptista Campos, va penjar en el seu blog La garfa dels dies. Un espai on l’escriptor del Grau de Castelló escrivia puntualment textos de
Diumenge 10 de febrer, convocats pel PP i Cs i amb la presència de Vox (l’anomenat popularment “trifachito”) així com altres organitzacions feixistes i neonazis com Hogar Social, la Plataforma ADÑ o España 2000, hi hagué a Madrid una manifestació espanyolista de la dreta i l’extrema dreta. Una convocatòria que la caverna mediàtica se
Ahir en família vaig tindre el gust de veure, a la Fundació Bancaixa de València, l’exposició “Alfaro, laboratori de formes escultòriques”. Es tracta d’una selecció d’escultures de format menut i mitjà d’Andreu Alfaro. Sempre m’ha fascinat la seua obra, arrelada a la terra. I és que Andreu Alfaro fou un artista, un intel·lectual compromés amb
Fa només uns dies que a la bústia de casa em vaig trobar un gruixut sobre. En obrir-lo, vaig pensar que enguany els reis s’havien avançat. I és que l’escriptor i amic Manel Alonso ha volgut obsequiar-me amb el CD “10 poemes contemporanis”. Un treball del castellonenc Artur Àlvarez, un dels fundadors del grup
És una realitat inqüestionable la relació estreta que hi ha entre pintura i música. Al llarg de tota la història de l’art hi ha hagut pintors i escultors que han fet servir referències musicals en les seues obres, fins i tot compositors que s’han inspirat en pintures. El pintor rus Wassily Kandinsky en va parlar
Hi ha una llegenda popular, que s’ha transmès generació rere generació, que diu que els habitants de la Serra de Mariola, en les nits de lluna plena, senten udolar una pantera. Fins i tot algunes vegades, diuen, que si ens hi fixem detingudament, podem veure la silueta d’aquesta bestiola acompanyada d’una donzella. De segur que
El saló d’actes de la Cambra de Comerç d’Alcoi s’omplí a vessar d’alcoians, alcoianes i gent vinguda de la resta de la comarca per fer costat a la Coordinadora pel valencià. Aquesta entitat, que recentment ha complit 30 anys, ha volgut retre homenatge a l’escriptora alcoiana. I ho ha fet, com ens contà el
Si us agrada la poesia visual no deixeu d’anar al CCOM d’Alcoi per veure l’exposició que acaben d’inaugurar. Un total de 22 artistes ens mostren 42 obres originals de caràcter escultòric, totes al voltant del llibre, que és el veritable protagonista. Efectivament el llibre objecte, que és, com diu Francesc González, “un suport per a
El 23 de novembre de 1983 s’aprovà la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV). Just un curs després,1984-1985, el CP Francisco Vitòria del barri de Batoi d’Alcoi, encetà la primera línia en valencià. Dos anys després, 1986-1987, el col·legi de Beniarrés, anomenat anys després Perputxent, seguí els mateixos passos que alguns centres d’Alcoi
A la gent que ens agrada la literatura, i no solament en la nostra llengua sinó la literatura en general, quan viatgem pel món i anem a una població ens motiva cercar i visitar la casa o el museu d’algun dels seus escriptors. Per això de Praga, a més dels seu palaus i castells,
Cada dia que passa anem acumulant més arguments per afirmar sense embuts que la tant lloada “Transició” fou una estafa, un fracàs. I això que diuen que fou “modèlica”, com alguns volen fer creure, és tot un muntatge, amb la connivència de tots els poders fàctics: església, exèrcit, banca, partits polítics, mitjans de comunicació… Han