Doncs bé, en juliol de 2013 l’alcalde del PP de Gandia, Arturo Torró, va dir públicament que traslladaria aquesta escultura a un altre lloc de la ciutat. Entre els arguments que va fer servir fou que, l’escultura, representava «un episodio de la historia valenciana que mucha gente no llega a entender su significado». I per
En quasi tots els estats del món se celebra una festa nacional, una Diada de germanor, d’exaltació i reivindicació dels trets que els caracteritza com a poble: llengua, cultura, tradicions…Aquesta data ve a coincidir amb algun moment rellevant de la seua història, com ara la fundació, la declaració d’independència, la unió de territoris…Així, i
M’AGRADA EL ROIG 1977 Acrílic / cartó 65 × 50. Sèrie: El Dòlar .Subsèrie: La Senyera Hi ha un quadre, M’agrada el roig, que per cert penja d’una de les parets del menjador de ma casa, que vindria a representar aquesta recerca de la identitat, aquesta descoberta referida a la llengua i
Antoni Miró torna a la UCE: Pintant, escrivint, renegant…però vencent en català I, a propòsit d’Estellés, Soler va voler puntualitzar que malauradament l’actual Govern Valencià del president Carlos Mazón no ha volgut sumar-se al actes del Centenari del poeta, retirant les ajudes econòmiques a la Fundació que porta el seu nom. Per a ell
Antoni Miró torna a la UCE: Pintant, escrivint, renegant…però vencent en català Fou l’any que van prohibir la cançó L’estaca del Lluís Llach, l’himne que reivindica els Països Catalans, tot just quan Ovidi Montllor cantava allò de: “o juguem tots, o estripem la baralla” i el mateix que Raimon clamava que “anem dient les
Joan Baptista Pastor Aicart, el nostre Poeta Pastor (Beneixama 1849-1917), fou sense cap mena de dubte una de les figures més rellevants del moviment cultural i literari anomenat la Renaixença (1833-1892). L’any 2010, el professor i escriptor Josep Martínez Sanchis, en el seu llibre Joan B. Pastor Aicart. Més enllà de la poesia (1), un
Sí, no hi ha cap mena de dubte que darrerament Trieste s’ha posat de moda. Se’n parla molt com a destí turístic, però també com a ciutat seductora, i per diversos motius: és la menys italiana d’Itàlia, amb tints i pinzellades franceses, fou la ciutat imperial dels Habsburg, la ciutat que inspirà i aplegà a
El cantautor alcoià Jordi Gil, que encetà la seua carrera musical allà per la dècada del setanta i dins del moviment musical de la Nova Cançó, l’any 2017, i després de 50 anys cantant arreu dels nostres països, anuncià la retirada definitiva dels escenaris. I ho va fer presentant-nos el seu darrer treball: Sepharad, un
Sabíem que al PP i a Vox mai no els ha fet cap gràcia la poesia de Vicent Andrés Estellés, i encara menys la seua figura i projecció arreu dels Països Catalans. Sabíem que no farien res excepcional per celebra el centenari del seu naixement, però no podíem imaginar que el menyspreu a la figura
A finals de l’any passat, el vice-president de la Generalitat Valenciana i conseller de Cultura i Esports, Vicente Barrera, en una compareixença de la Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda explicava, molt content, ufanós i presumint, que en els pressupostos de 2024 no havia destinat ni un cèntim a, entre altres, la Càtedra Vicent Andrés Estellés
Un any més Institut d’Estudis de les Valls de Mariola (IEVM) ha celebrat el seu sopar anual. I ho feu, anit mateix, al Maset del Llauradors de Beneixama, un sopar amanit, com cada any, pels amics de Catering Susi. Enguany el tema escollit per parlar-ne ha estat el riu Vinalopó, el “rierol o sargantana d’aigua”,
Anit, la Sala Joan Joanes de Bocairent, és va omplir de gom a gom de gent del poble i comarques del voltant, que no ens vam voler perdre la taula redona sobre l’Aplec Prohibit de Bocairent. Era l’any 1963 i les forces repressives del franquisme van impedir aquell IV Aplec valencianista, organitzat per les joventuts
https://www.lavalldigital.com/index.php/beneixama/actualitat/798-les-xiquetes-i-els-xiquets-canten-a-paco-munoz-a-beneixama?fbclid=IwAR3xM0FZ8YQRFoBhvCiVSgYx0NA83KdheE3NUBy3FUppNjQg8pAChCPUdkg
El dissabte 11 de febrer, malgrat que a poqueta nit feia frescoreta, vam anar a Xàtiva per veure la recreació del Tractat d’Almisrà, que per primera vegada es representava en aquesta ciutat. Em mitja hora s’omplí la platea, algunes llotges i part del galliner del Gran Teatre. I tot gràcies fonamentalment a dues persones que,
Divendres passat, i al Centre Ovidi Montllor d’Alcoi (COM), es va fer la gala d’entrega dels Premis Palmells 2022, mà del futur, uns reconeixements a la cultura dels valencians i valencianes, una escultura de l’artista Antoni Miró. A l’acte, conduït per la periodista Amàlia Garrigós, van intervidre Josep Sou, Jordi Tormo i Palmira Torregrossa, que