Divendres passat, i al Centre Ovidi Montllor d’Alcoi (COM), es va fer la gala d’entrega dels Premis Palmells 2022, mà del futur, uns reconeixements a la cultura dels valencians i valencianes, una escultura de l’artista Antoni Miró. A l’acte, conduït per la periodista Amàlia Garrigós, van intervidre Josep Sou, Jordi Tormo i Palmira Torregrossa, que
Dissabte passat, malgrat la pluja, vam inaugurar el Centre d’Interpretació del Tractat d’Almisrà. Aquest projecte de l’Associació del Tractat, que s’inicià en la dècada dels vuitanta, ara ja és una realitat. Un centre per posar en valor el Camp de Mirra i aquell important fet històric que marcà el futur dels valencians, i molt especialment
Anit, al Club de Tennis de Tavernes de la Valldigna, tingué lloc la primera de les cinc xarrades previstes que l’associació Nacionalistes de la Valldigna ha organitzat al voltant de l’Any Joan Fuster 2022. Isidre Crespo, el ponent que ens parlà i que fou presentat per Miquel Boronat, és un dels estudiosos que coneix millor
I sí, organitzaran tota mena d’actes per parlar de Joan Fuster. I aquells que l’enviaren a l’ostracisme i que durant tants anys l’han tingut oblidat i vetat, ara s’ompliran la boca i es posaran medalles, tot exaltant la figura d’un dels nostres intel·lectuals més universals. També parlaran de la relació amb Sueca, el seu poble;
El 21 de juny de 1992 l’escriptor Joan Fuster i Ortells moria a la seua casa natal del carrer Sant Josep 10 de Sueca (la Ribera Baixa). Amb el seu traspàs, la literatura catalana perdia un dels seus millors assagistes, un intel·lectual que sacsejà consciències adormides, un referent per a moltes generacions, una mena d’enfant
Deia Manuel de Pedrolo que “una cultura únicament és entrebancada, perseguida i anihilada amb la finalitat d’anorrear l’existència d’un poble com a nació”. Efectivament, quanta raó que tenia l’escriptor d’Aranyó. I és que, malauradament, és això precisament el què li està passa a la cultura dels valencians. Som un poble que a nivell cultural (però també,
Inauguració de l’exposició (17-12-2021) amb el Conseller d’Hisenda Vicent Soler, l’alcalde d’Alcoi Toni Francés, el pintor Antoni Miró, l’escriptor Jordi Botella, el cantautor Jordi Gil i la periodista Reis Juan. El 2021, malgrat la pandèmia de la Covid-19, ha estat un any important i assenyalat per al pintor alcoià Antoni Miró. Ha rebut
A la Llotja Sant Jordi d’Alcoi acaba d’inaugurar-se la darrera exposició d’Antoni Miró. Amb “RECENT PINTAT” el pintor alcoià ens mostra algunes de les seues darreres obres, quadres corresponents a cinc de les seues sèries: “Nus i nues”, “Suite Havana”, “Costeres i ponts”, “Mani-festa” i “Personatges”. Cinc sèries, com si foren les línies d’un pentagrama,
Amb l’arribada del petroli tot va canviar, al principi per a bé: és un combustible fòssil amb un gran poder calorífic, fàcil d’extraure, produeix electricitat, és una matèria prima… i sens dubte és el combustible i la font d’energia més utilitzada. Ara bé, passats els anys ens hem adonat que no havíem previst que aquest
Com ens recorda el professor Isidre Crespo (“De Fuster a Pla, amb camí de tornada”, 2002) Josep Pla “creia que, per sobre de cap missatge personal exclusiu, la primera responsabilitat d’un escriptor és observar, relatar, manifestar l’època que li ha tocat viure”. Jo estic totalment d’acord amb aquestes reflexions de l’empordanès, i fins i
“Publique els meus escrits, habitualment, fora del País Valencià, ai! Perquè encara avui, al País Valencià, sóc un “personatge conflictiu”. Ho era amb el Franquisme, era natural. Ho sóc, sembla, amb la Democràcia. Una “democràcia” on jo o qualsevol altra persona continuem sent postergats per raons ideològiques, d’opció nacionalitària, pose per cas. Ja se’n
Dins dels actes “Altea Capital Cultural Valenciana 2019-2020”, l’ajuntament d’aquest poble de la Marina Baixa proposà al pintor Antoni Miró participar-hi amb una exposició. I és que val a dir que el pintor alcoià està estretament lligat a aquest poble mariner. No oblidem que ací va viure i va tindre el seu estudi entre
I ves per on aquell dia, un 20 de maig de 1973, allí al paratge de la Talaieta i en el I Festival de la Cançó que organitzaren els llauradors de Beneixama per celebrar la festa al seu patró, vaig sentir cantar per primera vegada a Ovidi Montllor. El cantautor alcoià, acomboiat pels seus
Malgrat que he anat a unes quantes presentacions dels seues llibres, he estat en homenatges que li han fet, he assistit a conferències que ha impartit i l’he pogut escoltar en altres tipus d’activitats culturals, la veritat és que personalment només vaig tindre l’oportunitat de parlar amb ella una sola vegada. Degué ser cap a
Avui m’ha telefonat l’amic Jordi Gil, feia setmanes que no parlàvem. Hem xarrat dels estralls que està ocasionant aquest maleït Covid-19, de la pèrdua de familiars i amics i de les limitades relacions socials que tenim, d’ençà que començà aquesta pandèmia. I també hem parlat d’allò que estem fent cadascú, per ocupar tant de