Vicent Luna i Sirera

Anit, al Club de Tennis de Tavernes de la Valldigna, tingué lloc la primera de les cinc xarrades previstes que l’associació Nacionalistes de la Valldigna ha organitzat al voltant de l’Any Joan Fuster 2022. Isidre Crespo, el ponent que ens parlà i que fou presentat per Miquel Boronat, és un dels estudiosos que coneix millor que ningú l’obra de l’assagista de Sueca. Quan hom coneix una mica la seua trajectòria personal i professional, no pot més que llevar-se el barret: Chapeau!

Personal per la seua integritat i dignitat: vingué a casa nostra, des de Saelices de Mayorga (Valladolid), parlant castellà i aviat decidí aprendre la llengua pròpia del territori per integrar-se i arrelar-se, i no la rebutjà com malauradament fan alguns. I professional perquè no solament es conformà en entendre-la i parlar-la. No, Isidre va voler anar més enllà: estudiant-la, ensenyant-la, prestigiant-la, donant-la a conèixer. Cerqueu el seu nom a google i veureu la gran quantitat de llibres que ha escrit. Llibres de text per a l’ensenyament del català, però també d’altres, i especialment sobre Joan Fuster.

Isidre és un apassionat de Joan Fuster, un fusterià de pedra picada amb qui va compartir amistat i, a més a més, recorda un fum d’anècdotes. Les converses amb ell són força sucoses, és un pou de saviesa on hi pots poar. Isidre, allí on va, és la veu de Joan Fuster i sempre que parles amb ell et descobreix alguna cosa nova de l’autor de Nosaltres, els valencians. És una formigueta que va espigolant ací, allà i mes enllà, cercant i escorcollant l’obra fusteriana per donar-la a conèixer i vindicar l’assagista més gran que ha tingut la nostra literatura.

Anit Isidre Crespo ens va parlar del seu procés d’arrelament, de la seua formació humanista, de la passió fusteriana que l’acompanya des de fa una pila d’anys, de com es van gestar alguns dels seus llibres….i tot plegat amb pessics irònics i detalls d’erudició, la dicció i didàctica d’un ensenyant i la saviesa del vell professor que sap que només la cultura ens farà lliures: “Estic content de poder ser útil encara al meu País; tots hi podem col•laborar, en la difícil dignificació de la nostra cultura, tan perseguida pels uniformistes religiosos, culturals i patriòtics.[…] m’alimente de les meues conviccions”.

Gràcies Isidre, primer que res pel teu exemple personal i professional, però també pel teu treball impagable. Per compartir amb tothom la teua saviesa, per apropar-nos i descobrir-nos aspectes nous de l’obra de Fuster, el llegat del qual, literari, cívic, humanístic… i polític, continua sent vigent, obrint-nos finestrals de llum. La llum que els valencians i valencians necessitem per eixir d’aquest atzucac que no ens deixa veure més enllà.