En juny de 2016 vaig tindre el gust de presentar-li al Centre Ovidi Montllor d’Alcoi (COM) el llibre “Cavallet de mar”, un magnífic poemari on ens feia descobrir els amors, els neguits, els somnis, les passions, els ideals, les frustracions… d’un poeta que havia “trobat l’illa perfecta, la que sempre havia somniat, de manera inesperada,
Ho van fer amb l’Estatut de Catalunya i varen muntar un sidral, només caldrà recordar que d’aquella pols han vingut aquests fangs. Ara, una altra vegada, ho tornen a fer amb la Llei d’Educació Celaá. La dreta espanyola, la de tota la vida: casposa, post franquista i fatxenda, quan veu perillar els seues privilegis,
“¡ARRIBAESPAÑA! El crit ha rebotat sobre les pedres del carreró, aspre com una fuetada. Se sent una altra veu que li respon, en un acte reflex, que viva Franco. El Picha tiba el braç enlaire. I continuen corrent.En tombar la cantonada, frenen. El Ventosa torna la navalla al de la cueta. Cantussegen el Cara al
Avui m’ha telefonat l’amic Jordi Gil, feia setmanes que no parlàvem. Hem xarrat dels estralls que està ocasionant aquest maleït Covid-19, de la pèrdua de familiars i amics i de les limitades relacions socials que tenim, d’ençà que començà aquesta pandèmia. I també hem parlat d’allò que estem fent cadascú, per ocupar tant de
El que se dejaba decir Al llarg d’aquest confinament, a més de seguir l’evolució del maleït Covid-19, hem llegit en la premsa les declaracions que ha fet Francisco Correa, el cap de la Gürter. Aquella trama de corrupció espanyola que va fer caure el govern de Mariano Rajoy, recordeu?. Doncs aquest corrupte ha assegurat davant
A MIQUEL GRAU Avui fa 43 any que assassinaren a Miquel Grau i encara tinc en la memòria la tristor d’aquell dia. Tot passà la vesprada del diumenge 16 d’octubre de 1977. El curs escolar no feia gaire que havia començat i aquell cap de setmana vaig decidir quedar-me a Alacant i no anar al
9 REFLEXIONS per a un 9 D’OCTUBRE 1.- “Lladres que entreu per Almansa no sou lladres de saqueig, que ens poseu la cova en casa i des d’ella governeu”. Al Tall. 2.- “Cal parlar i molt de deute històric […]els culpables d’això són els dos grans partits, els que han governat i governen ací
Quan vaig veure el verkani sobre el nou llibre de l’escriptor Manel Alonso, “Quadern de Ca Perla”, i que anava a publicar l’editorial Neopàtria, no vaig dubtar ni un moment que una vegada més havia de participar. Els escrits d’Alonso m’interessen, connecten amb els meus gustos literaris, inquietuds culturals, records generacionals, lluites socials, dèries
“Avui fa vint-i-cinc anys que començàrem a fer VilaWeb“. Així enceta l’editorial d’avui Vicent Partal. Una editorial que necessàriament hem de llegir tots aquells i aquelles que som seguidors de Vilaweb. Jo ho soc des de fa un bon grapat anys i modestament he contribuït donant suport a aquest projecte, un projecte, com diu Partal,
És difícil expressar els sentiments que hom té quan sobtadament, i com diu la cançó, “alguna cosa se’ns mor en l’anima, quan un amic se’n va”. I és que el passat 23 de gener ens va deixar el mestre Josep Lluís Peiró i Pérez. Se n’anà de vacances, com diria Ovidi Montllor, però ens
Ahir, a la ciutat de València, un bon grapat d’associacions de tot tipus de les comarques del sud del País Valencià, vam retre un homenatge a Enric Valor. I és que fa vint anys que ens deixà aquell senyor de Castalla: alt, amb barret, noble caçador de pèl i també de paraules. Aquell caçador
LA FRASE: “Creo que la monarquía no está en crisis” (Pablo Iglesias, El Nacional.cat, 6-12-2019). L’any 2014, i en l’assemblea fundacional d’Unidas Podemos, el seu líder Pablo Iglesias va dir que “el cielo no se toma por consenso: se toma por asalto”. Des de llavor aquesta formació política que criticava, entre altres, el model de
LA FRASE: “Los ERO no son un caso del PSOE, sino de personas que ya no están”. (Vilaweb.cat, 19-11-2019). Aquests darrers anys hem pogut constatar abastament com el PP ha estat condemnat per multitud de casos de corrupció. Un partit podrit que ha espoliat diners públics per finançar les seues campanyes electorals i omplir les
El que passa a Catalunya clama al cel. Els catalans tenen infinitat de motius per estar tan emprenyats amb l’estat espanyol i per voler ser independents. Tot començà el 2010 amb el seu Estatut. Resulta que després d’estar aprovat pel Congrés i el Senat, que ja el van retallar, i ser ratificat en un referèndum