La Flama de la Llengua I restaràs tot l’any a la Casa Pairal, dintre del Castellet: porta, presó, baluard, bastió inexpugnable. I en vespres del solstici joves excursionistes et pujaran al cim, oh mític i enlairat Canigó! I encendran una foguera amb llenya de mil pobles. A trenc d’alba, amb la
Dins dels actes “Altea Capital Cultural Valenciana 2019-2020”, l’ajuntament d’aquest poble de la Marina Baixa proposà al pintor Antoni Miró participar-hi amb una exposició. I és que val a dir que el pintor alcoià està estretament lligat a aquest poble mariner. No oblidem que ací va viure i va tindre el seu estudi entre
S’han escrit articles; s’han editat llibres i ponències en congressos; s’han fet vídeos de la representació; cartells i quadres; díptics i postals; auques i còmics; unitats didàctiques, exposicions…i una pàgina web (www.tractatalmisra.com). Tot i així, al meu parer, hi havia un buit que calia omplir. Necessitàvem un llibre de lectura, de narrativa infantil, per
I ves per on aquell dia, un 20 de maig de 1973, allí al paratge de la Talaieta i en el I Festival de la Cançó que organitzaren els llauradors de Beneixama per celebrar la festa al seu patró, vaig sentir cantar per primera vegada a Ovidi Montllor. El cantautor alcoià, acomboiat pels seus
El Centre Ovidi Montllor d’Alcoi al Pare Vicent: valencià de pedra picada, portador de llum i dignitat. Llum i dignitat A Turballos trobareu una carrasca per recordar-nos el Pare Vicent, un mossèn patriota i coherent que mai es va amagar sota la closca. Faener, constructor d’una humil bresca on tots plegats viure
Malgrat que he anat a unes quantes presentacions dels seues llibres, he estat en homenatges que li han fet, he assistit a conferències que ha impartit i l’he pogut escoltar en altres tipus d’activitats culturals, la veritat és que personalment només vaig tindre l’oportunitat de parlar amb ella una sola vegada. Degué ser cap a
La corrupció dels Borbons és endèmica i no és el primer rei o reina d’aquesta dinastia que ha tingut algun escàndol per problemes de diners. Des del primer Borbó regnant, Felip V, la dinastia ha protagonitzat una història de conflictes interns, negocis i frivolitats de tota mena. El cas de Juan Carlos I és
En juny de 2016 vaig tindre el gust de presentar-li al Centre Ovidi Montllor d’Alcoi (COM) el llibre “Cavallet de mar”, un magnífic poemari on ens feia descobrir els amors, els neguits, els somnis, les passions, els ideals, les frustracions… d’un poeta que havia “trobat l’illa perfecta, la que sempre havia somniat, de manera inesperada,
Ho van fer amb l’Estatut de Catalunya i varen muntar un sidral, només caldrà recordar que d’aquella pols han vingut aquests fangs. Ara, una altra vegada, ho tornen a fer amb la Llei d’Educació Celaá. La dreta espanyola, la de tota la vida: casposa, post franquista i fatxenda, quan veu perillar els seues privilegis,
“¡ARRIBAESPAÑA! El crit ha rebotat sobre les pedres del carreró, aspre com una fuetada. Se sent una altra veu que li respon, en un acte reflex, que viva Franco. El Picha tiba el braç enlaire. I continuen corrent.En tombar la cantonada, frenen. El Ventosa torna la navalla al de la cueta. Cantussegen el Cara al
Avui m’ha telefonat l’amic Jordi Gil, feia setmanes que no parlàvem. Hem xarrat dels estralls que està ocasionant aquest maleït Covid-19, de la pèrdua de familiars i amics i de les limitades relacions socials que tenim, d’ençà que començà aquesta pandèmia. I també hem parlat d’allò que estem fent cadascú, per ocupar tant de
El que se dejaba decir Al llarg d’aquest confinament, a més de seguir l’evolució del maleït Covid-19, hem llegit en la premsa les declaracions que ha fet Francisco Correa, el cap de la Gürter. Aquella trama de corrupció espanyola que va fer caure el govern de Mariano Rajoy, recordeu?. Doncs aquest corrupte ha assegurat davant
A MIQUEL GRAU Avui fa 43 any que assassinaren a Miquel Grau i encara tinc en la memòria la tristor d’aquell dia. Tot passà la vesprada del diumenge 16 d’octubre de 1977. El curs escolar no feia gaire que havia començat i aquell cap de setmana vaig decidir quedar-me a Alacant i no anar al
9 REFLEXIONS per a un 9 D’OCTUBRE 1.- “Lladres que entreu per Almansa no sou lladres de saqueig, que ens poseu la cova en casa i des d’ella governeu”. Al Tall. 2.- “Cal parlar i molt de deute històric […]els culpables d’això són els dos grans partits, els que han governat i governen ací