Dijous passat (19-05-2022) vam presentar al Centre Ovidi Montllor d’Alcoi (COM) La Placeta de les Xiques, (Edicions del Sud, 2020) el llibre pòstum del mestre i amic Josep Lluís Peiró i Pérez. Han hagut de passar més de dos anys perquè poguérem ajuntar-se tots i fer aquesta presentació, que estava prevista per al 12 de
Anit, al Centre Ovidi Montllor d’Alcoi (COM,) vam presentar el llibre “L’aventura del Tractat d’Almisrà”, (Reclam Editorial, 2021) una de les darreres criatures de l’escriptor alcoià Jordi Raül Verdú. Aquest és el llibre de narrativa infantil que a molts mestres ens haguera agradat tindre ja fa uns anys i que ens hauria anat molt bé
S’han escrit articles; s’han editat llibres i ponències en congressos; s’han fet vídeos de la representació; cartells i quadres; díptics i postals; auques i còmics; unitats didàctiques, exposicions…i una pàgina web (www.tractatalmisra.com). Tot i així, al meu parer, hi havia un buit que calia omplir. Necessitàvem un llibre de lectura, de narrativa infantil, per
“¡ARRIBAESPAÑA! El crit ha rebotat sobre les pedres del carreró, aspre com una fuetada. Se sent una altra veu que li respon, en un acte reflex, que viva Franco. El Picha tiba el braç enlaire. I continuen corrent.En tombar la cantonada, frenen. El Ventosa torna la navalla al de la cueta. Cantussegen el Cara al
Quan vaig veure el verkani sobre el nou llibre de l’escriptor Manel Alonso, “Quadern de Ca Perla”, i que anava a publicar l’editorial Neopàtria, no vaig dubtar ni un moment que una vegada més havia de participar. Els escrits d’Alonso m’interessen, connecten amb els meus gustos literaris, inquietuds culturals, records generacionals, lluites socials, dèries
Anit, al Centre Cultural d’Alcoi, es va presentar el llibre “Gat vell. Dites marineres” del professors i benidormer Francesc Xavier Llorca. Em feia molta il·lusió retrobar-me amb ell, després de tants anys. No ens havíem vist des de principis dels anys 80, quan a Alacant vaig fer de mestre del cursos de l’ICE de
L’escriptor de Puçol Manel Alonso acaba de regalar-nos un nou poemari, Quadern per a Joan (Neopàtria, 2019). Trenta-quatre poemes adreçats, en resposta, a textos que el seu amic, el poeta Joan-Baptista Campos, va penjar en el seu blog La garfa dels dies. Un espai on l’escriptor del Grau de Castelló escrivia puntualment textos de
Hi ha una llegenda popular, que s’ha transmès generació rere generació, que diu que els habitants de la Serra de Mariola, en les nits de lluna plena, senten udolar una pantera. Fins i tot algunes vegades, diuen, que si ens hi fixem detingudament, podem veure la silueta d’aquesta bestiola acompanyada d’una donzella. De segur que
El saló d’actes de la Cambra de Comerç d’Alcoi s’omplí a vessar d’alcoians, alcoianes i gent vinguda de la resta de la comarca per fer costat a la Coordinadora pel valencià. Aquesta entitat, que recentment ha complit 30 anys, ha volgut retre homenatge a l’escriptora alcoiana. I ho ha fet, com ens contà el
Cada dia que passa anem acumulant més arguments per afirmar sense embuts que la tant lloada “Transició” fou una estafa, un fracàs. I això que diuen que fou “modèlica”, com alguns volen fer creure, és tot un muntatge, amb la connivència de tots els poders fàctics: església, exèrcit, banca, partits polítics, mitjans de comunicació… Han
El cantant alcoià Jordi Gil s’acomiadà oficialment del públic fa uns mesos, amb el darrer treball Shefarad. Tot i així, Gil no ha dit adéu a la cançó i continua escrivint, fent cançons i cantant en actes puntuals. Fa només una setmana va estar a França convidat per “Memoria Andando”, una associació que des del
“Mira que bé, de topar amb tu”, aquesta és la darrera obra de l’escriptor Jesús Moncho que es presentà ahir al CCOM d’Alcoi. La presentació va córrer a càrrec de l’escriptor alcoià Silvestre Vilaplana que, tot i no desvetllar la trama de cap relat, ens avançà algunes de les característiques i habilitats literàries de
Diu Al Tall en una de les seues emblemàtiques cançons: “no sou lladres de saqueig,/que ens poseu la cova en casa/i des d’ella governeu”. Efectivament, des que ens posaren aquella cova que els valencians no tenim la clau de la nostra casa, i us diré més, de la nostra llengua. Són massa segles
Manel Alonso, “paranyer de silenci i etern candidat a home invisible” ens ha tornat a sorprendre amb un nou llibre. I aquesta vegada de narrativa, una novel·la de suspens i intriga. I dic que aquesta vegada una obra en narrativa perquè Alonso ens ofereix de tot: poesia, novel·la, narrativa breu, infantil i juvenil, contes, prosa
Malgrat que els índex de lectura en català són decebedors, i la normalització en general està estancada d’uns anys ençà, val a dir que increïblement, i pel que respecta a la qualitat i al nombre, al País Valencià estem assistint a una gran fornada d’escriptors que no paren de presentar-nos els seues treballs.