Club 7 Cinema

El Jurat presidit pel cineasta suec Ruben Östlund, de totes les pel·lícules projectades a la Competició de Canes 2023, ha decidit premiar:

Palma d’Or 2023.

De Justine TRIET. “Anatomie d’une chute” / “Anatomy of a Fall” / “Anatomía de una caída”. Durada: 2h31. Producció França. Amb  Sandra Hüller, Swann Arlaud, Milo Machado Graner, Antoine Reinartz, Samuel Theis, Jehnny Beth, Saadia Bentaieb .Guió d’Arthur Harari i Justine Triet. Nota sinòptica: Una dona és sospitosa de l’assassinat del seu marit i el seu fill cec s’enfronta a un dilema moral com a únic testimoni. Sinopsi: La Sandra, una escriptora alemanya, viu amb el seu marit Samuel i el seu fill amb discapacitat visual, Daniel, en un remot xalet de muntanya als Alps francesos. Quan en Samuel cau mort en circumstàncies misterioses, la investigació no pot determinar si es tracta d’un suïcidi o d’un crim. Finalment, arresten la Sandra per assassinat i el judici posa sota el microscopi la relació tumultuosa que mantenien i la seva personalitat ambigua. Quan el fill petit puja a la tribuna del judici, el dubte aflora entre ells. Nota de la distribuïdora internacional: En aquest thriller policíac hitchcockià, Justine Triet crea una heroïna complexa i fascinant, qüestionant les creences comunes sobre les relacions i la veritat. Enllaç: IMDB.| RESSONS. | Altres premis: Palm Dog -Snoop (‘interpretat’ pel gos Messi)-.

Grand Prix.

De Jonathan GLAZER, “The Zone of Interest”. Durada: 1h46. Producció: EUA, Anglaterra, Polònia. Amb Sandra Hüller, Christian Friedel, Ralph Herforth, Max Beck , Stephanie Petrowitz, Lilli Falk, Sascha Maaz. Guió: Jonathan Glazer, basat en una novel·la de Martin Amis. Sinopsi: El comandant d’Auschwitz Rudolf Höss i la seva dona Hedwig s’esforcen per construir una vida de somni per a la seva família en una casa amb jardí al costat del camp. Quan una mutació arriba a amenaçar tot el que han construït, Hedwig es nega a abandonar la casa dels seus somnis. Nota: entre les companyies productores, A24 i Film4. Enllaç: IMDB. | RESSONS. | Altres premis: Premi FIPRESCI de la Crítica Internacional, Mica Levi, premi (no oficial) Millor Banda Sonora de Canes 2023,

Premi a la Millor Direcció.

TRAN Anh Hung, pel seu film “La passion de Dodin Bouffant” ( “Le pot-au-feu de Dodin Bouffant”). Durada: 2h14. Producció França. Amb Juliette Binoche, Benoît Magimel, Patrick d’Assumçao , Emmanuel Salinger,  Jan Hammenecker , Frédéric Fisbach , Galatéa Bellugi, Pierre Gagnaire. Guió de Tran Anh Hung, adaptació d’una novel·la de Marcel Rouff. Ambientada al segle XIX, explica la història d’Eugénie (Juliette Binoche), cuinera excepcional, que fa 20 amys que treballa per al famós gastrònom Dodin (Benoît Magimel). A força de passar tant de temps junts a la cuina, s’ha establert una passió amorosa entre ells dos en què l’amor va ben lligat a la pràctica de la gastronomia. D’aquesta unió naixen plats ben saborosos i delicats que arriben a meravellar els més grans d’aquest món. No obstant, l’Eugénie, àvida de llibertat, mai no s’ha volgut casar amb en Dodin. Aleshores, aquest decideix de fer una cosa que encara no ha fet mai: cuinar per a ella. Enllaç: IMDB. Tran Anh Hung (Danan, Vietnam, 23.12.1962). Es va revelar mundialment amb l’esplèndida òpera prima “El olor de la papaya verde” (1993) -Un Certain Regard-, guanyadora de la Càmera d’Or, molt potent visualment, sensual i sensible penetració al Vietnam dels anys cinquanta; va endur-se el Lleó d’Or de Venècia i el corresponent premi FIPRESCI de la crítica internacional amb el seu segon llarg, “Cyclo” (1995), meravella estètica, duríssima història sobre la bellesa, la passió i el poder, que va dur al cineasta a manifestar que no sabria si podria fer res més després de tanta intensitat i, certament, la seva carrera s’esvaí força, destacant tan sols la seva sentida, competent, adaptació de Murakami a “Tokio Blues” (2010) -seleccionada a Venècia-. En els darrers 13 anys només ha dirigit “Eternity” (2016), que va passar sense pena ni glòria. Va ser membre del Jurat de Canes el 1996.| RESSONS.

Premi del Jurat.

D’Aki KAURISMAKI, “Fallen Leaves” / “Les feuilles mortes” / “Kuolleet lehdet”. Durada: 1h21. Producció Finlàndia. Amb Alma Pöysti, Jussi Vatanen. Guió: Aki Kaurismaki. Nota sinòptica: Tragicomèdia tenyida d’indulgència. Sinopsi: Dues persones solitàries es troben per atzar una nit a Helsinki i cadascuna malda per a trobar en l’altre el seu primer, únic i darrer amor. El seu camí cap aquest objectiu lloable topa amb l’alcoholisme de l’home, la pèrdua d’un número de telèfon, la ignorància dels seus noms i de les seves adreces respectives recíproques. La vida té tendència a posar obstacles en el camí dels que busquen la felicitat. Enllaç: IMDB.| RESSONS. | Altres premis: Gran Premi del Jurat de la Palm Dog -al gos Chaplin-.

Premi al Millor Guió.

Yuji Sakamoto, pel de “Monster” / “Kaibutsu”, de Hirokazu KORE-EDA. Durada: 2h05. Producció: Japó. Amb Ando Sakura, Nagayama Eita, Tanaka Yuko, Kurokawa Soya, Takahata Mitsuki, Kukuta Akihiro, Nakamura Shido, Hiiragi Hinata. Música original: Ryuichi Sakamoto. Guió de Yuji Sakamoto. Quan el seu petit fill Minato comença a comportar-se de manera estranya, la mare, que l’educa sola després de la mort del marit, nota que alguna cosa no va bé. En descobrir que un professor n’és responsable, se’n va a l’escola per saber què està passant. Però a mesura que la història es desenvolupa a través dels ulls de la mare, la mestra i el nen, la veritat resulta ser molt més complexa i matisada del que tothom havia previst inicialment… Nota: retorn de Kore-eda al Japó, després d’haver rodat les últimes pel·lícules a França i a Corea. Tràiler: VO. Enllaç: IMDB. | RESSONS. | Altres premis: Queer Palm.

Premi al Millor Actor.

Koji YAKUSHO, pel seu paper al film de Wim WENDERS, “Perfect Days ” (“Tokyo Toilet“). Durada: 2h03. Producció Japó, Alemanya. Ficció. Amb Kôji Yakusho, Min Tanaka, Arisa Nakano, Tokio Emoto. Guió: Wim Wenders i Takuma Takasaki. Nota sinòptica: Una reflexió commovedora i poètica sobre la recerca de la bellesa en la vida quotidiana. Sinopsi: En Hirayama treballa com a netejador de lavabos a Tòquio. Sembla satisfet amb la seva vida senzilla. Segueix una vida quotidiana estructurada i dedica el seu temps lliure a la seva passió per la música i els llibres. Hirayama també té una afició pels arbres i retratar-los. Part del seu passat es revela gradualment a través d’una sèrie de trobades inesperades. Enllaç: IMDB.| RESSONS. | Altres premis: Premi del Jurat Ecumènic.

Premi a la Millor Actriu.

Merve DIZDAR, pel seu paper al film de Nuri Bilge CEYLAN, “About Dry Grasses“/ “Les herbes seches” / “Kuru Otlar Üstüne”. Durada: 3h17. Producció Turquia, França, Alemanya, Suècia. Amb Merve Dizdar, Deniz Celiloglu, Musab Ekici. Guió d’ Ebru Ceylan, Nuri Bilge Ceylan i Akin Aksu. Un jove professor espera ser nomenat a Istanbul després d’una tasca obligatòria en un petit poble. Passat molt de temps, perd tota esperança d’escapar d’aquesta vida lúgubre. Tanmateix, la seva companya Nuray l’ajuda a recuperar una certa perspectiva. Enllaç: IMDB.| RESSONS.

Nota: la fotografia de Merve Dizdar no pertany a la pel·lícula.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!