Club 7 Cinema

El Jurat Ecumènic del Festival de Canes 2023 (guardó no oficial), presidit pel pare veneçolà Néstor Briceño ha distingit el film de Wim Wenders, projectat a la Competició del certamen, “Perfect Days” i ha fet una Menció Especial a “The Old Oak”, de Ken Loach. El Premi del Jurat Ecumènic dona suporta pel·lícules de qualitats tant artístiques com humanes que sondegen la profunditat de l’ànima i la complexitat del món, que destaquen la justícia, la dignitat humana, el respecte al medi ambient, la pau, la solidaritat, la reconciliació… valors evangèlics àmpliament compartits en totes les cultures. En les seves eleccions, el Jurat Ecumènic mostra una gran obertura a la diversitat cultural, social o religiosa.

Premi del Jurat Ecumènic Festival de Canes 2023.

De Wim WENDERS, “Perfect Days ” (“Tokyo Toilet“). Durada: 2h03. Producció Japó, Alemanya. Ficció. Amb Kôji Yakusho, Min Tanaka, Arisa Nakano, Tokio Emoto. Guió: Wim Wenders i Takuma Takasaki. Nota sinòptica: Una reflexió commovedora i poètica sobre la recerca de la bellesa en la vida quotidiana. Sinopsi: En Hirayama treballa com a netejador de lavabos a Tòquio. Sembla satisfet amb la seva vida senzilla. Segueix una vida quotidiana estructurada i dedica el seu temps lliure a la seva passió per la música i els llibres. Hirayama també té una afició pels arbres i retratar-los. Part del seu passat es revela gradualment a través d’una sèrie de trobades inesperades. Enllaç: IMDB. | RESSONS.

En exposar el motiu de la seva elecció, el Jurat ha manifestat: Aquesta obra mestra cinematogràfica és una joia dotada de molts atributs poètics. El director ens envia una poderosa història sobre l’esperança, la bellesa i la transfiguració en la vida quotidiana de les nostres vides. A través de la vida d’Hirayama, un home que té com a feina netejar els lavabos públics al Japó, que viu sol, estima la natura, la lectura i la música, descobrim a poc a poc la perfecció subterrània de cada dia. Amb molta dignitat, floreix en la seva feina, i mostra el mateix respecte pels altres i per la natura, amb el qual es cohesiona durant els seus “dies perfectes”. D’una manera subjacent i subtil, entenem que va patir. En això, la seva humanitat ressona amb la nostra; és universal. Si bé la repetició de la seva vida diària pot semblar avorrida i cansada, aquest home d’enginy ràpid troba alegria cada dia en les seves múltiples trobades amb els altres i en ser un agent de pau entre generacions. L’alegria també es troba en les seves activitats artístiques: el veiem fotografiant cada dia el joc de llums i ombres al fullatge d’un parc de la ciutat. L’escena final que mostra en primer pla, durant uns quants minuts, el seu rostre feliç banyat de llum, parla de la felicitat d’aquest home davant l’existència. Un moment de gràcia pura.

Menció Especial del Jurat Ecumènic del Festival de Canes 2023.

De Ken LOACH, “The Old Oak”. Durada: 1h53. Producció Anglaterra, França, Bèlgica. Amb Dave Turner, Ebla Mari. Guió: Paul Laverty. Nota (llarga) sinòptica: És la història d’un poble del nord-est d’Anglaterra, on la mina va tancar i la gent se sent abandonada pel sistema. Molts joves n’han marxat i el que abans va ser una comunitat pròspera i orgullosa ara lluita per mantenir vius els vells valors. Però hi ha una ira creixent, el ressentiment i la manca d’esperança. Les cases són barates i disponibles. Això el converteix en un lloc ideal per als refugiats sirians que han estat acceptats per Gran Bretanya en els darrers anys. Com seran rebuts els sirians? I quin serà el futur de l’últim pub que queda al poble, The Old Oak? Sinopsi: TJ Ballantyne és el propietari del “Old Oak”, un pub situat en un petit poble del nord d’Anglaterra. Hi serveix diàriament als mateixos habituals ociosos per als quals aquell indret s’ha convertit en l’últim lloc de trobada. L’arribada de refugiats sirians crearà tensió al poble. Tanmateix, TJ farà amistat amb Yara, una jove emigrant apassionada per la fotografia. Junts, intentaran reviscolar la comunitat local muntant una cantina per als més pobres, sigui quin sigui el seu origen. Enllaç: IMDB.| RESSONS.

En exposar el motiu d’aquesta menció, el Jurat ha manifestat: És una pintura intensa i commovedora dels problemes de l’acollida d’estrangers, el populisme i la solidaritat dins les comunitats locals. Aquesta pel·lícula mostra així l’emergència de la compassió i l’ajuda mútua, mitjançant àpats compartits i lluites comunes.

D’interès: Nota del Jurat Ecumènic del Festival de Canes 2023.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!