Només queden quatre dies del dissimulat i desdibuixat hivern i prest començarà amb timidesa, com sempre a Menorca, la pretemporada turística i això vol dir que cal posar fil a l’agulla o, en el cas de la foto pintura plàstica d’emblanquinar a la brotxa, i deixar totes les superfícies visibles d’exterior d’un blanc més blanc
En aquesta suposada societat del benestar, sovint caiem en el consumisme compulsiu per complaure capricis de la mainada, ara un osset, ara un conillet ara d’aquest color, ara de l’altre o…, si el ritme de vida és atrafegat compensar-los, penedits, dia si dia també, per la falta d’atenció, fent que aviat un nou ninot de
Els qui entenen diuen que, a data del 3 de març, encara és prest per l’aparellament de l’espècie, però, com que enguany la meteorologia està molt capgirada atabalant-nos a l’hora de vestir-nos, sembla que fins i tot a més a més d’alterar la floració d’ametllers i d’altres arbres, també ho ha fet desconcertant l’instint sexual
Ara, i sense adonar-nos-en, la servitud al turisme també ha envaït aquells antics camins de terra i pedres transitats pels amants incondicionals de la llacuna de s’albufera des Grau. Ara la majoria dels trajectes d’aquests camins per la zona humida més important de Menorca, s’han vist substituïts per ecològiques passarel•les on transita la població i
Quan els discursos de certs debats considerats transcendents pel funcionament polític del país no t’interessen ni tan sols reconeixent que alguns poden ser encoratjadors, t’adones que des de fa temps ja els has catalogat com encobertament falsos i barroerament ridículs per aconseguir atreure el personal de la resta de partits que representen la ciutadania que
En un racó del mercat de vell dels diumenges a es Freginal de Maó, una Nancy d’estètica Star System del cinema nord-americà dels 50, comparteix prestatgeria amb un retrat del resistent Gerónimo (1829-1909), líder apatxe que va lluitar contra Mèxic i Texas defensant les terres tribals. La nina, l’indi i altres objectes, van atraient la
Un cop acceptada l’esclavitud turística nàutica emergent, els grans creuers han anat transformant la configuració de les zones portuàries adaptant-les per encabir-los sigui rehabilitant espais o creant-ne de nous. En temporada alta el moviment marítim és espectacularment intens, lucratiu i també per a segons qui, atabalador i, en la baixa relaxadament moderat, improductiu i,
Mira que seria bo de fer, baratar els fanals de l’enllumenat elèctric públic del port pels ecològics que s’alimenten de les energies solar i eòlica de les que Menorca, tant d’una com de l’altre, en va sobrada. Exemples d’oferta sostenible que ja funcionen no escatimen però, fer el canvi cal que sigui rendible a la
La platja plena de restes de posidònia assecada, retxes de tots els colors del blau en la mar, i el sostre d’un serè cel, poden quedar plasmats en una foto de més o menys qualitat. Ara, només cal una mica d’imaginació recordant l’aroma de salnitre el xisclet d’alguna au i una remor de tímides ones
Només són un parell o tres de metres de filferro encorbat al seu caprici enfonsat al final de la colàrsega del port sobresortint mig cercle rovellat emmirallant-se, a la superfície de l’aigua sota un sol resplendent. L’oxidat cable, si ningú té cura de treure’l, de mica en mica anirà contaminant l’entorn marí i visual una
Als Vergers de Sant Joan també trobem un extens camp de cultiu de la modalitat de l’encapçalament. És curiós i fa patxoca veure els llargs taulells a l’alçada de les mans separats per estrets passadissos que conformen l’elevada plantació de maduixes o maduixots adaptada a les sofisticades tècniques de conreu que, pensant-ho bé, suposes són
Les aus, sempre en alerta, si no disposes d’un teleobjectiu que dissimuli la teva presència són difícils d’atrapar. A vegades però, tot s’ajunta, la càmera en mà, l’ocell enfeinat i, temps d’enfocar i disparar al mateix moment de l’encreuament de mirades mil•lèsimes de segon abans de, mai millor dit, sortir volant. Sigui un petit pardal
Un dia estiuenc d’hivern t’atures a una platja per reviure la flaire de salnitre i copses que lluny, formant part de la solitària cala, també hi ha una persona. En principi, creus que el mateix pensament l’ha dut al mateix lloc però, com que el cap no para mai, barrines que potser s’esvaeix una estona
Potser al principi de dirigir-se a la tanca on té l’hort, l’home matiner se’l vegi sostenint-se com cal a la crossa que duu, però, després de burinar fent collita pels àpats o algun arranjament al sembrat, de tornada, totalment desentumit, ja se’l veu eixerit i àgil utilitzant només la funció opcional de bastó, del lleuger
Estenent les branques, la figuera acull el pal de telèfon que un dia va ser el cos d’un espigat pi. Aquest fet real en mig del camp, potser perd la importància i significat que de ben segur trobaríem veient-lo plasmat en algun lloc d’un quadre o grafit sorgit d’una ment i mans artístiques socialment compromeses